La
casa de cites ha estat recentment venuda a un comprador estranger.
Els paletes hi van treballar una temporada, fins que van acabar de
sanejar, a hores d'ara esperen la visita de l'arquitecte local, amb
el permís d'obres i els xecs conformats per endavant per continuar.
De moment, i amb la situació actual encara més, tot roman aturat.
Les claus van córrer massa dies, fins que van anar a parar a les
mans del coordinador, l'home de confiança del parell de caps
adolescents. Quin millor lloc per establir el punt d'interrelació
que requereix el negoci! El discret portal comunica amb el rebedor i
aquest amb el menjador central. Al pis de sobre un curiós quartet,
on han col·locat un parell de butaques i un sofà, és l'antesala de
les tres habitacions i del lavabo superior, aquí s'espera el
Recader. Li han ofert una infusió d'entrada, si vol alguna cosa més
que demani, la noia no trigarà, li han dit. Passa l'estona i ningú
per aparèixer, el coordinador entra i surt de la saleta, per
assegurar-li que tot va bé i que la noia ja és en camí. El
Recader, ben dinat, s'escarxofa al sofà, es relaxa... se li comencen
aclucar els ulls.
No
han transcorregut gaires minuts, quan el paio ha entrat, aquest cop
sí, acompanyat d'una noia. L'asseu a la butaca de l'esquerra. La
noia de posat seriosa espera. El Recader també espera que succeeixi
alguna cosa. Passen els minuts, cap dels dos parla, la noia es fa la
distreta. Torna el coordinador, li diu que no es preocupi i s'endú a
la noia. Al cap de poc apareix tot dient-li que de seguida en vindrà
una altra. Molt bé, pensa el Recader. Reprèn la migdiada.