A.C.J. -----ONZE (vuitè, 2-segon)

                                                                         2
El xofer aparca el bus després de maniobrar. Espera que els passatgers l’abandonin, el tanca i se’n va a esmorzar al parador. Aquestes hores normalment l’activitat a la cruïlla és mínima, per això al Supun li ha estranyat tant trobar-se en un grup de gent parada sota la marquesina, però ha lligat caps de seguida pujant l’escalinata d’accés i veure un vehicle fúnebre aturat davant la porta central, llavors també ha entès que el capellà fes nit al parador. A la seua carpeta, avui només du un sobre pelat, sense cap tipus de lletra impresa. La seua feina consisteix a entregar-lo i regressar al poble el més aviat possible, cosa gens fàcil, ja que l’autobús, si és que no s’emplena abans, no surt fins a mig matí, i la gent de l’enterrament trigarà una bona estona, l’únic que pot intentar és pujar a qualsevol transport, però avui no sembla massa bon dia, en fi que l’home està una mica neguitós.

Dintre hi ha més gent que fora, i fan més soroll. A la barra treballen dos persones que no donen abast a servir cafès. Ell, en mig de l’enrenou resta inadvertit per a tothom menys pel capellà, que vestit rigorosament esmorza tot sol, separat per una mampara de vidre a una taula de l’altell, amb una cartolina oberta a la seua vora. El capellà l’observa en el moment que aconsegueix comunicar-se amb un cambrer, quan li fa una indicació gestual assenyalant la seua situació. No sap per què, però la seua intuïció li ha dit, tan sols veure’l, que l’estava buscant. Ell no ha volgut creure-se-la, i ara comprova com el Supun dóna tot el tom a la sala dirigint-se a l’escala. La seua estupefacció creix per moments, se li fa llarguíssim el temps que triga el Supun a pujar, i quan arriba abans de què obri la boca, l’esventa agrament amb un: --No veus que estic esmorzant!-- S'està menjant un deliciós bisbe, se li fa enutjos acabar-se’l.

Repenja el seu cos a una columna quadrada que suporta la tribuna que mira a les terres baixes, un punt que li permet vigilar al capellà. Manté l’objectiu a vista, resolt a donar-li el sobre de seguida que aixequi el cul de la cadira. El capellà s’ha girat un parell de cops, l’ha vist aposentat, encolat a la rajola i se li ha regirat l'estomac; decideix prendre's el cafè amb llet a baix al taulell. El Supun espera que baixi, però no ha d’esperar gaire perquè se’n va directe a ell.

--Bon dia Supun, has vingut per l’enterrament.--

--No, li porto...--El capellà el talla.

--Has vingut per l’enterrament.--Assevera i guarda silenci mirant-se’l als ulls.

--Però si no sé ni qui és.--

--Era un contractat, un terregalí, tots el que veus aquí ho són de terregalins.--

--I de què s’ha mort?.--

--És un suïcida, donem el sobre. T’estaràs per aquí i marxaràs després de la cerimònia, una altra cosa, no et dirigeixis a mi si no ho faig jo abans.--

El capellà es retira amb el sobre a les mans, l’obra mentre demana a la barra, el llegeix, es mira el rellotge, es desfà d’ell, se li apropa un senyor gran que li demana si pot anar un moment a donar el condol a son cosí, molt afectat pel decés del seu fill. Es disculpa adduint que s’ha d’anar a preparar per la litúrgia, arrencarà tan aviat com estigui tot llest, després ja n'hi haurà de temps per consolar a la família.

La conducta del sacerdot l’ha deixat ben perplex, des de què va endegar aquesta feina no s’havia topat mai amb tan esbiaixada situació, per més estrafolari que fos el lloc on devia anar a portar, o recollir un paquet, l’havien atès sempre amb la màxima correcció, i ha conegut a gent de tota mena, gent senzilla, gent tibada... no sap a què vénen els fums del capellà, l’ha parlat com si fos el seu amo!

--Atenció, sr. Supun, sr. Supun, una picada n’espera a la cabina u--

Qui cony... l’alcalde segur el cabró del capellà s’haurà queixat de mi i ara l’altre m’esbroncarà, entre ells s’apuntalen, la mare que el va fer.

--Sí, digui’m, és el Supun qui parla.--

--Escolta’m amb cura perquè no ho tornaré a repetir: mentre et parlo rebràs un paper tancat que hauràs de dur a l’alcalde immediatament. Abans passes a veure a la família del suïcida i a l’hora que els presentes el teu condol, els dius que t’és impossible quedar-te al funeral. Després te’n vas ràpidament.--

--Com?--

--Immediatament! Has rebut el paper?--

--Sí.--

Què ho és de moniato aquest paio, això ja ho sabia jo, lo que no entenc és lo de donar el condol, en fi.

Etta James - "I'll Flay Away"