dijous, 21 de juny del 2012

A.C.J. ----- SIS (divuitè)


  • Història de la gateta Elektra.
Elektra és una gateta, que a les poques setmanes de néixer va patir una severa electrocució, ficant el nas en unes connexions desprotegides, durant les obres de l’ultima fase de la urbanització. Pertanyen a una camada de la gata de la família d’un dels encarregats, al cap de passar uns dies més allà que aquí, mig socarrimada, amb els ulls extraviats i la llengua caient-li tota llarga per un dels costats de la boqueta, va ser rebutjada per la resta de la prole.
Ella poc a poc es va anar refent, gens estrany és dels gats aquesta capacitat; la gata borda de ACc va ser atropellada una nit, enlluernada per un dels carrets de transport, emportant-se una forta trompada que li va fer sortir la mandíbula de lloc. També va estar uns dies sense poder menjar, ni res, amb un ullal mirant cap el Papa de Roma i la boca desencaixada. La veus ara, i si no t’hi fixes molt bé, ningú diria que hagués patit tan seriós infortuni. Doncs l'Elektra igual, ella va sobreviure gracies a les senyores que omplen cada dia els bols de menjar per gats. Solament una petita clapa pelada al costat del morret, el que la fa inclús més interessant, li queda com empremta de l’enrampada. Bé, la seua mida pot ser una seqüela de l’accident, perquè ella mai ha crescut del tot, manté un cos juvenil i una actitud particular.
No és de ningú, és a dir no se sap que vagi regularment a jeure sobre un mateix coixí protector. Alguns pensen què veure’s desdenyada des de tan petita, li ha reafirmat el tarannà independent, o és només que no li han agradat els amos que l’han volgut acollir.
Ella és romancera, falaguera i també dòcil, de seguida es fa amb el primer que la vol acaronar, evitant això sí, als nens massa menuts que no saben com tractar-la i sol fan que estirar-li la cua. La Rosita creu que domestica a les persones i els manipula com ella vol. Altres gatots d’antic llinatge menyspreen una mica a l’Elektra, creuen què amb tanta collonada, mai aconseguirà un alt grau d’adultesa. Les gates més fures la bufen, però la respecten. Li agrada passar l’estona al cercle de refinament felí, que és com sempre irònicament l’anomenen. Ella, la més fina de les gatones, pren d’esquitllada els contratemps del món, sap que no és un d’aquells gats que jauen al primer lloc que troben per més incòmode què aquest sigui. Dels gossos li molesta la seua imploració de cara de pena a l’hora de demanar menjar (contrastant amb la seua pertinaç insistència), la seua manera destarotada-ment ensumada a l’hora de buscar un lloc per pixar (no cal esmentar ara, la cura amb la que els gats es prenen aquests menesters) i la imperícia en el domini de la cua, desbocada sempre a les seues emocions. Encara que això no la diferencia gaire dels seus congèneres, fàcilment escoltem expressions tals com: demanes com un gos, més indecisa que pixera de gos o transparent igual que la cua d’un fox-terrier.
Una cosa sí que li sap greu no de poder realitzar, i és el fer volar estels com fan els petits i els grans a l’oposat del patí central de reunió d’humans. Igual que hi ha gats que els hi agrada escoltar les històries que es conten als nens, uns recorren quilòmetres de taulades i celoberts per sentir les converses vespertines de les senyores grans, i altres són afeccionats a les retransmissions de gimnàstica rítmica, doncs ella es passa llargues hores fascinada pel moviment dels estels, enlairades ufanoses; examinant la destresa del guiatge, i li encanta quan al final tallen el fil i se’n van amunt, amunt, ben lluny, tan sols pel vent acompanyades.