A.C.J. -----NOU (quinzè)

Com estava fart de pencar de granger, se’n va anar al poble a buscar entre els transportistes. El primer dia no va trobar res; no li preocupà pas. Els tres dies següents tampoc, però ja no era el que no li donessin feina, sinó la manera que tenien de traure-se’l de sobre gairebé abans de què obrís la boca. Al Supun li costa adonar-se’n de les coses, però finalment se’n adona: lo que no hi havia era feina per ell, sols va faltar que un migdia, quan sortia d’una cantina, una senyora l’increpés en plena via pública:--Tu, tu, malparit vas violar la tomba del meu nebot!--. --Profanador!-- cridà una vella que anava amb ella. --Què hi buscaves, si ja li havien pres tot? tant de bo no et podreixis mai, fill de puta.-- Va fotre el camp, accelerant les seues curtes cames en direcció contraria, ben lluny d’on estaven les dones, la gent se’l mirava quan passava, ell mirava al terra o a la paret per no ensopegar amb ella i anava pensant que cony deuen de voler aquestes dones. Ell no sabia el que volien, sol era conscient de què tenia que marxar abans de què arribés a saber-ho.
Les fragoses ramificacions que havien pres els rumors que circulaven a tort i a dret sobre l’interminable enterrament de la granja, i les peripècies de les despulles del finat, van ser esporgades pels crits d’unes dones al mig del carrer. Unes dones? seria més encertat dir una dona, ja que les altres es van afegir com per simpatia a la difamació del Supun. De ben segur que actualment, amb el canvi de costums i la creixent solidaritat popular, aquelles persones ni se’n recordaran, ni es voldran en recordar dels actes comesos, no fa pas massa temps, en contra dels seus semblants innocents.

Van trobar mig exhumat el cos del xaval, la primera vegada que li van dur flors. Encetà un debat familiar, en el qual els partidaris de cremar-lo i oblidar-se’n definitivament, per més nombrosos que fossin, van claudicar davant de l’enterrament al mateix lloc, que proposaven la majoria de les dones. A l’espera de nous esdeveniments, si és que aquests es produïen, per prendre qualsevol decisió; cosa que de moment no ha passat. El Supun va agafar el primer autobús al centre, o a la capital (on hi ha l’hospital), empalmant allí, amb el primer que partia, coaccionat a començar de nou a l’altra punta de la serra.