divendres, 31 de juliol de 2015

Nous contes per un nou estat. - Sisè: ESCALABORNAVA. (12)


Finalment han estat parlant tant de massatges, que el Damiano no li ha fet cap pregunta de les que ell creu importants. Fa uns dies que és al poble i quasi ni ha sortit de casa. Es va trobar el rebost ple, encén el foc al tard i dorm d'hora. Nota que dorm molt, s'aixeca tard, però a gust, esmorza, per ell l'esmorzar és sagrat, després neteja una mica i es tanca al despatx. Dina a l'hora, descansa una mica, i es torna a tancar al despatx, llegeix una bona estona (ha descobert la captivadora biblioteca de què disposa), quan es cansa, surt a prendre l'aire, acostuma a ser quan els veïns van o tornen del passeig, llavors xerren una estona, torna a entrar casa, posar la ràdio i es prepara un sopar lleuger. Llegeix una estona més o escolta la ràdio i se'n va a dormir. S'adorm ràpid, profundament, s'aixeca a pixar quan encara és fosc i torna al llit fins que es desperta a l'hora que els nens ja són a escola.
Al Serafí li agrada sortir a passejar amb son pare. Ara que ja comença a fer fred, el tapa ben tapat i fan el tomet. Mai havia compartit gaires coses amb el seu pare, en un inici es veia obligat, perquè el vell no vol passejar més que amb ell. El silenci els acompanya, lentament de la mà recorren tots els racons. Li permet observar la seua obra, les coses que es fan malbé, les que s'han d'arreglar. Mentre passegen barrina les millors solucions per a cada cas, la combinació de materials, les textures, els colors. Pensa a veure als picapedres, acompanyar-los fins i tot a les pedreres per escollir el material que més l'interessa. L'any que ve s'hi ficaran amb l'entrada sud. Mai li ha agradat aquesta entrada, les altres estan prou bé, ja té la conformitat i només els hi resta anar solucionant els problemes del projecte. El rei va insistir molt de què no per engegar una obra major, descuidin les altres, per això abans que la neu colgui els carrers, volen enllestir les feines pendents i avançar-ne algunes. Durant l'hivern es dedicaran a reparar i a reconstruir l'ornamentació malmesa, la parella d'escultors fa temps que hi treballa. El projecte de l'entrada sud serà el més important en què hi hagi treballat mai. Diuen que cada generació dissenya una de les entrades, n'hi ha set, sis d'elles esplèndides, menys la sud que és a la que a ells els hi pertoca. Els hi han dit que és l'entrada menys important de totes, la sud només l'utilitzen els que van vall avall, ni tant sol té un nom escaient, Sud, per què és la més baixa? L'inferior, la dels xiquets, els pescadors, el bestiar a la tardor. No és pas l'entrada de les Esfinxs, amb la seua portalada culminada amb un arc de doble punta, que segons com et col·loquis emmarca les tres esfinxs. Ni l'entrada Vetada, la que més s'utilitza per pujar als llacs, feta amb els marbres de bretxes roses més allunyats del poble. És la seua gran obra, encara que també tenen pendent la reestructuració de la plaça de la Distribució, una denominació periclitada, que actualment amb el desenvolupament de la xarxa urbana, no reflecteix la seua privilegiada categoria.     

Missippi John Hurt - "Lonesome Valley"