divendres, 24 de juliol de 2015

Nous contes per un nou estat. - Sisè: ESCALABORNAVA. (10)

             

            Al carrer dels Examinadors hi viu el Damiano. Es diu així només que tres dels immobles siguin habitats pels Examinadors. Els carrers al poble, no són un parell de fileres compostes de cases consecutives, ni molts menys. El barri de la Lluna, que és el que trobarem si des de la casa del rei anéssim al bosquet, que és com anomenem els vilatans a una agrupació de pins, els més alts de la vall, a la part baixa del poble, tancat per les cingleres del cementiri. El recorregut del vianant s'assemblaria més a una configuració de trèvols de tiges curtes, creixent des de la casa del rei i la plaça del Sòcol. El carrer Examinadors ocupa una ziga-zaga perifèrica, cal que el petit esforç del desplaçament, conjuntament amb la distància, permeti la reflexió de l'interessat, i la pau dels afores faciliti el treball del professional.
Tenia la casa preparada de feia dies. No és gran, per a una persona sola, suficient, més que suficient. El millor la terrassa del darrere, suportada per les pilastres que oculten la llenya i la molsa seca. La terrassa ofereix una vista neta, oberta just la vall d'enfront, obaga i vestida. Li recorda una mica el mas dels seus pares; el cromatisme no té res a veure i allà la vista és molt més amplia. Davant, un escuat jardí prepara el pòrtic d'entrada i el rebedor interior. Un xic desplaçada a l'esquerra, la casa del vell Examinador. Cada vespre surt a passejar amb el seu fill. L'algutzir el va rebre recentment arribat, tranquil·litzant-lo de seguida, sobretot que es prengués el temps necessari en adaptar-se, tant al poble com a la seua nova ocupació. Les portes i les finestres són ben ajustades als marcs sense joc de cap mena. No haurà de patir per això quan arribi el fred. Ara que ho pensa!, no ha passat mai un hivern aquí dalt, sempre hi pujava avançada la primavera o a l'estiu, com a molt a les darreries, tot just iniciada la tardor. La llar de foc ocupa una paret del saló central, a l'altra banda hi ha el dormitori, a dalt la golfa netejada de poc. El bany toca a l'habitació i la cuina darrera amb un accés propi a la terrassa. El seu despatx és tot entrant a l'esquerra, no és tan gran com el saló, però déu n'hi do, hi caben perfectament tres cadires per les visites, ell no sap si anomenar-los: clients, visites, fins i tot pacients... preguntarà que és el correcte. De moment prou feina té a ficar en ordre el despatx i així aprofitar també en afilerar-se una mica.