El reforç s'ha trobat
l'estesa, sota, tot just passat el turó. Els estaven esperant, han
comentat, els han permès entrar i abans que poguessin fugir se'ls
han despatxat, els han pelat a tots? No, n'hi ha un parell que no els
han identificat, no saben si els tenen d'ostatges o han caigut prop
de les termes. Però no, deuen ser els que estan disparant les
rafegues que se senten en aquests moments.
L'esquadra ha creuat el
pont del torrent i ha passat sota el turó escapçat encara en
formació, les termes són a poc més d'un quilòmetre. Llavors el
sergent ha ordenat que un caporal i un soldat fessin l'avançada. La
resta s'han esperat en un retomb de la pista a cobert de l'observança
de les termes. Les ràdios no serveixen, els codis són desxifrats
pels aparells dels bandits, que mantenen l'equip en bones condicions,
els senyals han de ser a la manera tradicional, si no s'està ben
coordinat, mancant contacte visual, pot du a errors greus. L'avançada
ha transmès amb el xiulet del cant del pit-roig que tot és correcte
i l'esquadra podia avançar fins al següent punt amb condicions del
tot favorables. Alhora ells també han avançat fins a abastar una
posició de privilegi amb l'objectiu franc. Amb tots dos grups ben
aposentats amb el proper moviment a vista, han estat esperant la
confirmació del sergent, que reguardant des de la seua posició,
entén l'avortament de l'escomesa. El sotsoficial és un dels millors
de la seua promoció, llastima que un minúscul defecte auditiu, mai
detectat, ni en les proves d'accés a l'acadèmia, com tampoc a les
revisions semestrals, l'ha fet confondre. La veritat que ell sempre
li havia estranyat la seua manca de sentit musical, pràcticament no
discerneix tonalitats, ni melodies, el que li impedeix gaudir de la
música, un art que tant complau a la resta del gènere humà.
Finalment la falta de rigor en revisions mèdiques de l'exèrcit,
l'ha dut a la mort, acompanyat de la quasi totalitat dels seus homes.
Han esperat amb
impaciència fins que han escoltat els trets, venien de lluny, no pas
d'on ells havien avançat. Retronaven i s'escampava per tota la vall
amb un so atordidor. Els de les termes han sortit del cau, tenien
tres individus a tret fàcil. No han fet cap moviment. Les ràfegues
inicials s'han transformat en tirs selectius i espaiats. Minuts més
tard han ressonat els trets de gràcia. S'han replegat amb molta
cautela, retornant pas a pas sobre les seues petjades. En arribar
prop de la corba d'on havíem partit d'avançada, han davallat
silenciosament pel talús que mena al riu, ja que per dalt la
cinglera talla tota possibilitat. Sabedors del seu desavantatge, han
cercat el millor punt de visió possible. No es veia cap moviment,
però s'escoltava, per fi dos persones s'han delatat en
incorporar-se, carregant amb totes les armes i munició que els seus
cossos permetia, llavors ràpidament han sortit de l'amagatall i els
han disparat a plaer. Indefensos, immobilitzats pel pes, no han pogut
replicar ni córrer ni res de res, els han pelat, igual que ells
havien fet minuts abans amb tota l'esquadra des del turó escapçat,
es veu que no sabien contar, o simplement els havia encegat
l'escàndol de la sang fàcil. Després un, ha regressat a la caserna
per informar i l'altre a pres la privilegiada posició del turó
davant qualsevol escomesa dels atrinxerats a les termes. Aquests no
han fet moviment, han esperat una estona a decidir-se. No era
possible la comunicació amb la posició del turó, suposaven que
l'havien perduda i es cagaven en tot. La posició és la clau de la
defensa, d'allí estan, amb només dos homes es pot combatre tot un
batalló, poden aguantar fins a la primavera si cal, ara hauran de
canviar d'estratègia. No és l'hora de lamentar-se de la inutilitat
de la parella de guàrdia, ni de preguntar-se com havien pogut perdre
una posició inconquerible, és l'hora de pensar i sobretot d'actuar
aprofitant el desordre amb la màxima eficiència, els hi va la pell.
 |
| Foto: Josep Maria Molgor. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada