 |
| Foto: J.M. Molgó. |
El
segon dia s’enfilen ben amunt, pel camí que ha sentit dir és
l'accés a Escalabornava. Creuen força fatigats el primer dels graus evidents. El vessant continua pujant vers un nou collat, més
alt, ben al fons i llunyà. Els fa circumval·lar l’indret,
davallant per una carena cercant la collada veïna, fins a la borda del seu amic. El
paisatge, de feréstec no deixa descansar la vista. La colla dels
quatre es començà a mosquejar. Sopant, que els hi prepara al foc a
terra de la borda, encerten a dir-li que només foten que donar toms,
que no van enlloc. S’esforça per convèncer-los, intentant
tranquil·litza'ls, assegurant-los que l’endemà faran més via.
Els aconsegueix engalipar parlant-los del que els espera els dies
vinents: extraordinaris paisatges per cap estranger trepitjats,
llocs desconeguts pels mapes de paper, hàbitat del lleó de la
muntanya, de cabres indòmites i camèlids gairebé eteris. És com
enganyar a nens petits, però mig funciona.
A
la nit la noia alta es torna a situar a la seua vora, fa per
distanciar-se. La noia li canta a cau d'orella, la tornada de la cançó porta'm a casa teua aquesta nit. Realment és encantador per
moments, els altres, l’anomenen “la pomelos” per raons òbvies.
I
d’aquesta manera, mal que bé, recorren la serra durant cinc dies i
quatre nits. La tercera nit quan la noia s'atreveix a aprofundir un xic
més en els tocaments, s'escorre instantàniament, amb el temps que
feia que no ensumava femella!
Tots
els clients fan cap al poble contents i satisfets, els convida a
sopar. La recent amant no busca allotjament, sinó que es queda a casa
seua fins que marxa al cap d’uns dies. La noia, per raons que no
acabar d’entendre (llacunes idiomàtiques), sempre li fa sembrar sobre
terreny infèrtil. Ell, anteriorment no avesat en aquests menesters,
li troba gran plaer.
Abans que se n'anés la volia dur a les fonts termals, on s’han habilitat unes
saunes d’herbes a l'interior de cabanyes de fusta, regentades per la família
que cuida les aigües i el seu entorn. Finalment, mentre s'acaba de
decidir, hi va sola. Ell ho troba ben encertat, així pot reprendre
la seua feina de vicecònsol, té tres visites pendents. S’està
rumiant la remota possibilitat de contractar una secretaria a hores,
ben lletja i asexuada, qualitats indispensables per compaginar amb
l’eficiència, o així li han inculcat des de petit.
Sam Cooke -"Bring It On Home To Me"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada