divendres, 31 d’octubre de 2014

Nous contes per un nou estat. - Segon: L'EXAMINADOR.(12)

Foto J.M. Molgó.
Un matí apareixen quatre persones al poble a la recerca d'un guia. Amb el ferrer parlen primer, però ja és compromès amb un grup que arriba al cap de tres dies. Aquesta gent té la intenció de fer una caminada de cinc o sis dies per la muntanya. Cosa rara, que no s’estila, no ho fa ningú. L’algutzir li fa arribar les noves a casa. Enfeinat amb les diligències d’hisenda, per dinar queden al restaurant de l’hotel guapo.
Són tres nois i una noia, es fan entendre. No parlen gens, ni mica l’idioma local, i de forma molt matussera l’idioma corrent internacional. Fan prou en quedar d’acord, l’endemà sortiran, de memòria els prepara una planificació de cinc dies, sortint i arribant al poble. Està força engrescat, hauran de passar per llocs que tant sol havia sentit esmentar al seu amic.
A darrera hora, aquell vespre, apareix de vés a saber on, una noia que també s'afegeix al grup. Aquesta sí que parla l’idioma d’enteniment internacional, és el seu matern. És la més alta, més que ell, voluminosa però no pas grassa, cabells rossos curtets, xerraire, riallera de mena, a tothom saluda, tot li va bé.
Després de donar-los uns quants toms pels voltants del poble (la primera nit la vol passar a la borda que té el seu amic a un parell d’hores del mas), els fa pujar per un torrent, afluent del riu principal que s’engorja per trams, es mullen per sota els genolls durant l’avanç. Després franquegen cap al final de la barrancada seca, que remunten per retornar al tàlveg del torrent actiu, travessant-lo direcció al mas del seu amic. Aquest és a un parell d'hores de marxa, hora i mitja triga ell. Amb tota la volta ocupen la jornada completa, sense suficient llum per arribar a la borda. El seu amic encara no ha regressat, però els seus pares, el germà i la cunyada amb els quatre fills, els hi fan lloc a la sala d’estar. La família prepara el sopar, així ho havia previst per no carregar en excés als clients de provisions, ja que no existeix la figura del portejador al poble, fins al moment no hi ha hagut necessitat. També ha pensat de comprar queviures durant el trajecte, millor al mas del seu amic, que no pas a l'alqueria on ha programat dormir l’última nit.
La nit esdevé moguda. La noia alta no el deixa descansar gaire, inserida al seu costat, quan fa estona que tothom jeu, se li començà acostar i arronsar. No passen de petons, morrejades i els petits tocaments que permeten els sacs de dormir. Un insomne del grup se n'apercep, l'endemà ho xerra a la resta: la parella i un altre amic. Ell no els entén, però sap de què parlen.

Nina Simone - "Ain't Got No... I Got Life"