dilluns, 10 d’agost de 2015

Nous contes per un nou estat. - Sisè: ESCALABORNAVA. (15)


--I perquè dius que li va fer passar tan fotudes.
--Perquè a la paia ja li agrada el meu fill, però es veu que per a poc més d'unes estones no li interessa, com si ella pogués triar?, què el meu xicot és un noi molt ben plantat!
--Ja, a més a més li posa impediment.
--Clar, i és que el fill és dels que quan fiquen la banya no la trauen, malament rai!
--Raó de més.
--És que sembla que ho sàpiguen.
--No hi tinguis cap dubte. --Els quatre personatges enfilen el camí de tornada a la porta de Ponent. Havent sortit per les Esfinxs, voltant, voltant, entraran de nou per Ponent, que és el la portalada de més recent construcció. Polèmica en un principi, per l'excés de formigó, predominat davant la pedra. Actualment, amb el formigó ocult rere la vegetació, s'ha transmutat en una composició molt reeixida, obra magna de la generació precedent al Serafí, sense estridències, d'una senzillesa francament meravellosa.
--Havies comentat que el teu fill encara no se n'ha sortit? --Al nou Examinador l'apassionen les històries, no li agrada gens quedar-se a mitges.
--No, no, encara n'està d'emmerdat.
--Així sí que va ser fort.
--Ja ho pots dir. Però és per ella... la paia el va ben ensarronar. És cert que ell hi va insistir fins a fer-se més que pesat, però ella no havia d'implicar-hi altres persones. Una persona ha de saber que fer, i en el seu cas hagués hagut de refusar al meu fill, i no ficar ningú pel mig. Ell hauria patit uns quants dies i punt, com a màxim els tres mesos de rigor, després a una altra cosa. Així ha sigut sempre.
--No ho acabo d'entendre.
--Sí home, sí. La paia en veure que no podia desempallegar-se, li va dir que si volia alguna cosa amb ella devia incloure a la seua amiga Gilda, que si ella és lletxa, la Gilda no diguem, que per això sempre van juntes: comparada amb l'altra la Leo és la guapa.
--Incloure del tot?
--Oi tant! Del tot i més.
--Aquesta Gilda és la que treballa en el magatzem de manteniment?
--La mateixa.
--Doncs sí que sé qui és.
--És lletxa o no és lletxa?
--Home, no hi havia pensat mai, ni m'havia passat pel cap demanar-li una cita.
--És natural, ni tu ni a ningú.
--Home no se sap mai, diuen que tot es despatxa.
--Si home, a pes!
--I el seu xicot ho va acceptar?
--Oi tant, ell endavant les atxes, si li hagués ficat un monstre pelut, també s'ho hauria empassat, no veus que està enconyat!
--Sí, sí...