dilluns, 27 de juliol de 2015

Nous contes per un nou estat. - Sisè: ESCALABORNAVA. (11)

El segon dia rep la visita d'un fuster per saber si li convé alguna cosa. Ara no li podria fer, en aquesta època els fusters tenen molta feina, la gent sempre espera a fer les coses a última hora abans de l'hivern, però que com a molt, en unes cinc o sis setmanes estaria a la seua disposició. A l'hivern la gent no vol obres a casa i la feina de taller no mata, a més a més, ell prefereix treballar per encàrrecs concrets, mentre els altres fusters dediquen els mesos de fred a jugar a ser artistes. Igualment per aquestes dates són molts els que estan ocupats en la sega de la darrera collita, la tercera, la que servirà per omplir les sitges per passar el llarg hivern sense penúries. Els pescadors són fora, a l'hivern els llacs es congelen, llavors ara baixen cap als torrents a pescar amb la mà truites sota les pedres. Sempre se'n porten alguns voluntaris, més que res per ajudar-los amb el transport. La pesca és divertida, de tant en tant en comtes d'una truita els hi apareix un serpot, que un cop d'espellat i eixugat, pres amb una sopa ben calenta és el millor dels remeis pels mals refredats. Al jovent els hi fa patxoca acompanyar-los, uns dies trescant pel mal país, obrint pas, saltant pels blocs dels barrancs, dormint en petites cabanes improvisades amb enginy secular, i d'aquesta manera es lliuren per uns dies de la sega, una tasca que no per necessària deixa de ser rutinàriament força feixuga. Quan regressen ho reviuen explicant-lis als amics, a les noietes, als noiets... Pels quatre pescadors és com unes vacances amb companyia, abans d'un hivern que dedicaran cadascun a les seues aficions, en espera de què es descongeli el primer llac, tradicionalment mai s'ha volgut pescar a l'hivern, així tampoc l'esgoten.
Serafí, és el nom del fill del vell Examinador. Treballa de paleta, però no construeix cases, es dedica a l'exterior, a l'urbanisme: carrers, places, jardins, voreres i vorades, tot el que sigui el nucli urbà, no s'acaben mai la feina. Ja des de la primera visita el Damiano va quedar enamorat de la cura en què es tracten tot el conjunt d'elements urbanístics. Fins llavors odiava qualsevol agrupació de cases en forma de poble, com a única referència del poble capital de la Vall, i la deixadesa dels seus carres amb la brutícia acumulada pels seus voltants, cosa que amb el temps, la millora econòmica, i sobretot la dedicació de la viuda, han anat esmenant. Cada tarda quan acaba la feina va a casa son pare, l'arregla una mica i surten a passejar. L'altre dia li comentava al Damiano: quan arribi l'hivern no sap que farà, amb un metre de neu pels carrers no podran sortir a caminar, l'any passat son pare estava encara bé, ja tenia la malaltia, però no era tan avançada. Després li fa el sopar i l'agita, es queda a dormir. Pel de matí, fins que ell arriba, dos senyores es tornen per cuidar-lo. Una de les quals, és una excel·lent massatgista, de tot tipus de massatges remarca, és una experta, i no n'hi ha molta gent que ho sàpiga, és una dona molt discreta. Ell mateix fa ben poc temps que ho sap. Un dia que li feien mal els lloms d'enrajolar i ella que ho va veure, li oferí els seus serveis. Mans d'àngel, i després, un catàleg d'una diversitat extraordinària, el que li manca és gent per practicar, ella sap una gran teòrica, ha après en poc temps i està veient que això és el seu. Insisteix tant que li trau una cita del Damiano, més encara quan li diu que estava a punt de fer una visita a la Felisa (l'actual millor amant d'Escalabornava).
--La Felisa està molt bé, la Felisa té lo seu, però jo no menysprearia a la senyora Ramona, té massatges que són una autèntica delícia, té massatges fins i tot en què pots interactuar amb ella, deixa que ella mateixa t'ho expliqui.