Nous contes per un nou estat. - Sisè: ESCALABORNAVA. (9)

Foto: J.M.Molgor.

La canalla ja ha sortit de l'escola, se sent la cridòria. El vell Examinador passeja de la mà d'un home que podria ser el seu fill. Camina lent amb el cap cot, mussitant frases inintel·ligibles pel seu acompanyant, que de tant en tant s'atura per demanar-li si vol alguna cosa, poques vegades li fa cas. Als cabrers se'ls hi atansa l'hora de munyir. La pastora condueix les cabres a la cleda.

L'observador registrador de tots els efectes quotidians per ser consultat per facultatius o per decoradors, decoradors fusters, observador és el que explica les coses anotades que ho anoten i correlacionen. No tenim un correlacionador, com potser? Jo no ho sé pas.

“Jo no ho sé pas”, és l'únic que entén l'acompanyant del vell Examinador. És la frase que més repeteix, és la resposta a qualsevol pregunta, quan no el silenci.

L'home que podria ser el seu fill regressa a les seues cabòries. Un paio indecís, pensa que és del tot prescindible: la seua feina la podria fer qualsevol altre, fins i tot dur de passeig al vell, a ell tant se li'n fot tot. No hi ha gran cosa que el lligui a la vall, se sent pres, pensa que fora li anirà tot més bé, ell ja ha eixit moltes vegades, sempre ha tornat afalagant-se de les seues experiències i dels seus coneixements, però interiorment li rasca el rau-rau del fracàs. De totes maneres no té perquè no tornar-ho a intentar. Hi haurà algú que se'l mirarà malament, més d'un segur. Quan tot això hagi passat farà un pensament, no pot suportat més aquesta recança. Diuen que arriba un Examinador nou, llàstima que sigui un descregut.

Paco Ibañez - "Poema nº 15"