dimarts, 7 de maig del 2013

A.C.J. -----VUIT (setè)


Descarregada la història, el Safatans abandona la parella i se’n va a seure a un dels pocs tamborets de la barra.
--Tu ho has acabat d’entendre Marià?
--Bé, sí, és un mal assumpte que et cau a sobre, i llavors lo difícil és sortissen. És clar que ell no se’n vol sortir.
--Ja, al menys ha estat més interessant que l’estúpida conversació que oferien aquells tres mentre sopàvem.-- La Bea no és pot callar el seu malestar per la inoportunitat dels companys, al seu disgust, de taula. –T’has fitxat amb les nenes?
--Les nenes, que els hi passa?
--No veus com es miren als nois que juguen. Se’ls hi van els ulls, semblen gatones encelades suplicant per un mascle.
--El Marià es gira per observar un grupet de tres noies rosses amb la cara lluenta pel sol, segudes en un banc de cara a uns tios que riuen i parlen fort, gesticulant ostensiblement, orgullosos de sentir-se els gallets del corral. Tots alts i forts, una cinquena de "machitos" de cabells crescuts. N’hi ha de morenos, de foscos, de pigats, de peluts, de faccions efeminades; per triar i remenar.
--I la madam del sopar, no estava poc ufana ella amb els seus dos macles a cada costat! Mira que pinten ben poc els pobrets. I són més joves que ella. Ella enganya, però ja és gallina vella. Guaita més nenes, arriba la competència.
--Aquestes són més rabassudes, foten uns bons culs...
--I ara entren les mestresses de l’Hostal.
--Encara més competència.
--No que va, aquestes són dones amb classe, aquesta canalla no els hi arriba ni a les soles de les sabates. A més no t’has fitxat de com es miren.-- Aquesta darrera observació inclou una sorneguera comparació que l’entristeix.
El Cafè del Ric és transforma, la dona del Ric, més una cambrera atenen la clientela. El Ric a pres possessió d’una cadira solitària, no gaire lluny del mostrador, on resisteix el Safatans, actualment acompanyat per quatre homes d’aspecte muntanyenc, podríem afegir aspre també. Les senyoretes de l‘Hostal, buscant un indret aclarit inexistent, han optat per compartir taula amb la Bea i el Marià. Entaulats comparteixen una correcta conversa que conflueix en un punt de trobada.
--L’Elsa té previst anar-hi a passar uns dies, aprofitant el viatge per portar-los algunes coses. Podríeu fer el camí junts. Sortint demà al matí després d’esmorzar, allà al vespre ja hi serieu, abans i tot, amb el cotxe que porteu es pot atansar molt. Inclús podríeu baixar el mateix dia.
--No voldríem interferir cap pla, la nostra idea era de contractar algun guia per a què ens hi portés.
--No, al contrari, el favor que em faríeu. A mi no em costa res preparar les coses. I com diu ella, no cal que passeu la nit sinó voleu, podeu baixar amb els dos nois, ells faran el transport i tornaran tot seguit.
--No ho sé, com tu vulguis, a nosaltres ens va bé, no Bea?
La Bea contesta il·lusionada: --Sí, sí, per mi perfecte.--
--Ja ho veureu, és un lloc preciós.--
--Tot el viatge és preciós. Al principi la pista zigzagueja pit amunt per la serra, per tornar a baixar i colar-se entre unes cingleres amb el pas obert a la roca viva.--
--Gracies això es manté hàbil, que sinó faria dècades que estaria colgat pels enderrocs.--
--Després inicia un suau ascens per un barranc amb unes terres de fines tonalitats grisoses, formant franges curvilínies, que sent constantment netejades per les aigües de les pluges i dels rierols, semblen pintades amb original cura, resseguint els relleus excavats per l’erosió.--
--Aquesta és la meua part preferida del camí.--
--Sí, i l’ermita de Sant Urbà marca el punt on hem d’abandonar la plasticitat de la barrancada, per prendre una pista molt costeruda que faldeja a marrades per la muntanya, franquejant fins al punt màxim en què es pugui arribar, això acostuma a dependre del vehicle i de la intensitat de les darreres pluges.--
--Jo crec que ara i amb el vostre cotxe, com a molt amb un parell d’hores us ho fareu.--
--Per allí anirà. La pista continua més enllà. Te’n recordes aquella vegada que la vam seguí tota? S’acaba en una esplanada que no du enlloc.--
--La van obrir per fer unes prospeccions, però d’això aquí ningú se’n recorda.--
--Ara el corriol el cuiden els mateixos monjos.--
--És que al monestir tothom té el seu destí.--
--Tot amb això, cal anar ben calçats, però no us preocupeu, disposem d’un armari ple de botes.--