Al carrer dels
Examinadors hi viu el Damiano. Es diu així només que
tres dels immobles siguin habitats pels Examinadors. Els carrers al
poble, no són un parell de fileres compostes de cases consecutives,
ni molts menys. El barri de la Lluna, que és el que trobarem si des
de la casa del rei anéssim al bosquet, que és com anomenem els
vilatans a una agrupació de pins, els més alts de la vall, a la
part baixa del poble, tancat per les cingleres del cementiri. El
recorregut del vianant s'assemblaria més a una configuració de
trèvols de tiges curtes, creixent des de la casa del rei i la plaça
del Sòcol. El carrer Examinadors ocupa una ziga-zaga perifèrica,
cal que el petit esforç del desplaçament, conjuntament amb la
distància, permeti la reflexió de l'interessat, i la pau dels
afores faciliti el treball del professional.
Tenia la casa preparada
de feia dies. No és gran, per a una persona sola, suficient, més
que suficient. El millor la terrassa del darrere, suportada per les
pilastres que oculten la llenya i la molsa seca. La terrassa ofereix
una vista neta, oberta just la vall d'enfront, obaga i vestida. Li
recorda una mica el mas dels seus pares; el cromatisme no té res a
veure i allà la vista és molt més amplia. Davant, un escuat jardí
prepara el pòrtic d'entrada i el rebedor interior. Un xic desplaçada
a l'esquerra, la casa del vell Examinador. Cada vespre surt a
passejar amb el seu fill. L'algutzir el va rebre recentment arribat,
tranquil·litzant-lo de seguida, sobretot que es prengués el temps
necessari en adaptar-se, tant al poble com a la seua nova ocupació.
Les portes i les finestres són ben ajustades als marcs sense joc de
cap mena. No haurà de patir per això quan arribi el fred. Ara que
ho pensa!, no ha passat mai un hivern aquí dalt, sempre hi pujava
avançada la primavera o a l'estiu, com a molt a les darreries, tot
just iniciada la tardor. La llar de foc ocupa una paret del saló
central, a l'altra banda hi ha el dormitori, a dalt la golfa netejada
de poc. El bany toca a l'habitació i la cuina darrera amb un accés
propi a la terrassa. El seu despatx és tot entrant a l'esquerra, no
és tan gran com el saló, però déu n'hi do, hi caben perfectament
tres cadires per les visites, ell no sap si anomenar-los: clients,
visites, fins i tot pacients... preguntarà que és el correcte. De
moment prou feina té a ficar en ordre el despatx i així aprofitar
també en afilerar-se una mica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada