Represa
de les exploracions a
la Noguera
A
mitats dels noranta, uns companys del G.E.Ll. (el Miquel Angel,
el Juan, el Mòdol, el David) van iniciar un seguit d'exploracions
pel sector sud de la comarca. Primer van ser als cingles del
Mont-roig, amb la troballa de les Coves de la Pala Alta i la Sall de
Llop, que ens va permetre descobrir antigues explotacions humanes
totalment oblidades en aquestes cavitats penjades. Després a serra
Carbonera, on van aconseguir el millors resultats, els avencs de
l'Estreta, de la Serp i de la Dolina. Van ser aquelles exploracions,
acompanyades sempre de laborioses desobstruccions, les que ens van
obrir els ulls i van precedir els èxits que ens esperaven anys
després en serres ben properes.
El
anys corren, el context canvia, però hi ha coses que romanen: les
incògnites irresoltes, l'agradable passeig en un primavera avançada,
coses que amb el temps pugen de valor i també coses que baixen; les pluges llaurant els camps,
allargar les aproximacions per gaudir les olors de la terra humida...
Com
a previ i presentació, publicarem un enllaç on s'informa dels
resultats de les exploracions del 2.006 fins al 2.009. L'article va
aparèixer en el seu dia a espeleobloc per allà al desembre
del 2.008.
http://espeleobloc.blogspot.com/2008/12/darreres-exploracions-la-noguera.html
Les troballes a la boca de la Cova Alta.
El Jaume Fuliola a l'Escaire, la Carme a l'Estreta i el Juan a la Serp. Morfologia predominant als forats explorats
Les
prospeccions per les serres de la Noguera, no les podrìem qualificar superficialment com agraïdes. A part de la vegetació baixa que les vesteix, la
morfologia càrstica superficial no és gens evident. Esborrada per
l’erosió, les formes dissolutives han estat arrasades, els relleus
escapçats. Resten vells rasclers, dolines degradades i camuflades,
depressions reomplertes de sediments, cingleres esberlades, boques
penjades, bufadors intermitents... Realment temptador.
El David a la boca de l'avenc de la Serp. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada