Al
fosc comença a recórrer els carrerons del poble, els que s'aboquen
de l’església vers una plaça transversal a la de rebuda, per un
seguit de rampes empedrades; més que res busca un lloc per fe una
cervesa abans de sopar. No troba res que li faci el pes, el millor
restaurant o així ho sembla, està enganxat a un llustrós hotel de
baixa estatura, però encara és d’hora i roman tancat. La gana li
fon l’estomac, per distraure’s se'n va a comprar una tovallola,
la que portava se la va deixar oblidada al darrer hostal. No li és
fàcil, hi ha quatre o cinc tendes que venen roba, i són farcides de
tota mena d’estris, però de tovalloles petites la troba en una on
la venedora, com a les altres, no parla gaire i espera que ell ho
faci tot. Paga i torna a l’habitació, després sopa sol en aquell
restaurant, fins que a darrera hora entra una parella, demana la nota
i se'n va directe al llit.
No
l'han deixat descansar gaire, la missa és a quarts de deu i
l’algutzir del poble hi vol anar com tots els diumenges. Li
comenta que l’endemà vindrà un parell de mossos de la quadrilla
municipal per ajudar-lo a fer el trasllat i acomodar-se a la seua
nova residència. Li dóna la benvinguda en nom de l’alcalde i de
tot el consistori, així mateix li assegura que no s’ha de
preocupar de res més que d’establir-se i de gaudir d’uns quants
dies de repòs, abans de la presa de possessió oficial, ja que,
assevera solemnement, ha de ser-hi present el senyor representat del
Govern de la capital provincial, de la qual cosa serà degudament
informat.
Quan
l’algutzir marxa pel passadís, veu al fons a la seua senyora
esperant-lo arreglada per la missa. Ell se’n torna al llit, però
no pot reprendre el son.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada