El
psicòleg no triga gaire a qualificar al pres apte per fer front
qualsevol compareixença, incloent-hi un judici. Admet que l'acusat
pateix un xoc traumàtic, gens d'estrany donat les circumstàncies,
però res que no es pugui arreglar amb una mica de temps, medicació
i teràpia. L'alcaldessa disposa de l'informe del metge, però el
delegat del ministeri d'exterior li demana si us plau, que no
interfereixi més la feina de la delegació del petit país,
confirmant-li que el subsecretari del ministeri de l'interior n'està
d'acord. És lloable la seua actitud defenent amb un conciutadà,
però amb la llei a la mà, la víctima pertanyia al cos diplomàtic
del petit país, i han de ser ells qui escometin el procés i les
investigacions pertinents. Llavors el cap de la delegació del petit
país, intentant mostrar bona voluntat perquè tot se solucioni amb
la màxima diligència, exposa amb força prudència que espera que
l'acusat sigui traslladat amb la major diligència, una setmana fixa
e termini per arreglar tots els tràmits, i que per la seua part des
d'aquest moment es pot aixecar l'excepcionalitat que escanya a la
població des de tants dies. A l'alcaldessa, tot plegat li sona a
pacte diplomàtic, però quin remei li queda, donarà les màximes
facilitats als seus, fins aleshores, rivals, amb l'única condició
que sigui informada de tot el procés directament pel cap de la
investigació del petit país. Aquí ens trobaríem amb un conflicte
intern, observa el subsecretari del ministeri d'exteriors, que afirma
que el representant al qui li haurien de fer arribar els informes de
la investigació seria el ministre de l'interior, i en aquest cas, en
el seu defecte a la seua persona. L'alcaldessa es mostra
intransigent, cosa que els diplomàtics del petit país ràpidament
solucionen, comprometent-se personalment a fer arribar els informes a
l'alcaldessa, a més a més dels que enviaran oficialment a la seu
del ministeri de l'interior.
Han
desvetllat al Recader un parell de cops de la seua dolça migdiada
d'igual manera: per presentar-li un parell de noies més. La cosa ha
anat com amb la primera. Fa poca estona que l'acompanya un senyor,
suposa amb la seua mateixa tessitura. Ell com home de món, no mostra
reparo ni vergonya per adormir-se davant del nouvingut, això sí,
després d'haver-lo saludat tal com li han ensenyat a fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada