Admeto que se’ns escapen efusions humanes com l’amor
i el seu contrari: l’odi. A més a més de l’art de la música,
no captant dissimilitud de si un cop de percussió és cadència o soroll. Entenc, però, emocions com la passió, el desig o
l'aquiescència, i comprenc actituds situacionals tals com la
irrellevància, la condescendència o el ressentiment.
L’amor és polivalent, de cop és per un, de cop és
per molts, de vegades d'un color, d'altres d'una policromia exultant, a voltes enorme, a voltes de límpida precisió... i així successivament. És un sentiment que s’empetiteix o s’engrandeix
seguin reaccions químiques orgàniques, similars a les produïdes
pels psicòtrops, carregats tant per aconseguir estats superiors de
la consciència, com per simple divertiment. Tremendament complicat
seria una reglamentació idiosincràtica en aquest camp, donat que la
ment se’ls enterboleix involuntàriament, producte de convulsos
sentiments que desfermen unes reaccions per les que no estan
suficientment preparats; una simple mancança evolutiva. És només
per què són extraordinaris? Mes amb preocupants repercussions de
destarotament físic.
L’odi seguiria una direcció oposada amb les mateixes
característiques i similar gamma d’escales. L’odi s’associa
amb la violència, tanmateix altes saturacions amoroses arribant a
ser perilloses, precisament pel possible embafament dels decantadors.
La fatalitat de l’odi és que atrapa el salvatgisme virulent en els
nivells inferiors, fregant inexorablement la destrucció. Sabedors de
l’amenaça, nombrosos efectius i grans despeses dediquen els
creadors per auto-vigilar-se. L'enorme partida que és menja dels
pressupostos de la Junta provoca escarafalls, sort que n'estic
desvinculat. Una protecció únicament comparable al secular perill a
una nova macro-crisi mundial, que els pugui sumir en la devastació,
tal com la denominada Catàstrofe del Bromur, que no va ser prevista
pels economistes i agafà amb les calces brutes a les grans patums
del periodisme com a la resta del guardians guardonats, duien directament de la misèria i a la tomba a
milions de persones. Una tragèdia dels pares dels rebesavis del sr.
Toribio, estudiada i analitzada encara en els anuaris i tesines
actuals, entestats com estan en preservar la civilització.
L’amor en canvi els hi és vital, tenen camp obert per
interactuar en ell. Els descontrols de la indomable fluctuació
repercuteixen socialment, esquitxant tota funcionalitat humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada