El
pis no és massa gran: una cuina, un quarto de bany, un menjador-sala
d’estar, una habitació acceptable i una altra de molt petita amb
dos armaris encastats que contenen l’arxiu del viceconsolat.
L’única taula de treball és la del menjador, de la neteja se’n
carrega una senyora que es va presentar el primer dia, el seu sou
surt de la seua paga, que no està malament per ser on és, però que
a casa seua seria ben poca cosa, ha llegit que figura una
gratificació extraordinària pels serveis prestats, una vegada de
tornada al seu país. A la cuina la nevera està plena i el rebost
del patí de llums és ben assortit; sempre es queixava que no tenia
temps per cuinar. Gairebé ni ha recorregut el poble, prou feina té
a arreglar el pis al seu gust i endreçar les coses. També ha anat a
comprar roba, l'han informat que el mercat és cada dilluns a la
primera plaça del poble, on arriba l’autocar, així que té tot el
cap de setmana per endavant pràcticament sense fer res, a l’agutzil
no l’ha vist més. Al portàtil del viceconsolat li han arribat
totes les noves personals que li calien: L’excedència de la seua
feina, primer, després l’enhorabona del ministeri d’afers
exteriors, el nou document diplomàtic, i les fotos dels seus pares
en una festa d’aniversari recent.
Cada
cop que surt deixa les claus al bar restaurant del costat, regentat
per un parent de l’agutzil, l’immoble sencer pertany al municipi,
que el lloga. A més a més si s'absenta per més de dos dies, ho ha
de notificar al secretari de l’alcaldia, i tancar llum i aigua. A
la planta baixa hi viu una família des de fa molts anys, descendents
d’un antic mestre que es va casar al poble, la seua prole ocupa la
planta baixa des de què es va aixecar l’edifici. La planta
superior és partida en dos pisos, l’altre resta buit, però la
senyora de baix assegura que de seguida l’ocuparà algú, perquè
van molt buscats. Ells mateixos han de fer mans i mànigues per
conservar el seu habitatge, sempre hi ha algun pallús que els hi vol
fotre. També afirma que és degut a la seua ubicació, el que vagi
tan buscat, encara que no estigui al bell mig mateix del poble, és a
dir entre les dos places, està força bé, i que si volen cases, a
la part alta del poble n'hi ha, i a bon preu.
Un
matí davalla del cotxe oficial el delegat del govern provincial, ha
d’anar a l’ajuntament a fer la presa de possessió. El sendemà
es queda tot el dia al pis reunint un munt de papers, actes i rebuts
per enviar al ministeri amb valisa diplomàtica. Després roman uns
dies vaguejant pel poble, esperant l’hora de dinar per anar al
restaurant del davant, i l’hora de sopar a casa. Després veu la
tele fins que s’avorreix, llegeix una estona… li costa dormir,
fuma a la galeria esperant la son.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada