Descarregada la història, el Safatans abandona la
parella i se’n va a seure a un dels pocs tamborets de la barra.
--Tu ho has acabat d’entendre Marià?
--Bé, sí, és un mal assumpte que et cau a sobre, i
llavors lo difícil és sortissen. És clar que ell no se’n vol
sortir.
--Ja, al menys ha estat més interessant que l’estúpida
conversació que oferien aquells tres mentre sopàvem.-- La Bea no és
pot callar el seu malestar per la inoportunitat dels companys, al seu
disgust, de taula. –T’has fitxat amb les nenes?
--Les nenes, que els hi passa?
--No veus com es miren als nois que juguen. Se’ls hi
van els ulls, semblen gatones encelades suplicant per un mascle.
--El Marià es gira per observar un grupet de tres noies
rosses amb la cara lluenta pel sol, segudes en un banc de cara a uns
tios que riuen i parlen fort, gesticulant ostensiblement, orgullosos
de sentir-se els gallets del corral. Tots alts i forts, una cinquena
de "machitos" de cabells crescuts. N’hi ha de morenos, de
foscos, de pigats, de peluts, de faccions efeminades; per triar i
remenar.
--I la madam del sopar, no estava poc ufana ella
amb els seus dos macles a cada costat! Mira que pinten ben poc els
pobrets. I són més joves que ella. Ella enganya, però ja és
gallina vella. Guaita més nenes, arriba la competència.
--Aquestes són més rabassudes, foten uns bons culs...
--I ara entren les mestresses de l’Hostal.
--Encara més competència.
--No que va, aquestes són dones amb classe, aquesta
canalla no els hi arriba ni a les soles de les sabates. A més no
t’has fitxat de com es miren.-- Aquesta darrera observació inclou
una sorneguera comparació que l’entristeix.
El Cafè del Ric és transforma, la dona del Ric, més
una cambrera atenen la clientela. El Ric a pres possessió d’una
cadira solitària, no gaire lluny del mostrador, on resisteix el
Safatans, actualment acompanyat per quatre homes d’aspecte
muntanyenc, podríem afegir aspre també. Les senyoretes de l‘Hostal,
buscant un indret aclarit inexistent, han optat per compartir taula
amb la Bea i el Marià. Entaulats comparteixen una correcta conversa
que conflueix en un punt de trobada.
--L’Elsa té previst anar-hi a passar uns dies,
aprofitant el viatge per portar-los algunes coses. Podríeu fer el
camí junts. Sortint demà al matí després d’esmorzar, allà al
vespre ja hi serieu, abans i tot, amb el cotxe que porteu es pot
atansar molt. Inclús podríeu baixar el mateix dia.
--No voldríem interferir cap pla, la nostra idea era de
contractar algun guia per a què ens hi portés.
--No, al contrari, el favor que em faríeu. A mi no em
costa res preparar les coses. I com diu ella, no cal que passeu la
nit sinó voleu, podeu baixar amb els dos nois, ells faran el
transport i tornaran tot seguit.
--No ho sé, com tu vulguis, a nosaltres ens va bé, no
Bea?
La Bea contesta il·lusionada: --Sí, sí, per mi
perfecte.--
--Ja ho veureu, és un lloc preciós.--
--Tot el viatge és preciós. Al principi la pista
zigzagueja pit amunt per la serra, per tornar a baixar i colar-se
entre unes cingleres amb el pas obert a la roca viva.--
--Gracies això es manté hàbil, que sinó faria
dècades que estaria colgat pels enderrocs.--
--Després inicia un suau ascens per un barranc amb unes
terres de fines tonalitats grisoses, formant franges curvilínies,
que sent constantment netejades per les aigües de les pluges i dels
rierols, semblen pintades amb original cura, resseguint els relleus
excavats per l’erosió.--
--Aquesta és la meua part preferida del camí.--
--Sí, i l’ermita de Sant Urbà marca el punt on hem
d’abandonar la plasticitat de la barrancada, per prendre una pista
molt costeruda que faldeja a marrades per la muntanya, franquejant
fins al punt màxim en què es pugui arribar, això acostuma a
dependre del vehicle i de la intensitat de les darreres pluges.--
--Jo crec que ara i amb el vostre cotxe, com a molt amb
un parell d’hores us ho fareu.--
--Per allí anirà. La pista continua més enllà. Te’n
recordes aquella vegada que la vam seguí tota? S’acaba en una
esplanada que no du enlloc.--
--La van obrir per fer unes prospeccions, però d’això
aquí ningú se’n recorda.--
--Ara el corriol el cuiden els mateixos monjos.--
--És que al monestir tothom té el seu destí.--
--Tot amb això, cal anar ben calçats, però no us
preocupeu, disposem d’un armari ple de botes.--
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada