A.C.J. -----CINC (setè)

Els creadors són una unitat disgregada, mes amb intenció de reagrupament? Les partícules atòmiques pateixen complicats processos de atracció-repulsió, concentració d’un factor aconseguit i tatxat per passar a una altra celebració. L’entropia humana suatenta uns sistemes de vigilància, rifant línies inesberlables, l’atzar campa. Els sentinelles ho normalitzen barrant les interseccions, malgrat se’ls perd pels resquills l’inestimable, donant la impressió d’eximir la culpa, abans de reconèixer veritablement una incapacitat de mètode encoberta.

La natural curiositat en les adversitats dels pacients, amb inusitats graus de calamitat, encetà una acuradíssima investigació, tot cercant una paritat, estenent-se en paral·lelisme amb l’altre costat de la moneda: els professionals mèdics. Els punts vectorials determinats, correctors de la trajectòria existencial, són esquius a la pobra sensibilitat humana, de caire essencialment espectadora, impossibilitada de seleccionar un fet transcendental entre milions d’esdeveniments ordinaris; però aquí estem nosaltres per solaçar-nos establint afinitats. El company encetà l’assaig subdividint els elements en paràmetres consensuats, com "modus vivendi", franges d’edat, aficions, hàbits, gremis, sexes, addiccions... que desestimà ràpidament per superficials i inadequats. Tanmateix ja pressentia la ineficàcia dels seus passos, a l’elegí set centenars de malats tipus, als quals seguí fil per randa l’historial clínic, tractament receptat i posterior evolució. Després de valorar dades, configurà vint conjunts mestres per treballar a fons, alterant els programes resolutius de cada cas en un ampli espectre; anotant variabilitats, derivacions i equivalències, confrontant-les a les taules de procediment un cop sobrepassat un període de còmput lògic, en el qual es contrarestin els errors.

En un 79% de mostres, els resultats van ser idèntics als vaticinis previs a la manipulació. Sol en un 2% el desenllaç fou funest, la resta, exceptuant el 7%, es van guarir amb una estada en ambulatori, una mica més prolongada a la diagnosticada en un inici. De tal forma que disposava d’un estupend material creat per estudiar el vessant facultatiu. Processant els suposats errors, atorgats als caps dels equips corresponents, els dictàmens apuntaven novedosament. Afectaven a 9 equips en total, dels que van sortir, rere les primeres deliberacions de l’Alta Direcció, 17 responsables principals i 72 secundaris. L’equip acusat de més errades, un total de 12 entre defuncions (3) i seqüeles més o menys greus (9), va ser desmembrat i el seu cap el Dr. Ramon Puigpelat, eximit de qualsevol culpa des de la primera entrevista, va tenir de refer totalment l’organigrama desprès d’una excedència pagada de quatre de mesos, lliure de cotitzacions que gravessin la jubilació, a la que devia presentar un nou equip complert.

La providència va ser més benèvola amb el Dr. Ricvad Flaguerau cap d’un equip amb, no més de cinc pacients irrecuperables, aquest va tindre de substituir dos metges de guanyat prestigi, per dos desconeguts provinents directament de les residències, a corre-cuita i sense cap recomanació representativa. El Dr. Graham Flo va acceptar la jubilació definitiva abans de repartir la culpa entre els seus subordinats, tot i amb això els 4 finats i els 9 afectats es van endur dos infermeres de quiròfan. A la Dra Sofia Egisttodir li ensopegà amb una baixa d’un any per maternitat. La seua segona, la Dra. Rebeca Jamali, se li caigué el món a sobre, fen cap a les poques jornades a les mans dels psicòlegs, que segons darreres notificacions no ha abandonat. Amb quatre simptomatologies inconegudes internades en l’àrea de vigilància intensiva, se li afegiren set tipologies rebotades d’un equip impol·lut. La Dra. Hel·lena Mabatti va prendre el comandament, intentant esbrinar les patologies dels onze tipus preseleccionats. Diagnosticant en Gabinet d’Urgència: una incontrolable complexitat química havia danyat vísceres i teixits amb serioses ramificacions psicopatològiques, qualificant-los de greus a molt greus. L’escàndol, pràcticament no arribà a l’opinió pública, l’Alta Direcció tenia bona mà sobre els mitjans, la trava era la possibilitat que els familiars arruïnessin a la companyia asseguradora del Consorci. Circumstància magnífica per a què fos absorbida per una companyia multidepartamental amb molt més actiu, liquidant irresolubles comptes pendents de l'actual.

En el consegüent informe el Gabinet d’Urgència recomanà l’eliminació de la totalitat dels casos, el que alleugeriria les despeses de l’assegurança, desestimant les analítiques i assajos estrets, per no ser aprofitables en cap tipus de afecció humana coneguda; amb el convenciment d’estar seguint un camí en va, el cas podria ser arxivat. El jutge d’instrucció, lluny d’acceptar la proposta, davant l’estupor e l’Alta Direcció, decretà una investigació criminal. L’inaudit d’una pràctica quasi bé en desús, col·lapsà les ments rutinàries dels detectius. Una particular comparativa, no crec atribuïble ni tant sols a un obsolet computador tipogràfic, dilucidà un error d’execució en la programació dels automatismes distribuïdors dels fàrmacs, d’altra banda lligats a les lleis de la robòtica. La imputació va recaure als operaris de manteniment mecànic, igualment van quedar implicades una vintena d’infermeres de planta.

Els bufets d’advocats s’han llençat de cap, vers un judici estrella, després d’una llarga dècada sense causes de forta repercussió social. Hores d’ara el jurat ha estat convocat per l’habitual selecció manual, donat que en el ministeri de la justícia els computadors son els primers vetats. És incomprensible tal desgavell per un error del 2%, inapreciable a escala humana, cal admetre un marge d’un 11% acceptat per qualsevol activitat humana. Em nego a afegir la resta de pacients malmesos, culpabilitzant a la imperícia humana tan deshonrós desenllaç. No desitjo a cap entitat, per mínima que sigui la seua capacitat auto-regenerativa, unes ramificacions infructuoses com la d’aquells pobres desgraciats a l’espera del procés.