divendres, 11 de desembre de 2015

Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (20)

El reforç s'ha trobat l'estesa, sota, tot just passat el turó. Els estaven esperant, han comentat, els han permès entrar i abans que poguessin fugir se'ls han despatxat, els han pelat a tots? No, n'hi ha un parell que no els han identificat, no saben si els tenen d'ostatges o han caigut prop de les termes. Però no, deuen ser els que estan disparant les rafegues que se senten en aquests moments.
L'esquadra ha creuat el pont del torrent i ha passat sota el turó escapçat encara en formació, les termes són a poc més d'un quilòmetre. Llavors el sergent ha ordenat que un caporal i un soldat fessin l'avançada. La resta s'han esperat en un retomb de la pista a cobert de l'observança de les termes. Les ràdios no serveixen, els codis són desxifrats pels aparells dels bandits, que mantenen l'equip en bones condicions, els senyals han de ser a la manera tradicional, si no s'està ben coordinat, mancant contacte visual, pot du a errors greus. L'avançada ha transmès amb el xiulet del cant del pit-roig que tot és correcte i l'esquadra podia avançar fins al següent punt amb condicions del tot favorables. Alhora ells també han avançat fins a abastar una posició de privilegi amb l'objectiu franc. Amb tots dos grups ben aposentats amb el proper moviment a vista, han estat esperant la confirmació del sergent, que reguardant des de la seua posició, entén l'avortament de l'escomesa. El sotsoficial és un dels millors de la seua promoció, llastima que un minúscul defecte auditiu, mai detectat, ni en les proves d'accés a l'acadèmia, com tampoc a les revisions semestrals, l'ha fet confondre. La veritat que ell sempre li havia estranyat la seua manca de sentit musical, pràcticament no discerneix tonalitats, ni melodies, el que li impedeix gaudir de la música, un art que tant complau a la resta del gènere humà. Finalment la falta de rigor en revisions mèdiques de l'exèrcit, l'ha dut a la mort, acompanyat de la quasi totalitat dels seus homes.
Han esperat amb impaciència fins que han escoltat els trets, venien de lluny, no pas d'on ells havien avançat. Retronaven i s'escampava per tota la vall amb un so atordidor. Els de les termes han sortit del cau, tenien tres individus a tret fàcil. No han fet cap moviment. Les ràfegues inicials s'han transformat en tirs selectius i espaiats. Minuts més tard han ressonat els trets de gràcia. S'han replegat amb molta cautela, retornant pas a pas sobre les seues petjades. En arribar prop de la corba d'on havíem partit d'avançada, han davallat silenciosament pel talús que mena al riu, ja que per dalt la cinglera talla tota possibilitat. Sabedors del seu desavantatge, han cercat el millor punt de visió possible. No es veia cap moviment, però s'escoltava, per fi dos persones s'han delatat en incorporar-se, carregant amb totes les armes i munició que els seus cossos permetia, llavors ràpidament han sortit de l'amagatall i els han disparat a plaer. Indefensos, immobilitzats pel pes, no han pogut replicar ni córrer ni res de res, els han pelat, igual que ells havien fet minuts abans amb tota l'esquadra des del turó escapçat, es veu que no sabien contar, o simplement els havia encegat l'escàndol de la sang fàcil. Després un, ha regressat a la caserna per informar i l'altre a pres la privilegiada posició del turó davant qualsevol escomesa dels atrinxerats a les termes. Aquests no han fet moviment, han esperat una estona a decidir-se. No era possible la comunicació amb la posició del turó, suposaven que l'havien perduda i es cagaven en tot. La posició és la clau de la defensa, d'allí estan, amb només dos homes es pot combatre tot un batalló, poden aguantar fins a la primavera si cal, ara hauran de canviar d'estratègia. No és l'hora de lamentar-se de la inutilitat de la parella de guàrdia, ni de preguntar-se com havien pogut perdre una posició inconquerible, és l'hora de pensar i sobretot d'actuar aprofitant el desordre amb la màxima eficiència, els hi va la pell.


Foto: Josep Maria Molgor.