- Història de la gateta Elektra.
Elektra és una gateta, que a les poques setmanes de
néixer va patir una severa electrocució, ficant el nas en unes
connexions desprotegides, durant les obres de l’ultima fase de la
urbanització. Pertanyen a una camada de la gata de la família d’un
dels encarregats, al cap de passar uns dies més allà que aquí, mig
socarrimada, amb els ulls extraviats i la llengua caient-li tota
llarga per un dels costats de la boqueta, va ser rebutjada per la
resta de la prole.
Ella poc a poc es va anar refent, gens estrany és dels
gats aquesta capacitat; la gata borda de ACc va ser atropellada una
nit, enlluernada per un dels carrets de transport, emportant-se una
forta trompada que li va fer sortir la mandíbula de lloc. També va
estar uns dies sense poder menjar, ni res, amb un ullal mirant cap el
Papa de Roma i la boca desencaixada. La veus ara, i si no t’hi
fixes molt bé, ningú diria que hagués patit tan seriós infortuni.
Doncs l'Elektra igual, ella va sobreviure gracies a les senyores que
omplen cada dia els bols de menjar per gats. Solament una petita
clapa pelada al costat del morret, el que la fa inclús més
interessant, li queda com empremta de l’enrampada. Bé, la seua
mida pot ser una seqüela de l’accident, perquè ella mai ha
crescut del tot, manté un cos juvenil i una actitud particular.
No és de ningú, és a dir no se sap que vagi
regularment a jeure sobre un mateix coixí protector. Alguns pensen
què veure’s desdenyada des de tan petita, li ha reafirmat el
tarannà independent, o és només que no li han agradat els amos que
l’han volgut acollir.
Ella és romancera, falaguera i també dòcil, de
seguida es fa amb el primer que la vol acaronar, evitant això sí,
als nens massa menuts que no saben com tractar-la i sol fan que
estirar-li la cua. La Rosita creu que domestica a les persones i els
manipula com ella vol. Altres gatots d’antic llinatge menyspreen
una mica a l’Elektra, creuen què amb tanta collonada, mai
aconseguirà un alt grau d’adultesa. Les gates més fures la bufen,
però la respecten. Li agrada passar l’estona al cercle de
refinament felí, que és com sempre irònicament l’anomenen. Ella,
la més fina de les gatones, pren d’esquitllada els contratemps del
món, sap que no és un d’aquells gats que jauen al primer lloc que
troben per més incòmode què aquest sigui. Dels gossos li molesta
la seua imploració de cara de pena a l’hora de demanar menjar
(contrastant amb la seua pertinaç insistència), la seua manera
destarotada-ment ensumada a l’hora de buscar un lloc per pixar (no
cal esmentar ara, la cura amb la que els gats es prenen aquests
menesters) i la imperícia en el domini de la cua, desbocada sempre a
les seues emocions. Encara que això no la diferencia gaire dels seus
congèneres, fàcilment escoltem expressions tals com: demanes com
un gos, més indecisa que pixera de gos o transparent igual que la
cua d’un fox-terrier.
Una cosa sí que li sap greu no de poder realitzar, i és
el fer volar estels com fan els petits i els grans a l’oposat del
patí central de reunió d’humans. Igual que hi ha gats que els hi
agrada escoltar les històries que es conten als nens, uns recorren
quilòmetres de taulades i celoberts per sentir les converses
vespertines de les senyores grans, i altres són afeccionats a les
retransmissions de gimnàstica rítmica, doncs ella es passa llargues
hores fascinada pel moviment dels estels, enlairades ufanoses;
examinant la destresa del guiatge, i li encanta quan al final tallen
el fil i se’n van amunt, amunt, ben lluny, tan sols pel vent
acompanyades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada