Han començat a preparar
d'hora el sopar, amb molta parsimònia, els tres a la cuina preparant
un plat de pasta: tallarines; hi ha el que hi ha i poca cosa més.
Escalfant l'oli, tallant l'all a llaminetes, picant la seva,
sofregint-ho a foc molt, molt lent. La Manuela ha obert una ampolla
de vi blanc, es van servint alhora que un fa una cosa o altra. Quan
estar ben doradet l'empolsen amb julivert i l'hi afegeixen tomata
ratllada. Llavors posen a coure la pasta. La Roser rehidrata els
camagrocs. El Ventura se'n carrega de muntar les postres, disposa de
les escorrialles de tres formatges i del forn, les dones diuen que
d'això no en volen saber res, ho fiquen a les seues mans. Ell mateix
ha caigut al parany, després de lloar amb tanta vehemència les arts
formatgeres del seu poble. El sofregit és senzill, el truc es guarda
en la calma de la cocció. Per fi la Roser hi avoca els bolets i
serveix les copes fins a exhaurir l'ampolla, tots tres ho celebren
amb grans escarafalls. L'amanida s'ha deixat, l'amanida, la Manuela
esverada corre al rebost per una col, una escarola, una pastanaga,
uns rabanets... també hi ha ceballots, però de nit no li apeteixen.
Comença a mancar oli i vinagre, la sal li ensenyaran per sobre,
l'assaonaran amb farigola i finalment la calorejaran amb uns grans de
panís.
La Roser para taula, el
Ventura ajuda a escórrer la pasta, després la Manuela li aporta el
darrer toc amb una picada d'alfàbrega, avellanes i pinyons que tira
per sobre una vegada la pasta a la paella. S'entaulen alhora, la
Manuela obre una altra ampolla de vi, encén una pantalla cercant una
ràdio, després tria el programa tot donat per inaugurat l'àpat. La
caldera no para, fora gela de valent, gela tant que sembla que els
carrers romanen congelats i res pugui ocórrer. Hi haurà cases que
esgotaran les seues reserves, no sé si els distribuïdors tindran
pebrots de continuar retenint el combustible als seus tancs. Val més
pensar-hi demà, segur que l'alcaldessa ho acabarà solucionant, no
hi ha persona més capaç, avui és de nit de contalles, de rialles,
de portes endins i de fer profit compartint amb els qui són més a
prop.
--No farem com aquell
parell, que escoltaven dos emissores, cadascú fanàtic de la seua, i
quan els tocava treballa junts, tancaven la ràdio.
--No, però no ens
vindria gens malament escoltar una tercera.
--És el que comporta
treballar en un lloc tancat, jo no el tindré mai aquest problema, a
més a més només escolto la ràdio quan sóc a casa ben descansat,
és com fumar, mai fumo treballant.
--Te'n guardaràs molt
de fer-ho aquí. —La Roser se n'està apercebent de la flamant
confiança entre els seus companys de taula.
El Ventura porta les
postres, ha donat un cop de forn a un dels formatges, dintre ha
introduït el més cremós que ha esdevingut líquid amb la capa
exterior com cruixent. Amb el tercer formatge, de menys qualitat, el
fa miques i l'espolsa sobre el plat com a decoració, untat amb una
mica de mel. El resultat entusiasma a les dames. Faran una infusió
de bona nit mentre conversen.
--Saps una cosa Ventura?
Hi ha coses del teu poble que sempre m'he preguntat, no et creguis,
coses més aviat pragmàtiques.
--Com per exemple?
--La consanguinitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada