A.C.J. -----CINC (dotzè)

Com es poden reconèixer els humans els uns als altres? Sense intercanviar-se informació, tant sols fiant-se d'un limitat sentit visual, a prou feines capaç de distingir faccions o colors d’un rostre entre una multitud? Suposo que per aquest motiu han perfeccionat tant l’art del retrat, reflex de la imatge recreada en el cervell. Posseint ingents peculiaritats no combinables, han d’emergir per un costat o altre; cal així entendre la sentència: amb la cara paga. La gran majoria no s’hi identifica amb la intimidatòria copia patent a l’espill de la sala de bany, forçats a transigir amb l’autoacceptació. La impossibilitat de transmutar-se o no més de transfigurar-se, traslladant-se d’un cos portador a un cos receptor, els fa miserables. Creixen per arreu els agrupaments de pensament o en el pitjor dels casos els manipuladors clarividents, intentant reforçar-se amb el més gran nombre d’organismes vius possibles. No deixa de sorprendre’m, per més raons que busqui, aquesta impracticabilitat.

Un major coeficient intel·lectual no és pas sinònim d’equanimitat. Amb prou reserves, fen oïda a la saviesa popular, el qualificaríem com a do; com la facilitat de dibuixar, de cantar o de desxifrar jeroglífics. Estic d’acord amb l’asseveració de què tot ànima vivent conté un do com a mínim, molt clars per unes (massa i tot potser), mentre per altres és un prim fil que espera ser estirat amb unes pincetes especialment adequades que mai són disponibles, tot obeint a algun tipus de llei de compensació pre-transicional. Vull dir que són bescanviables a un mateix nivell, sense que ningú resulti perjudicat.

En un camp més bàsic com el del suport físic, és encara més inconcebible. Tal vegada perdrien restes de memòria o de sentiments en els transvasaments, irrecuperables a l’hora de la tornada, o es confondrien amb altres cassigalls irretornables, davant la impossibilitat de desembarassar-se d’ells radicalment. I perquè retornar? No és el mateix circular amb un vehicle que amb un altre, si tots dos marxen? Per què conservar la ingratitud d’un cos a per vida, si faria millor servei al veí, o a la cossineta? L’acte reproductor ja és a per sí, en la negació sexual, un assaig instintiu quasi desesperat. En el sofisticat recolliment litúrgic del fet, són a prop de compartir místiques experiències cercant la confraternitat universal. Idènticament a la religiositat magnificada monumentalment, tal com he citat fa una estona: expressió clara de l’ànima humana. Excés de solemnitat, amb el senzill que és triar un capell per cada llum del dia, donant un cop d’ull al barreter! Més implicacions indirectes comporta el canvi d’habitacions, exceptuant els establiments, en els quals amb refinada educació es facilita la permuta de dormitori sense cap tipus de discriminació, per més vulgar que sigui el client; alguns són extrets d’uns patrons incansablement repetits, indeferenciables si no fos per la lletra d’habitatge que ocupen. En els dormitoris sedentaris apareixen els cantons rodats dipositats i arrasats en el llarg d’una existència, impossibles de transportar i de dificilíssim trasplantament fora del seu habitat natural.

La mena de transvasament deuria de ser complerta, millor que parcial, pels possibles rebutjos que emergirien. Més en l’àmbit immaterial de pensament superficial, com les aficions: un cos avesat a un esforç constant, podria admetre uns hàbits de treball meticulós de recol·lecció d’invertebrats, coleòpters fiquen per cas, procedents d’un individu amb sobre pes. Una ment d’una ànsia ràpidament auto-satisfeta, que se li instaurés de sobte una vocació abstracta o irregular, li podria provocar uns problemes psicosomàtics importants. Un virtuós de la kora elegiria un nou receptacle amb uns dits perfectes. Una bona dentadura és diligència bàsica, la voracitat és la seua subsistència. En el terreny dels òrgans els informes mèdics tindrien excessiva preponderància, jo optaria per una prohibició explícita, concertant als participants a seguir impulsos instintius per arrencar amb càrrega pesada com un imperdible suspensori. Atenció als espavilats que intentessin desempallegar-se de defectes in-ocultables a mig negociat, endemés dels destres en girar la truita encalçar-los de tal manera que viuen en ells. Serien inevitables un trasbals en els hàbits alimentaris de més que provables contra-efectes metabòlics. Malaventura amb un cervell de porcions limitades, incapaç d’admetre sapiències apresses en el passat, crearia impotència, ràbia, desencís, abocant a un atac de nervis o una profunda depressió, únicament sollevada amb un nou desplaçament. A més caldria estar atent a un mal funcionament sensorial, que filtraria la realitat in-usualment, canviant la percepció del subjecte vers un entorn assimilat des de la naixença, tornant-lo quasi hostil. Un element d’una pretesa memòria privilegiada esdevindria, a pesar de la seua obstinació, en oblidadís en un arravatament. La secular por dels mascles a concebre coartaria la transsexualitat. Cal ser acurat donat la complexitat del fenomen, una persona que admira quan plovisqueja no té per què delectar-se amb un xàfec. L’amuntegament inqualificable i reserva de dades, que acaba malmeten la memòria de bateria amb el joc de l’engany d’esborrar tot el que no interessa, carregant l’inconscient inconscientment, transformant una substància en in-substància.

També hi ha els que tenen una habitació integrada al tot de l'habitatge, un o més llits centrals oberts o tancats per les mosquiteres com uns mobles més al costat de taules, cadires, cortines, o armaris; aquí el nou inquilí hauria de fer unes reformes considerables i per no desviar-se massa de les activitats diàries seria recomanable l’ajuda d’un equip de bons professionals: una altra vegada situacions insostenibles. Incomprensiblement la virtut els empobreix.

Desconnectades gran part de les mini sessions, és hora de reprendre les tasques de precisió.