divendres, 5 de juny de 2015

Nous contes per un nou estat. - Cinquè: LA COMESA. (14)


El psicòleg no triga gaire a qualificar al pres apte per fer front qualsevol compareixença, incloent-hi un judici. Admet que l'acusat pateix un xoc traumàtic, gens d'estrany donat les circumstàncies, però res que no es pugui arreglar amb una mica de temps, medicació i teràpia. L'alcaldessa disposa de l'informe del metge, però el delegat del ministeri d'exterior li demana si us plau, que no interfereixi més la feina de la delegació del petit país, confirmant-li que el subsecretari del ministeri de l'interior n'està d'acord. És lloable la seua actitud defenent amb un conciutadà, però amb la llei a la mà, la víctima pertanyia al cos diplomàtic del petit país, i han de ser ells qui escometin el procés i les investigacions pertinents. Llavors el cap de la delegació del petit país, intentant mostrar bona voluntat perquè tot se solucioni amb la màxima diligència, exposa amb força prudència que espera que l'acusat sigui traslladat amb la major diligència, una setmana fixa e termini per arreglar tots els tràmits, i que per la seua part des d'aquest moment es pot aixecar l'excepcionalitat que escanya a la població des de tants dies. A l'alcaldessa, tot plegat li sona a pacte diplomàtic, però quin remei li queda, donarà les màximes facilitats als seus, fins aleshores, rivals, amb l'única condició que sigui informada de tot el procés directament pel cap de la investigació del petit país. Aquí ens trobaríem amb un conflicte intern, observa el subsecretari del ministeri d'exteriors, que afirma que el representant al qui li haurien de fer arribar els informes de la investigació seria el ministre de l'interior, i en aquest cas, en el seu defecte a la seua persona. L'alcaldessa es mostra intransigent, cosa que els diplomàtics del petit país ràpidament solucionen, comprometent-se personalment a fer arribar els informes a l'alcaldessa, a més a més dels que enviaran oficialment a la seu del ministeri de l'interior.

Han desvetllat al Recader un parell de cops de la seua dolça migdiada d'igual manera: per presentar-li un parell de noies més. La cosa ha anat com amb la primera. Fa poca estona que l'acompanya un senyor, suposa amb la seua mateixa tessitura. Ell com home de món, no mostra reparo ni vergonya per adormir-se davant del nouvingut, això sí, després d'haver-lo saludat tal com li han ensenyat a fer.