El Lino llueix uns cabells lleugerament arrufats, no
excessivament llargs, una mica descuidats i quan, surt de festa, unes
ulleretes li confirmen les faccions. Una altra característica és un
potent somriure i la destacada dentadura. A l’hora té com a costum
rematar les seues locucions amb sons onomatopeics. Li és ben fàcil
arrossegar un grup d’amigues fins on para el Thelo, arreplegant a
l’Ernest de passada. Més quan coneix a tres d’elles des de què
eren cries; remarquem que ell representa la generació pont entre les
nenes i el Thelo i l’Ernest. Elles es diuen: Pilar, guapa i peluda,
d’atractiu mostatxet. Les dos germanes àrabs són l’Haisa i la
Fàtima, ambdues de bon nas, molt captivants amb els cabells coberts
apuntant uns ferms abdominals. Una noia que l’Ernest ha
identificat, malgrat els anys que feia que no la veia, com una nena
que sa mare cuidava de petita, estimant-se-la molt i que la va trobar
molt a faltar quan per estranyes circumstancies, que ell mai va gosar
a preguntar, la separaren de les seues vides, fins ara. Ella té un
clotet al front i també l’ha reconegut. La de la cinta al front es
diu Gladys, llisos cabells negres, carona arrodonida i cos
unitària-ment curvilini, amiga íntima de la Milia que ha començat
dient què tenia una gana que es moria, en plegar del bar no havia
sopat, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla...
Venen de rodar per les quatre places punteres de la Zona
Alta, encomanades a reputats dissenyadors urbans dels quatre punts
cardinals. Projecte de l’equip municipal que va reordenar la zona
com a centre màxim d’esbarjo capitolí, aspirant sobre tot a
alleugerir "la Corniche", uns plantejaments hores d’ara
totalment empetitits. Doncs a cadascuna de les places es representà
un espectacle en honor de la lluna blava de primavera; la lluna més
benvolent de l’any, en oposició a la pèrfida lluna blava de
tardor. Les places estan dedicades a cultures perdudes: la de l’est
a les esferes de l’Istme Central, la del sud als ous de lava de
l’Altiplà, a l’est el culte dels panxuts i les esteles i la del
nord a l’illa de Nias. Les noies expliquen, mentre un cambrer els
hi prepara uns talls de pernil, que el funcionament sincrònic dels
espectacles els ha encantat, el públic connexionava de plaça en
plaça seguint un fil argumental en espiral! --Poden-se encetar per
qualsevol inflexió, desguassant a la plaça central per fer-se
comprensible, però no resolutiu-- La germana de la Milia no suporta
el vocabulari de la Gladys. La plaça central és dedicada a la
comarca, habitualment se celebra un fals mercat subvencionat per la
Junta.
Al pernil s’hi ha apuntat tothom i per no estar-se’n
de res han anat a triar un de gla. L’Ernest deia:--Home, prenem un,
més baratet:-- Però els altres se li han llançat a sobre.
El Lino agafa el comandament davant del bé de Déu, un xic
desassistit. Perduda ja, de tota rellevància la feina per la que ha
quedat a primera hora del matí i estan les panxes contentes, ha
pensat com encaminar les passes per satisfer altres necessitats. La
seua indicació de prosseguir la nit al San Remo obté quasi la
totalitat de vots afirmatius, potser la Milia atresora un altre
pensament?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada