A.C.J. -----CINC (desè)

El pelegrinatge interior de la senyora Palmira i el seu marit senyor Rafael, els ha convertit en màxims especialistes en usos i costums, cerimonials, tradicions, cultes, mites... podrien publicar un opuscle sobre sistemes de seguretat. La seua biblioteca satisfaria a qualsevol entès. Confrontant-la, haig descobert quatre incunables, exemplars impossibles de trobar en la Gran Biblioteca Multitemàtica. La seua dedicació, comú dels creadors és unificà tots els esforços a una tasca concreta d’estudi (sí, certament és superior el desdeny absolut, mes no cal esmentar-lo constantment), no serveis de referència extrapolable als altres; una experimentació tancada ha fet savis a la parella, però ni la seua prole se'n ha beneficiat, no són profetes, ni molt menys diletants de la religió.

Recent han arribat dos somnis a l’arxiu per desxifrar i catalogar, cada nit m’endossen uns quants; intents per codificar el subconscient, quasi bé una legislació. Cert que hi ha grans afinitats atàviques, imperceptibles conscientment. Per la part que em toca em limito a seguir l’estipulat, davant l’èxit del servei. Un diu tal qual: --Al principi em veig conduint un cotxe per una carretera amb molt de fang, cada cop hi ha més aigua i el cotxe es transforma en un petit bot pneumàtic, que remo amb les meues mans per un riu estret d’aigües tranquil·les, que ràpidament és converteix en un llac molt ample. En un embarcador em trobo a un amic i li dic que com som dos haurem de continuar amb una barca de motor i prenem una que hi ha allí tota sola. No sé que passa i de sobte anem els dos en piragua, cadascú a la seua i hem de travessar un riu amb una vegetació que ens obliga a acotxar-nos per passar. Ell passa primer i veig que hi ha serps enroscades a les branques, però aconsegueix arribar a terra ferma, després passo jo i em pica una serp, ell em pregunta que m’ha passat i jo li responc que m’ha picat una "víbora jalapeña", després ell em pregunta si això és greu i jo li contesto que home és una "víbora jalapeña", i així acaba el somni--.

La segona historieta, en la qual el subconscient és revela a la ment en repòs, jo penso que inclús es revenja pel seu vassallatge, és la següent:--Estic entre una sèrie de gent estranya en una espècie de campament en un paratge tropical. Un home somrient, que fa de guia em porta a la selva i m’ensenya un jaguar. Jo, sorprès li pregunto si no és un animal perillós, l’home amb un somriure a la boca em contesta que no, que em fixi bé. Realment és un preciós gat molt afable, sol que una mica més gran que un gat corrent. El jaguar s’interna per la selva i jo el segueixo captivat per l’olor a femella que desprèn i a la que no em puc resistir. El jaguar es va ficant per llocs cada vegada més estrets fins que en un em veig obligat a reptar. A l’altre costat l’animal s’atura en un cul de sac com una mena de cambra tancada. Jo miro enrere e intento retornar, però per allí on m’havia passat tot el cos ara no em passa ni un braç i em quedo allí dins tancat amb la bèstia, però ben tranquil--.

Apreciable la inseguretat d’aquest inquilí, necessitat encara de la meua confirmació a l’advertència clarament descrita pel subconscient. Millor per divertit, accentuant la part de la "Víbora Jalapeña", una picada que potser li faria perdre el cul per uns dies, és el que ve d’uns dels dormitoris del ACa. Si fossin d’una altra manera jo recomanaria als meus interlocutors un tracte benèvol pel subconscient, donat que per senzilla reciprocitat gaudirien més oníricament. És el cas del sr.Gaga del CAc: de regrés en un autocar de línia l’home, en atansar-se el moment de baixar, va començà a recollir els seus estris escampats a la vora del xofer. Mentre introduïa els objectes a la bossa va prendre una caixeta de suro plena de monedes que pertanyia al conductor. En ser-li recriminada l’acció, ell s’excusà dient que pensava que era de la seua amiga, la noia que havia abandonat l’autocar feia uns minuts. Les paraules van sortir de la seua gola guarnides de incontenible tendresa. El xofer corprès li digué: --Té per la teua amiga.-- regalant-li un clip per enganxar cables.-- Reglaments idiosincràtics avançats, poder no suficients per englobar tantes minúscules influències.