 |
| Foto: J.M.Molgor. |
Atansar-se a les esfinxs
li asserena l'ànima. Home agraït d'assaborir un paisatge menys
sever, dur, però no el semidesèrtic on ha viscut tota la vida amb la família. La cadència que l'aproxima a la vall dels seus avantpassats el
reconforta. El senderó recorre externament la primera esfinx, una
base ocupada per unes escletxes bufadores. Fa per penetrar a la vall,
però encara no és possible. La segona esfinx, la més discreta,
ofereix una feixa transitable que et du directament a la carena. Uns
centenars de metres per sota la gran esfinx mostra el seu cap pla,
amb el forat central que comunica amb la seua gola, habitada des de
temps immemorials. Els historiadors ho han confirmat, descobrint a les excavacions de la balma les
restes més antigues de la vall, el germen
del poble d'Escalabornava, i segurament el seu origen etimològic. El
camí descriu les dolces marrades que el contorn proposa. Des d'aquí
les cases del poble, gairebé al centre dreta de la visió, es
perfilen amb claredat. Llavors és quan els músculs es relaxen, els
peus ja no fan mal, fins i tot es debiliten les tibantors del viatge.
Un impuls de satisfacció convida a compartir l'experiència amb el
Recader, la llengua corre solta amb la cooperació del company, que
s'estranya de les afirmacions a boca plena del Damiano.
--Això no és pas com
tu dius, mai al poble hi ha hagut cap mena de restricció o cap tipus
de limitació d'entrada, o jo almenys no ho haig sentit mai, i això
que jo sóc dels que volten per tot arreu i vulgui o no vulgui me
n'assabento de tot. Que jo tingui entès, aquí viu tothom que vol
viure, una altra cosa és que hi vulgui viure aquí dalt.
--Però... --El Damiano
confós intentar reordenar les seues idees. Ell sap que no és llest,
ni té grans dots de raonament, i quan pensa massa es confon encara
més. --Són les marrades, no? Aquesta baixada després de les
esfinxs, sempre ho haig sospitat, quan baixes cap al poble és quan
et trasllades.
--Jo no sé el que tu
creus Damiano?, les marrades em porten la visió de la meua vall,
això em fot el cervell al capdamunt, que dic jo, no et fot!,
també m'estimulen les idees moltes altres coses i en altres moments,
potser a tu aquestes ziga-zagues et transporten i com tu dius et
captiven, però per mi no representen res d'especial, no serà que la
sang et torna a circular i per fi t'arriba a la matèria grisa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada