dilluns, 28 de setembre del 2015

Nous contes per un nou estat. - Sisè: ESCALABORNAVA. (28)


               El Prudenci no és present a la sala, però sí la seua terapeuta. Sort en té d'ella!, que facilita un informe sobre l'estat mental del seu pacient, insistint en la necessitat de trencar la relació (perniciosa és la paraula), entre el Prudenci i la Leo, no tant per aquesta ultima, sinó per garantir la recuperació del seu pacient. Ve amb la feina feta i amb la promesa de la interfecta, de no mantenir encontres sexuals amb el Prudenci amb els tres pròxims mesos, temps segons ella, suficient perquè el pacient es guareixi plenament.
El Damiano explica les circumstàncies que ha provocat que una suma de casualitats encetés aquesta, per ell més que satisfactòria relació, aliè als perjudicis que podia provocar a terceres persones. Aquí l'erra, ni al rei ni als seus assessors els hi agraden les casualitats. Si en canvi hagués argumentat el seu terriblement enamorament per les noies, impossible de ficar-hi remei per si sol, i que tenint informació privilegiada, encara que confidencial, no se n'ha pogut estar, i tot amb això, conscientment l'ha utilitzat a favor seu, llavors potser el rei i els assessors haurien estat més condescendents amb ell, però advocar per un joc de casualitats, el condemna irremeiablement.
La decisió és tan ràpida com unànime, fins i tot la terapeuta n'està d'acord a què se li apliqui una sanció, almenys equiparable amb el temps de curació del Prudenci. En el seu cas el problema s'agreuja, donada la seua condició de no nascut al poble i de nouvingut, per ell la sanció li significava l'exili, a complir al seu lloc d'origen. Sens dubte és un trasbals pel poble, però els casos que no pugui atendre durant els tres mesos d'allunyament, restaran en curosa llista d'espera fins al seu regrés. En un moment criden al Recader, que no fica cap impedimenta per acompanyar al Damiano fins a mas Badià, li agraden les rutes hivernals per la serra.
Així doncs el Damiano no passarà el seu primer hivern a Escalabornava, tot plegat ha estat una commoció per la Gilda, que li assegura que cuidarà de la casa en la seua absència.

The Beatles - You've Got To Hide Your Love Away -
 

divendres, 25 de setembre del 2015

Nous contes per un nou estat. - Sisè: ESCALABORNAVA. (27)


De bon matí la casa de la vila conserva la tranquil·litat de la nit anterior. El rei esmorza amb els companys de tota la vida, a quarts de nou, a un establiment de restauració prop de la plaça. Petis detalls que el nostre home desconeix, i perllonguen innecessàriament la seua espera. El rei, a les nou en punt, entra per la porta principal el rep el subsecretari. Immediatament l'informen de la presència del Damiano, llavors el saluda amb cordialitat i el convida a acompanyar-lo escales amunt. Tots dos entren en una sala amb una gran taula central i altres dos unipersonals properes als finestrals.
--Segui, si us plau. --Li diu, mostrant-li una cadira a un lateral de la gran taula. No triga gens que sis persones més acompanyen al rei i al Damiano a la taula gran.
--Disculpi la tardança, però no podem començar sense l'assistència dels escrivents. --Llavors, mentre el rei obre la carpeta pel punt marcat, i els assessors del cas comenten alguna cosa entre ells, els escrivents ocupen el seu lloc.
--Molt bé. --Pren la paraula un senyor gran amb veu rogallosa, un dels principals assessors del rei, tant com per aquest cas com per gairebé qualsevol altre, un home de confiança en dedicació exclusiva a la casa de la vila. --L'assumpte que ens ocupa és un xic delicat, les denúncies no abunden a la nostra societat, i quan es produeixen a tots ens venen de gairell. Per aquest motiu hem convidat amb la màxima urgència al senyor Damiano, en qualitat d'Examinador, per un cas de prevaricació i incompatibilitat, que ara passarem a esclarir i a fallar si s'escaigués.
Aleshores se n'assabenta que el fill del senyor Eumir, el Prudenci, l'ha denunciat, a més a més de per mala praxi, per dubtosa qualitat humana. La qüestió són les dones que ell continua considerant del seu cercle, malgrat fa setmanes que no les freqüenta. Més tard també surt a la llum, que el tractament iniciat amb gran èxit per superar l'addicció del Prudenci, ha posteriorment fracassat pel rebrot de relacions amb la Leo, que si no de periodicitat constant, sí reiterades, exactament tres en les dos darreres setmanes. La imputació és clara: se l'acusa d'afavorir-se d'unes informacions expressades en la confidencialitat del despatx professional, de les quals ha aconseguit la seua relació actual amb les dos noies.

dimarts, 22 de setembre del 2015

Nous contes per un nou estat. - Sisè: ESCALABORNAVA. (26)

               El despatx de l'Examinador té accés al jardinet d'entrada, d'aquí pel lateral es pot desplaçar a la terrassa posterior. Sap que no ho ha de fer, que tal com és la Gilda no trigarà convida'l a participar en una de les seues sessions. Si les cortines són plegades, des de la finestra podrà entreveure l'interior il·luminat per la llar de foc. Efectivament, la Gilda ja és de cara enlaire, nua també, la massatgista li treballa la vulva. El Damiano pateix unes setmanes de zel, és boig pel sexe, mai a la vida li havia importat tant, potser mai a la vida havia conegut una noia com la Gilda. Quan acabi jaurà exhausta, primer, relaxada després. Ell servirà el dinar a la cuina, l'esperarà, avui no s'aparellaran, la massatgista és molt bona, la deixa servida per tota la jornada.
L'excitació de la imatge robada és profunda com avenc sense fons. Fa unes passes enrere, com si la volgués evitar, se'n va titubejant a cercar la barana, es repenja estirant els braços, desentumeix el seu curt coll fent moviments per desencallar les cervicals, quan per fi es dóna compte de què el veí l'està avisant des de la seua terrassa: l'algutzir demana per ell a la porta del carrer.
Du una citació a la mà, una citació del rei, a la casa de la vila, per demà a les nou del matí. Amb el fred que fa, pensa ell, l'algutzir no li pot esclarir gran cosa més. Ja s'ho esperava, realment ja estava trigant, suposa que li farà cinc cèntims sobre la seua posició, tant social com professional, a ell com nouvingut aquesta visita l'ajudarà a encaixar dins del complicat teixit social d'Escalabornava, més que res a trencar recels i perjudicis sobre la seua persona. La notícia li serveix per treure's del cap per una estona la imatge anteriorment furtada. Més seré, se'n va a preparar el dinar.
 

divendres, 18 de setembre del 2015

Nous contes per un nou estat. - Sisè: ESCALABORNAVA. (25)


Els carrers s'emplenen de neu. Els veïns netegen la seua vorera, desvestint les lloses lluents. La vida es concentra a les llars, són habituals les visites dels amics a casa del Damiano. Els matins amb la tardor avançada el sol escalfa la terrassa. La Gilda passa les estones jaguda, ben tapada amb les ulleres de sol llegint esperant l'hora de dinar. Molts dies la visita la senyora massatgista que cuida al senyor Hug. Ella és una dona vagarosa, prefereix llegir a treballar, generalment enllesteix la feina i se'n va a la terrassa del Damiano. Es troba feliç amb la rutina dels dies, la seua rutina, la que ella ha escollit.
Els dies que ha quedat amb la massatgista, es despulla tota al saló prop del foc a terra, s'estira boca avall sobre un futon que ha fet portar de la botiga del tapisser. El Damiano, al seu despatx, faria el que sigui per tenir més feina, i no patir pensant en l'escena que es desenvolupa al seu saló. En canvi la Leo sempre ha de tenir un excusa per estar ocupada, és una persona que no pot estar sense sentir-se imprescindible. Està embolicada en un munt de projectes sempre com a coordinadora en tasques administratives, la seua agenda és la seua vida. També té apuntats els dies que dina a casa del Damiano, ella per quedar amb la massatgista ha de cercar un espai lliure dintre del seu complex organigrama.

John Cale - "Paris 1.919"


dilluns, 14 de setembre del 2015

Nous contes per un nou estat. - Sisè: ESCALABORNAVA. (24)

 

L'envelat és ple de gom a gom. Al pòrtic d'entrada sovintegen les parades de menjar, sembla com si no haguessin menjat mai. El Damiano ha fet cap amb el Serafí, després d'agitar a l'Hug, aquesta nit estava una mica rebec. Després d'omplir-se el pap, han començat a beure un parell de copes, que ha recomanat el Serafí, perquè tot es fiqui a lloc. A partir d'aquí la trajectòria dels dos amics se separa. Pel vessant del Serafí s'atura dos hores després de mitjanit, quan s'acomiada de la colla que l'acompanya tot menjant uns entrepans calents, ja en té prou. De camí a casa fa un tom apropant-se a la casa d'una amiga. Truca, de seguida se li obre la porta.
Pel Damiano no ha estat fàcil, el Serafí també li ha recomanat que es deixés portar, portar per qui, o per què? S'ho ha estat demanat una estonada, i fins que no troba la resposta, romàs entre cohibit i seriós envoltat de gent que es diverteix. La resposta li donen les seues cames que a partir d'un determinat moment es mouen soles. Després ha vist al Prudenci ballant amb ella agarrat dels seus malucs, li presenta a la Leo, aquesta com li ha promès el du al Pléticus, un paio ben plantat, no fa per germà de la Leo. Les cames insisteixen a moure's amb la música que el Pléticus diu que és de Jorge Ben, evitant així que la ment torni a manar fixant-se en insignificances.
Transcorregudes les hores pletòriques, la corba davalla suaument, la música lenta arrapa les parelles, l'envelat es buida, toca anar-se'n, amarats de nit els comiats es resisteixen... La Leo l'ha agafat del braç: --Vius massa lluny. --Li diu. --La meua amiga Gilda té la casa a dos mançanes.-- La casa de la Gilda és ampla i neta, sense incordis que impedeixen el pas, com sempre han estat les seues cases. Descansa en un sofà, esperant que les noies passin pel bany, després hi va ell abans de penetrar a la cambra. El llit està bé per una parella, però potser una mica just pel trio. El conviden a jeure al mig, tanquen el llum, les dones cerquen la millor posició. Resta força estona immòbil decúbit supí fins que no s'adorm, pensant que potser s'haurà d'aixecar a pixar.
Hores després es desperta amb una popa a la boca. No sap el que passa, de seguida ho dedueix per la mida de la mamella, sap que ha de ser la Gilda, que també li extreu la cigala dels calçotets, la fa recórrer al descobert per pits i mugrons. Se la introdueix i el cavalca sense pietat. Quan acaba, no sap si ella o ell, s'escora cap a la seua banda, i tots dos reprenen el son allà on l'havien deixat.
Es desperta amb els feixos de llum esmunyint-se per les escletxes de les cortines. Les noies continuaran dormint una estona més, pegades a ell. La Leo li té tota la cama sobre, la Gilda reposa el cap a la seua espatlla, li cau la bava damunt. La llum blanca també acaba despertant a la Leo, s'adona de l'erecció, li fa gràcia i la toca. Juga amb ella, la mou amunt i avall, també de costat, li acarona els ouets, finalment no se'n pot estar i la va buscar amb la boca.




dijous, 10 de setembre del 2015

Nous contes per un nou estat. - Sisè: ESCALABORNAVA. (23)

              La diada de la primera nevada és festa grossa. Hi ha celebracions fixes com són solsticis i equinoccis, i altres que fluctuen, per aquesta raó les primeres neus sobre el poble, són tan celebrades com la festa del desglaç del primer llac, és més, fins i tot es podria dir que la principal ocupació del rei és la de coordinar amb perícia les dos festivitats. Per aquest afer compta amb una munió de voluntaris festers, que durant unes setmanes són posseïts per l'esperit de la llavor de les nevades primerenques. Les nevades porugues les anomenen alguns. Però no, ha de ser una nevada que colli als carrers del poble, no una nevada debutant de finals d'estiu, que només serveix per emprenyar les mares isardes, espantant els seus cabrits d'enguany i dificultant-los els desplaçaments. Quan cauen els primer flocs, les activitats s'aturen, els voluntaris del rei cadascú amb la seua missió, disposen del temps, mentre la resta de veïnat s'engalana, per endegar el procés. Aquest dia, si com aquest any ha començat a nevar a primera hora del matí, l'esmorzar popular se celebra als porxos de la plaça del casal de la vila. Es tracta d'un esmorzar potent, dels que li agraden al Damiano. Dinaran tard, cadascú a casa seua o a les fondes, com cadascú prefereixi, després el ball de mitja tarda, acompanyat per les projeccions que els organitzadors hagin preparat i el ball de nit al saló d'actes ampliat per l'ocasió amb l'envelat porticat, fet exprés per encabir-hi tothom. L'endemà el poble reprendrà la seua quotidianitat sense estralls, bé com quasi sempre.
Per un tipus de societat que intenta defugir de la rutina, tanmateix té especial cura en l'eficàcia del treball sistemàtic, les festivitats potencien ambdues característiques, permeten relaxar els hàbits i reiniciar o restablir llaços entre les persones amb l'única finalitat de gaudir i passar-s'ho bé. Pel Damiano són les primeres festes, no només aquí, sinó de tota la seua vida. No n'era gens de partidari d'atansar-se a la plaça, no ha sortit fins que l'Hug i el Serafí l'han vingut a buscar. El Serafí ja era de festa des de bon matí, després ha anat a dinar a casa son pare i a l'horeta tots tres han regressat a la plaça per fruir de les projeccions i del ball de tarda. Aquest és el ball preferit per la gent més gran, el jovent espera l'envelat dintre d'un parell d'hores. Les pantalles van passant imatges temàtiques al voltant de tres temes vinculats. Un d'ells són els arbres, tota mena d'arbres apareixen, arbres únics, arbres monumentals, després ens hi fixem amb els baobabs, una estona admirant-los per arredonir-ho amb les ètnies que conviuen amb aquests arbres majestàtics. Un conjunt esplèndid que complau al públic que no balla, com el Damiano i els seus amics. El sr. Eumir ha participat activament en el muntatge, ha realitzat moltes de les fotografies.
El sr. Eumir no balla, però la seua senyora sí. Al Damiano l'ha tret a ballar una noia ni jove ni gran, li ha estat fàcil, les novetats triomfen sempre. Els músics interpreten un repertori de tota la vida, la noia li demana si coneix al seu germà, es diu Pléticus, que a estones porta tot el relacionat amb el cens, ell no el coneix, ella insisteix que de ben segur que sap qui és, coneix a tothom, segur que el visitarà, més ara a l'hivern que li afluixa la feina. En canvi, no li ha dit, però ell sí que sap d'ella. Entre tantes dones per ballar havia de ser la Leo. És simpàtica, abans de canviar de parella li ha demanat que aquesta nit li reservés un parell de balls i que si el Pléticus volta per allí, estarà encantada de presentar-li. El senyor Hug no vol seure, de la mà del Serafí ronda pels voltants del ball sense parar. El senyor Eumir descansa en un banc, amb una copa a la mà, displicent observant als ballarins. El Damiano, desemparat s'asseu al seu costat.
--Molt bona feina la teua, sí senyor.--El Damiano no sap el que vol dir. --Allò de la Leo, excel·lent, el meu fill està encantat, i no cal que t'ho digui, no em vaig equivocar pas amb tu.
--No en tenia constància, al seu fill no l'haig vist més.
--No te'n facis, és rarot ell. Ja t'ho dic jo, va fer el que li vas aconsellar, perfecte, se n'ha pogut sortir. No t'ha comentat res, aquella?
--No, no crec que em relacioni.
--No?, no ho sé, és molt llarga. I del meu fill no te'n preocupis, algun dia t'ho agrairà, el tractament que fa li va de meravella, em consta que no ha tornat a veure a aquell parell. No és un tractament gens agressiu, ans al contrari, és basat amb la musicoteràpia.




dilluns, 7 de setembre del 2015

Nous contes per un nou estat. - Sisè: ESCALABORNAVA. (22)

               S'ho havia preparat meticulosament: les dades apuntades de manera clara i concisa, amb lletra gran, oracions simples de fàcil lectura. No creia que era un cas excessivament complex, potser fins i tot el més senzill dels que se li havien presentat. La veritat és que quan recorda el cas del Ramiro, l'assassí de la consolessa, o del pobre Enric, al qual gairebé menyspreà, li rebroten els remordiments i les velles inseguretats. Però ara no, es fa fort, preparat, professional, el té davant, segut com un pollet al seu despatx, esperant escoltar-lo, desitjant escortar-lo, ansiós, a la seua disposició.
El modus operandi protocol·lari recomanat pels grans mestres, assenyala que l'Examinador faci entrega de l'informe escrit amb claredat meridiana, obert per la pàgina del resum de dades, no per la de resum de resums, concisa en excés. Llavors inicia l'explicació desenvolupant el matís més característic, que no necessàriament ha de ser el motiu principal aconseguit mitjançant l'estudi, i fa incís a no desviar-se de tema a no ser que l'interessat o interessada demani algun tipus d'aclariment especial.
El Damiano actua segons les normes apreses. Mentre el Prudenci mira les columnes de dades, li comença a parlar del punt fort de la investigació.
--Comprovaràs que confrontant les dades, ens du a la conclusió que el motiu fonamental de preocupació, és a dir el que ens porta a la base del problema, és una matèria que a mi professionalment no em pertany. Et recomanaria que visitessis directament a qui et pugui ajudar. M'haig informat i aquí al poble al centre de salut no tindràs cap dif...
--Però que cony hi fot aquí? Si no hi fot res, però què és això? --Els vells mestres sabien el que es deien. L'interessat ni l'ha escoltat, s'ha fixat amb les dades com fan tots i com en aquest cas no li han agradat, protesta enèrgicament. Ara l'Examinador ha de reprendre l'explicació i ja sí, enfocant-la vers les inquietuds de l'interessat.
--Home, posa el que hi ha, són els resultats. En aquest cas són tan minsos que quasi els podríem de considerar irrellevants.
--Com que irrellevants? És que entre totes les possibilitats infinites, l'única existent és la real?
--Bé, això de real, caldria especificar-ho, però sí, la present i poca cosa més, ja ho veus. Si passes un parell de fulls i et fixes amb el resum de resums, encara el panorama et resultarà més diàfan si cap.
--Però i ara, què cony foto jo?
--T'ho estava dient, tens un problema d'addicció. Tu ets addicte a les reaccions químiques que segrega el teu cos, provocades per una emoció, i en el teu cas, crec que ens troben en un cas clar d'enamorament patològic. Ja veus és cosa d'endorfines, dopamines i dallonses desbocades, però no et preocupis, hi ha solució, potser no serà ràpid, però sí efectiva, podríem dir sense temor a equivocar-me que a mitjà termini... haig consultat amb el centre de salut i...
--La mare que ho va parir!, tanta història, i dius el mateix que mon pare, no serà que esteu compixats tots dos contra mi?
--El senyor Eumir és un home savi, i segurament de gran intuïció, però no dubtis de la meua professionalitat, els meus càlculs són del tot fiables. També et diré que la teua reacció és ben normal, és només ràbia, rebel·lió a un diagnòstic desfavorable, però amb un mica de temps i tractament aniràs veient les coses d'una altra manera.
--Jo no les deixaré mai d'estimar, les adoro, no puc viure sense elles, i elles també m'estimen. Tot va la mar de bé, tot funciona a la perfecció entre nosaltres.
--N'estàs segur d'això?, el fet de vindre a fer una consulta, ja denota cert dubte.
--Vaig vindre obligat per mon pare, jo no, no pas... --El Prudenci s'està enfarfollant.
--No, Prudenci, no t'enganyis, ningú no et va obligar. Calmat una mica si us plau, vols que et prepari una infusió? Estarà en un moment.
A l'estona el Prudenci es retira un xic més assossegat. Capcot, amb les llàgrimes eixutes i les orelles gelades, camina sensiblement afectat, sense direcció definida. Passant prop del barri dels seus pares, se li encén una petita llum, cercant consol. 

 

divendres, 4 de setembre del 2015

Nous contes per un nou estat. - Sisè: ESCALABORNAVA. (21)


El Prudenci apareix un dia en un interval de la feina, li demana les dades de rigor, omple uns qüestionaris a l'ús i se'n va. L'endemà el torna a citar per concretar unes quantes coses. La intenció de Prudenci és passar de puntetes per aquest tràngol, que compleix en deferència a son pare, a ell mal li cap li fot tot plegat. De la segona entrevista ja ha marxat amb el nas estarrufat. El mal parit del novell li ha tret més del que volia. Trigarà un parell de dies, li ha dit abans que s'acomiadés. No sap si tornar, al capdavall n'està segur del seu amor per la Leo, a més a més actualment eixamplat a la Gilda, que li estarà eternament agraïda, gràcies a ell la seua relació amb la Leo està abastant alçades inimaginables fins fa ben poc, per altra part molt desitjades per ella. S'estaran atansant tant les dos dones que ell perd presència dintre la relació? Ara, potser no, però en un futur... cada vegada passen més estones juntes, més que no pas amb ell. Abans era ell el centre de les cites eròtiques, fins i tot per elegància i cavallerositat, va cedir el focus d'atenció a la Gilda, que se'l mirava emocionada amb profunda satisfacció. Però és que ara sempre és ella la que ocupa l'espai privilegiat, i no fa res per a què això canvií. Això no s'ho ha explicat al Damiano, potser ho hauria de fer. És estrany que el Damiano no li hagi demanat per la seua feina, o potser ja li va dir el primer dia, probablement serà això, aquell dia no va assumir el que estava fent realment.
L'ofici del Prudenci l'exigeix esprémer el màxim de sagacitat i no estarà tranquil fins a rebre la resposta del Damiano. Ahir a la nit va anar a casa de la Gilda sense haver quedat, sense avisar. Se les va trobar segudes mirant un espectacle a una pantalla, no li van dir gran cossa, el van convidar seure al sofà, però van continuar pegades tota l'estona fins que no va acabar l'espectacle, insuportable, segons ell. Uns actors representaven una obreta tràgica exagerant l'actuació fins a un histrionisme pueril, en una trama ordinària que no obstant divertia a les noies. Al final li van convidar a passar la nit amb elles, però ell amb l'emprenyat que estava se'n va anar cap a casa, això sí dissimulant la mar de bé, per alguna cosa és un gran còmic.
És conscient que no farà res de profit fins que no tingui notícies de l'Examinador. Ha estat fent temps visitant a son pare, però no és massa per ell, als matins es passa les hores estudiant el coi de lèmurs, i sa mare neteja el foc a terra, fent feines, preparant el dinar, preocupada per son germà; com sempre no disposa de temps per ell. Però que podia fer? No aguanta més i entra al despatx de son pare, interrompin-lo esmentant l'Examinador, llavors, entre que son pare inicií el mètode d'atur d'estudi, és a dir: deixi d'anotar coses al seu quadern de treball, marqui el punt de lectura, desi un diccionari en un calaix de la taula i es canviï d'ulleres, introduint les de lectura en la seua funda. Abans que faci la intenció de dedicar-li l'atenció, li arriba un missatge de l'Examinador apuntant-li que té el seu informe preparat. Informe? Exclama en veu alta. --Què coi d'informe!
--És el mot escaient, com si no ho hauria d'anomenar? Au vés-hi, ja veig que tot plegat t'està afectat amb desmesura, quan abans sàpigues el que hi ha millor t'anirà.