dilluns, 7 de setembre de 2015

Nous contes per un nou estat. - Sisè: ESCALABORNAVA. (22)

               S'ho havia preparat meticulosament: les dades apuntades de manera clara i concisa, amb lletra gran, oracions simples de fàcil lectura. No creia que era un cas excessivament complex, potser fins i tot el més senzill dels que se li havien presentat. La veritat és que quan recorda el cas del Ramiro, l'assassí de la consolessa, o del pobre Enric, al qual gairebé menyspreà, li rebroten els remordiments i les velles inseguretats. Però ara no, es fa fort, preparat, professional, el té davant, segut com un pollet al seu despatx, esperant escoltar-lo, desitjant escortar-lo, ansiós, a la seua disposició.
El modus operandi protocol·lari recomanat pels grans mestres, assenyala que l'Examinador faci entrega de l'informe escrit amb claredat meridiana, obert per la pàgina del resum de dades, no per la de resum de resums, concisa en excés. Llavors inicia l'explicació desenvolupant el matís més característic, que no necessàriament ha de ser el motiu principal aconseguit mitjançant l'estudi, i fa incís a no desviar-se de tema a no ser que l'interessat o interessada demani algun tipus d'aclariment especial.
El Damiano actua segons les normes apreses. Mentre el Prudenci mira les columnes de dades, li comença a parlar del punt fort de la investigació.
--Comprovaràs que confrontant les dades, ens du a la conclusió que el motiu fonamental de preocupació, és a dir el que ens porta a la base del problema, és una matèria que a mi professionalment no em pertany. Et recomanaria que visitessis directament a qui et pugui ajudar. M'haig informat i aquí al poble al centre de salut no tindràs cap dif...
--Però que cony hi fot aquí? Si no hi fot res, però què és això? --Els vells mestres sabien el que es deien. L'interessat ni l'ha escoltat, s'ha fixat amb les dades com fan tots i com en aquest cas no li han agradat, protesta enèrgicament. Ara l'Examinador ha de reprendre l'explicació i ja sí, enfocant-la vers les inquietuds de l'interessat.
--Home, posa el que hi ha, són els resultats. En aquest cas són tan minsos que quasi els podríem de considerar irrellevants.
--Com que irrellevants? És que entre totes les possibilitats infinites, l'única existent és la real?
--Bé, això de real, caldria especificar-ho, però sí, la present i poca cosa més, ja ho veus. Si passes un parell de fulls i et fixes amb el resum de resums, encara el panorama et resultarà més diàfan si cap.
--Però i ara, què cony foto jo?
--T'ho estava dient, tens un problema d'addicció. Tu ets addicte a les reaccions químiques que segrega el teu cos, provocades per una emoció, i en el teu cas, crec que ens troben en un cas clar d'enamorament patològic. Ja veus és cosa d'endorfines, dopamines i dallonses desbocades, però no et preocupis, hi ha solució, potser no serà ràpid, però sí efectiva, podríem dir sense temor a equivocar-me que a mitjà termini... haig consultat amb el centre de salut i...
--La mare que ho va parir!, tanta història, i dius el mateix que mon pare, no serà que esteu compixats tots dos contra mi?
--El senyor Eumir és un home savi, i segurament de gran intuïció, però no dubtis de la meua professionalitat, els meus càlculs són del tot fiables. També et diré que la teua reacció és ben normal, és només ràbia, rebel·lió a un diagnòstic desfavorable, però amb un mica de temps i tractament aniràs veient les coses d'una altra manera.
--Jo no les deixaré mai d'estimar, les adoro, no puc viure sense elles, i elles també m'estimen. Tot va la mar de bé, tot funciona a la perfecció entre nosaltres.
--N'estàs segur d'això?, el fet de vindre a fer una consulta, ja denota cert dubte.
--Vaig vindre obligat per mon pare, jo no, no pas... --El Prudenci s'està enfarfollant.
--No, Prudenci, no t'enganyis, ningú no et va obligar. Calmat una mica si us plau, vols que et prepari una infusió? Estarà en un moment.
A l'estona el Prudenci es retira un xic més assossegat. Capcot, amb les llàgrimes eixutes i les orelles gelades, camina sensiblement afectat, sense direcció definida. Passant prop del barri dels seus pares, se li encén una petita llum, cercant consol.