Des
de què el seu amic va baixar d’Escalabornava, el troba més
taciturn i reservat que de costum. Un dia, per cert, el ve a visitar. Truca a la porta del viceconsolat i l'obre una dona. Suposa
que deu tractar-se de l’amant secretària, perquè de dona de fer
feina no en fa pinta, amb la pitrera que presenta atrapada dins
precises teles. No li agrada gaire veure’l palplantat com un estaquirot, sap
qui és: un pobre paio mig tarat i feréstec que no li farà cap bé
al seu nuvi. Ja està prou bé allà dalt, penjat sobre una lleixa de
la serra cuidant cabres, vestint cassigalls i menjant carn salada.
Marxa
ràpidament, argumentant que té hora a la perruqueria, realment té
hora al massatgista, hi va sovint pel seu complex de cuixes
gruixudes. Després, abans de dinar, sí que s'atansa a la
perruqueria a pentinar-se, on xerra amb les perruqueres del seu promès
i dels projectes que aviat engegaran junts. Perquè el seu nuvi té
interès a expandir el negoci dels guies pels altres pobles de la
comarca, fins i tot d’obrir una central a la capital de la
província, un lloc que ella visita amb freqüència, on compra la
seua roba, la més íntima d’importació, que al seu nuvi el posa
com boig --aquí sí que té raó--. Totes les dones allí reunides
s'ho passen la mar de bé, i ella surt estarrufada com un ou.
És
travessar la porta i començar-la a criticar, llargues llengües
bífides, fins i tot arriben a dir que és una porca que no en té
prou d’haver-se fet a la meitat d’homes del poble i de la vall, i
vés a saber quants de la capital, perquè dels seus viatgets, alguna
alegria se n'ha d’endur! Quina culpa té ella de no saber dir mai
que no?, i els fums que es porta des de què ha entrat al cos
diplomàtic, o més aviat el cos ha entrat en ella, tampoc en ve
d’un. N’hi ha que no s’ho expliquen: però que hi poden trobar
els homes en ella?, si és un pet de cos escapçat mal conformat, i
va feta sempre un penjoll. Totes esclaten a riure.
Buffalo Springfield - "I Am A Child"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada