La
viuda rep la informació del seu regidor com un mínim alè
d'esperança, és la darrera oportunitat. El
regidor l'ha informada de l'individu en qüestió: un embadalit pastor
de la serra que sembla que no hi sigui del tot. De totes maneres
el rebrà, també li ha comentat que és o sembla del tot inofensiu,
però que en tot cas pot demanar que un guàrdia estigui present
durant l'entrevista.
S'obre
la porta i apareix una dona d'aparença cansada, però de les que es
fan mirar. El convida a entrar.
--La
seua relació amb el Ramiro, és propera, estreta, íntima, quina
mena de cosa és? El regidor no m'ho ha deixat del tot clar. Han
vingut a veure'l familiars i amics, la seua promesa... no ha volgut
rebre a ningú. Vam deixar entrar a la cel·la a un íntim amic seu, i
ni se'l va mirar. Nosaltres estem aquí per ajudar-lo, però si no es
deixa... Jo ja no sé què més puc fer? Aviat vindran els advocats
del petit país, amb el psicòleg paranoic que els acompanya i se
l'enduran, i jo no podré fer-hi res. Així doncs, m'han dit que era
una mena d'aconsellador, un aconsellador espiritual, econòmic, en
què es basava la seua relació?
--Jo
més aviat li comunicava les seues possibilitats davant una acció en
concret.
--Quin
tipus d'acció, possibilitats de què, pot ser una mica més precís?
--Davant
un assumpte que l'inquietava, ell em demanava una resolució i
jo li deia quina era la que li convenia més.
--Vostè
en sap d'aquestes coses, és una mena d'endevinador?
--No,
no sóc pas un endevinador, però es veu que sí, que serveixo per a
aquestes coses.
La
senyora també l'escruta per uns instants. Ell li aguanta la mirada
com li ha fet abans al regidor, i per poc sembla que tingui la
mateixa reacció. S'aixeca, pensa un parell de segons i li diu:
--Acompanyi'm. --Pren l'aparell i parla amb algú. De seguida es presenta un guàrdia
del municipi.