El Modern Espeleòleg.

          De vegades en algunes sortides, com al Montsant o qualsevol zona de treball, tan metòdiques elles, toca el que toca; hàbits adquirits, no per això desdenyables, ans al contrari: passar a recollir als companys pels pobles, esmorzar al mateix lloc, la ruta apresa, l'aparcament, el senderó, el torromper, la burxa del camí, les arrels, la drecera, les cingleres, les lliseres i els tormos. Tant de mètode obliga a la ment a reaccionar, esbargint-se cercant embranzida entre l'enteranyinat de la imaginació. Llavors ens divertíem visualitzant guions cinematogràfics, sobre un personatge al que tibadament anomenaven: l'Espeleòleg. Una figura amb les seus peripècies en la espeleologia metòdica, especialment en desobstruccions obscenes en forats polsegosos de -20m, sense ambigüitats, un paio conscient del que es fa. En contrapartida dels reportatges heroics d'exploracions extremes, amanits amb espectaculars imatges de increïbles formacions i sonoritzats amb músiques tan solemnes com formals. Els coguionistes eren el Marcos i el Mateu, hi va haver una jornada prou entretinguda en la que van arribar a albirar les aventures del tan magne personatge a l'avenc de la Carrascla i el Forat del Il·luminats, un lloc ben agraït del Montsant prop del pla dels Corronyoners, després d'una ascensió fantàstica pels cairats del barranc de la Taverna.

  L'avenc de la Carrascla al bell mig d'un carrasquer, prop del plàcid turó on s'obre l'avenc dels Corronyoners. Un pouet a la boca, derivant en una exploració entregada, la ment escampa en recerques còmiques, però sobretot creatives de tan il·lustre personatge: l'espeleòleg. Tan ben posat amb la seua sistemàtica investigació i catalogació. Anaven superant passos a base de enretirar taps de pedres, més o menys potents, fins que t'enganxes en la definitiva, en la que al final desesperes, en la que et recrees, en la que t'expandeixes. Tu amb els teus companys, acabaràs el dia sota la turmenta que s'ha format mentre exploraves el següent forat, "els Il·luminats", xops, temps per canviar-te amb roba eixuta fotent-te un fart de riure, acotxats dintre la furgoneta, però això serà després, abans del tercer temps.

Avenc de la Carrascla, Marcos i Mateu.

Les ramificacions del tan ínclit personatge: l'espeleòleg, ha escatxigat epílegs d'articles. Els epílegs serveixen per això, per trencar la constreta disciplina en la relació de dates i dades configurades amb pulcritud i claredat, facilitant la feina del lector investigador, poc amic de giragonses i el·lipsis. Aleshores és quan el citem i ens repengem en ell, variejant en allò què és un paio que se sent a gust a fora estant--com fora de casa no s'hi és enlloc--, creant vincles amb el territori que li omple els narius de fragàncies, fins al punt que l'enyora quan no hi és. En un transit que li fa anar del desconcert a l'hora de veure's incapaç d'abastar una nova zona de treball, a la impaciència, el neguit, l'excitació, el brogit. Llavors és quan precisament ens servim del personatge per observar-lo en plena feinada, dotant-lo de les aparences d'un Monsieur Hurlot, encara que pugui sembla contradictori, i ens fixem en el seu peculiar modus vivendi. Les versions de la personalitat de protagonista acceptarien uns tocs a lo Antonie Doinel, o una barreja de tots dos, però nosaltres no marxaríem gaire més lluny. Examinant-lo com el personatge de Jacques Tati, en tercera persona, objectivament a certa distància d'antropòleg imparcial.

       Tot plegat sembla només que simple pròleg carregat en excés, desbarrant amb l'assaig sobre un espeleòleg fictici. Continuarem el proper dia amb les veritables vivències del modern espeleòleg.

Foto: Ramon Castella.