La tarda no seria complerta. Té la mirada endavant, més
endavant, el coll projectant el cap gairebé a l’alçada de les
mans cenyides a un volant. El cabell bru en serrell, alinea el front.
Ell ho resumiria dient: “Contento manejo escuchando al Gato, pues a
jugar me dirijo sin importarme un pijo, a lucirme con mis compas voy,
ya que si falto es que no estoy", i se’n riuria dents a fora
seguin el ritme del “Sabio”.
Al carril dels més lents de l’Avinguda de l’Aeroport,
tens temps per fixar-te amb els colors de les cases estretes que han
proliferat als marges. Fa uns anys potser n’eren mitja dotzena per
cada costat, actualment quasi omplen tot el recorregut des del límit
municipal als hangars de les aeronaus. El nas és poderós, fen un
vèrtex tridimensional amb la barbeta i les barres. Les construccions
aprofiten la longitud de les bigues velles dels ponts sobre la via
del tren, substituïdes pel desdoblament de la línia Capital.
Consten d’una planta baixa-magatzem, un primer pis habitacle amb
balcó, concloent en una terrasseta semi-coberta multi-serveis.
Recentment els hi han construït unes voreres, diuen què com gran
concessió a les demandes veïnals, però entren en una campanya de
millora de la imatge externa de la ciutat, si no que els hi preguntin
als de l’extraradi del nord-est, i a tots els altres nuclis
arrasats que no van tenir la sort que els tallés l’enllaç de
l’aeroport. Li senta bé el seu polo roig. Pel matí ha manllevat
el cotxe col·lectiu, perquè se li ha escapat l’autobús que
l’atansa a la rodalia, i ara l’haurà de tornar a l’aparcament.
Se’l ha trobat sense combustible, gens d’estrany per l’altra
part. A l’”Abarrotes” ha mobilitzat als “maquinistes”(dos
xicots malgaixes que té ajornats com matxaques al mercat; sempre que
se’ls troba escaquejats, corrent d’una banda a l’altra de les
naus o pels carrerons, en veure’l, automàticament s’aturen
anunciant-li molt seriosos, abans de què ell pugui obrir la boca:
“Nous sommes en train de”... qualsevol cosa). Li han aconseguit
una llauneta a molt bon preu després de mig matí de recerca. Com
cada dia els ha convidat a dinar en la persecució de les cambreres
més aparents i simpàtiques del mercat, com ell pensa: Un fragment
del present no és res més que una bufada en l’avenir. Els
“maquis” tenen unes quantes amigues pels llocs de manducar que se
les fan quan volen. Ell coneix a “las doñas” des de crio, percep
els moviments més subtils del mercat, és hàbil a l’hora de
rebuscar articles interessants entre les gangues, també sap satisfer
als clients més exigents (per molt que prefereixi als més
incapaços), però alguna cosa se li tindria que escapar.
Menjant, el Galera insisteix en què l’introdueixin en
el seu cercle d’amistats, ells responen despreocupats com de costum
que no costa res, sol és té que passar per una “soirée dançante”
del barri, quasi cada vespre n’hi ha i ja està fet. Haver
si un dia me decido y entro en uno de esos tenderetes con la música
a todo trapo. Las pibitas moviendose a mi alrededor con sus cuerpos
despuntando en los vestiditos, con las ganas que tienen. Un par de
negritas con sus peinados aterciopelados acercandose juntitas las
dos, mirandome, alejandose hacia la puerta trasera, abservandome de
refilón, que voy p'allà, que me paro, ¿por qué tanta prisa? acabo
de llegar. Hay que saludar primero a los colegas y despues atacar. Un
grupito de mulatitas, una con el pelo rubio, mucho más altas que yo,
mi cabeza les llega justo a las tetas, bailando en corrito, yo con mi
gracia me pongo en medio y arraso, voy de una a otra, tomandolas de
la cintura, meneando las caderas, rozandoles la entrepierna, es que
es difícil decidirse, me las llevaria a todas, y a las de la puerta
les doy mi número para quedar otra noche. En el coche bien
apretaditos cinco o seis cabemos, yo atrás, una que se sacrifique y
conduzca que despues ya serà recompensada. Nos metemos en la
habitación, deshaciendo las sábanas moradas de la gran cama
redonda, las titis en sujetador rojo descorchan unas botellas de
champagne, sirviendome un poco de ceviche para satisfacer el gaznate,
y a trabajar nenas que despues el artista os dará un repaso .
Se li ensaliva la boca remuntant-li la comissura dels llavis pel
semblant, no el destorbéssim pas ara.
El vehicle enfila pel Sun Ra Bulevard, la joia del
urbanista Martinez. Es podria afirmar que és tant ample que no es
veuen les cases que l’acompanyen. L’efecte òptic del combament
de la calçada s’uneix al successiu esglaonament de les
edificacions laterals dedicades a l’administració, saltejades per
centres comercials i emplaçaments de les principals multinacionals,
juntament amb dos dels més millors hotels de la ciutat. A les
entrades i en diagonal, les dos torres de comunicació de la ciutat,
com dos gegantins pals corbats per la tensió de les sirgues que
suporten en determinats punts claus, els jardins penjats del Bulevard
per sobre de la circulació. Un equip xinès va dissenyar
l’entrellaçat de parterres, ponts, llacs amb nenúfars i flors de
loto, casetes de te, cercles de lectura, espais per meditació. La
gent es queixa de què no hi ha prou mòduls infantils per a què els
nens juguin controlats per les mainaderes. El projecte de crear el
Sun Ra com el modern i principal centre ciutadà, a manera dels
“donwtows”, en els solars del vell aeroport, ha estat fins al
moment l’èxit de la dècada. Els primers inversionistes s’han
folrat escandalosament, als especuladors no se’ls hi acaba la
feina. Els damnificats de les zones comercials i d’oci de tota la
vida s’han vist obligats a tancar o renovar-se agressivament,
oferint els serveis que menysprea el Sun Ra. Un readaptament que
hores d’ara no està totalment definit ni aposentat, convertint-se
en un focus de problemes que a la Junta li amarga un pèl el gran
encert del Sun Ra.
El nostre home, rondant-li ja per la ment altres
preocupacions, més a veure amb la higiene personal (la lluna plena
li ha fet créixer massa ràpidament unes descuidades ungles i una
molestosa barba, endemés encara ha d’aparcar el cotxe on l’ha
trobat; se li amuntega la feina, no vol pas arribar tard al partit),
ha fet cap a l'encreuament de les Rondes Brel i Camarón, trencarà
per aquesta última amb menys tràfic prenen el vial de la seua
Colònia, abastant-la després de superar una extensa zona ocupada
per unes selectes urbanitzacions.
