Al d'Escalabornava li està passant la son. L'home que
l'acompanya prou que se n'alegra. Un paio xerraire, necessitat
d'enraonar constantment amb algú, i encara molt millor si no el coneix de
res. Li comenta a manera de disculpa, que com sempre està tan carregat
de feina, no pot gaudir del sexe com cal. Al poble ja se sap, prou
que moguis un peu en la direcció incorrecta perquè tothom se n'assabenti. Se n'ha estat prou,
però tants dies reclòs en aquest cul de sac, alguna cosa hauria de fer,
no? A més a més ell no s'hi pot estar sense fer res. Així que s'ha
dit: perquè no, quin mal hi ha en passar una bona estona, acompanyat
d'una senyoreta complaent? Que se li ha de pagar, sí, però que no
cobra tothom per fer la seua feina, ell mateix se les veu per
enllestir com cal totes les tasques que desenvolupa.
El
Recader tot just disposa d'un espai per apuntar que el més encertat
és centrar-se en una feina i fer-la bé, la majoria de persones
dificultats tenen per fer les coses com déu mana.
--Tens
raó, val més ser mestre d'un ofici que aprenen de molts, però jo
no puc, m'enredo, m'enredo i després penso que ja me'n sortiré com
pugui i guaita, fins ara me n'haig sortit. És més, ara estic
pensant a fundar una família, ja és hora, penso jo. És un bon
moment, hi ha una dona del poble que sempre m'ha fet patxoca, ella
tampoc s'ha cassat, i ja es va fent gran, més una dona, si vol tenir
fills, s'haurà d'espavilar. És una ferma decisió presa amb la
calma que comporta la reclusió d'aquests darrers dies. Tinc decidit
proposar-li tot just torni al poble, ja fa temps que ens coneixem, de
jovenots gairebé vam arribar a festejar, penso que li agradava
força. Ella és ben sana, si no s'ha casat, no és perquè no hagi
pogut, no, ella és d'aquelles que es deuen molt a la seua família,
té un munt de germans, ja saps: un munt de nebots per cuidar, ja no
té pares, doncs tots per la tieta, jo que sóc fill únic,
imagina't. I tu, ets casat?, perdona que em fica potser on no em
demanen.
--Home,
d'aquella manera, podríem dir que sí, d'on jo vinc no ens hi fixem
tant en aquests tecnicismes, en aquests, no sé com dir-ho...
--Comprenc,
ara, és lo millor, lo millor per tot. Perquè les coses funcionin lo
millor és que les famílies creixin sanes i es desenvolupin amb
força empenta. Ja ho crec!, ara després una vegada engegat, cadascú
actuï com cregui convenient. Jo no sóc ningú per a jutjar, i menys
a casa dels altres, oi que m'entens? Jo treballo molt a llarga
distància, en la comunicació, és on es guanya més, ara, també te
la jugues molt. A vegades tens una idea genial, que et penses que
arrasarà amb tot, i després resulta que no interessa ningú. Això,
m'ha passat un munt de cops, ara una cosa et dic: quan això em passa
és per què quasi sempre vaig avançat al temps, llavors clar... no
pots córrer més del que et donen les cames, has d'esperar, jo tinc
un munt de projectes a la nevera, tot arribarà. Saps quin és el
negoci que més en funciona?, te'n faries creus!, una cosa ben
carallot, la idea no és ni meua, a mi mai a la vida se m'hagués
ocorregut, no, és d'un pobre paio per qui no en donaries dos rals.
Quan me la va proposar de seguida vaig pensar: aquest paio està
malat, però mira em va fer gràcia, ara el paio ho tenia tot
perfectament estructurat: despeses, ingressos, amb una previsió de
beneficis a curt plaç que amortitzava en pocs mesos la inversió
inicial, una cosa elaborada i ben treballada com mai havia vist. Jo
li vaig finançar més que res per curiositat, sense cap ànim de
lucre, almenys a curt termini. El risc era elevat, però la quantia
es podia assumir sense fer perillar altres inversions. I fixa't, ara
és el més pròsper de tots els meus negocis, és tan pròsper, que
crec que si la cosa continua així, aviat seré el més ric del
poble, que dic del poble de tota la comarca, jo, un fill de pagès
sense terres. Jo sempre ho dic: en aquest món mal parit, un home amb
empenta, si ho busca, encara que només sigui amb un mínim de
tenacitat, troba la manera de guanyar-se la vida i de guanyar-se-la
bé. Això és lo que jo crec, no ho sé, potser tu tens un altre
punt de vista?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada