Una
d’aquelles curtes tardes al pis, amb la secretària calculant el
càrrec impositiu de les importacions de llana d’alpaca (un nou
negoci establert al petit país per una extensió comercial que
redistribueix el material pel continent), el
darrer ancoratge prou corroït pel fregadís, salta definitivament. Incapaç de reprimir-se
més, olora amb culpable proximitat els cabells de la secretària i
quan ella es gira, la besa. L’altra de seguida obra la seua boca
oferint-li la llengua putona i enganxosa.
No
cal dir que a partir d’aquella tarda la seua relació canvia, ella
prou que ho procura, subtilment ho manega, gairebé ell no se
n’adonà, però amb poques setmanes, a la Festa Major d’hivern ja
compta amb parella estable. Ella ben bé que ho esbomba perquè tothom se
n’assabenti.
La
relació, físicament és força complaent. A la noia li agrada
follar a totes hores i maneres, no fa lleig a res, a més a més, el
deixa el suficient espai perquè no se senti massa assajat. Es veu
que és una dona amb experiència. La Festa d’hivern, per ser més
discreta i freda que la d’estiu, no li passa desapercebuda. Durant
els tres dies, nota la nova sensació d’estar pendent d'una altra
persona, més que d'ell mateix. A ella cada dia se la veu més
cofoia. El darrer dia després de dinar, se l'emporta a casa i no hi
surten fins l’endemà. Li fa de tot, inclòs un massatge de dalt a
baix amb els pits ensabonats, que de tot el repertori, és el que més
el descol·loca. Es veu que és una dona agraïda. No sap que és, quan s'aixequen per anar a treballar plegats,
té una rara sensació al nas, de com si tot hagués canviat, una
sensació que torna sentir de tant en tant.
No
viuen junts, ell reinicia les tasques de guia, i caminant per la
serra arriba a enyorar-la. A vegades, si du un grup prou solvent,
varia les rutes establertes, i allarga el recorregut, uns cops
direcció a Escalabornava, altres, vers a Fiteriter o Esbarbada. Hi
Ha molts destins més; els deixa per més endavant. Por li fa pensar
d’aquesta manera! El seu futur no és pas aquí, sinó al seu petit
país. La seua núvia-secretària no existeix realment, és un
parèntesi en aquest tram de la vida que qualsevol dia clourà, després
recuperarà la seua veritable existència. Però, quines ganes té de
follar-se-la!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada