--Doncs a mi m'ha agradat escoltar la història del
Pere, jo no suporto a les parelletes explicant-te la seua encantadora felicitat, surant etèriament pel temps i l'espai.--
--Sí, i amb aquells somriures de complicitat.--
--I les miradetes d’ovella degollada.--
--Parlant seriosament, jo la història de Pere no la
trobo tan incoherent, fins i tot crec que és la típica d’una
persona que busca el seu bé per sobre de tot, com quasi bé tothom,
no ho dic com a censura, ans al contrari.-
--Em recordava, no per la història, sinó per caire que
prenia en determinades circumstancies, a la d’aquell pilot
intergalàctic que abans venia.-
--Hui, intergalàctic, si cas interplanetari.--
--Ja m’enteneu, el que estava enamorat de la biòloga
que inventariava els mol·luscs de la serralada. El paio conduïa un
cotxe que no estava preparat per les nostres carreteres, una espècie
de monoplaça pla, quan sortia d’allí dintre rajava per tots els
porus, mai havia vist un home suar tant. Doncs això que quan venia
per aquí, s’hi estava catorze o setze hores com a molt, i tornava
a marxar.-
--Molts cops sense arribar-la veure.--
--I quan la veia, tampoc li servia de gaire. Quina mania
la d’aquella noia amb els caragols.--
--A mi un dia em va dir que n’estava molt del pilot.--
--Aquella, del que estava enamorada era dels caragols,
hores d’ara deu de voltar per qualsevol serrall buscant caragols
per les espones, i ell, enrotllat amb una paia de ciutat, mira que no
n'hi han, a vessar vessar.--
--Era un amor impossible, però raonablement creïble,
més que aquella història quimèrica de l’Antonio i la institutriu
aristocràtica.--
--Molt més, on va parar.--
--Mireu, la vida dóna a tothom les seues oportunitats
de ser feliç, jo no em puc queixar pas. Bé ara m’estic
retrotraient a la tesi de Chathusnga, perquè mireu, jo no crec que
sigui tant dolent enganxar-se a algú, ben mirat està bé, però que
molt bé.--
--I a quantes més millor, no xiquet?--
--No, jo em vaig casar, quan vaig creure que era el
moment em vaig casar. Pensava que havia trobat la dona adequada,
n’estava perdudament enamorat i ens vam casar, molt bé. Al començament tot
és mot bonic i passes uns anys fabulosos, venen els nens i tot és
alegria. Després ve el punt d’estancament i ho passes fatal. Què
fas? doncs aguantar. Aguantes un temps, però a la fi et dónes comte
que la cosa no va endavant ni enrere, llavors què és el que vaig
fer jo? Doncs abans de trencar amb la meua dona vaig obrir el llaç,
i des de llavors oli amb un llum, estic bé amb la dona amb els
fills, amb els companys... sempre surten petits problemes de
desconfiança o gelosia, però tot abans que tornar a les aigües
pudents--
--Lo que vas obrir va ser el jaç.--
--Jo, això no ho sé fer, no va amb el meu tarannà, i
no hi puc fer res. Quan vam arribar a la molsosa situació que
descrius, la meua primera dona va emigrar amb la canalla i mai més
l’haig tornat a veure, un és com és.--
--És que tu ets adorable Xamil, tens uns fills que
t’estimen i estan bojos per tu, en canvi el Chathusnga amb tot
l’esforç, la seua perseverança i el seu ordre moral no té res de
tot això. Fixa-t’hi, de les tres dones que ara som aquí, dos hem
tingut a veure alguna cosa amb tu, i a la tercera, segur que no et
costaria gaire...--
--Escolta parla per tu, a mi no m’enredis.--
--Potser és que és la més jove.--
--I tu tens les espatlles tant caigudes que se t’escorre
la camisa de servir.--
--Ja les tenia el meu pare.--
--I els teus fills també, és un legat familiar que va
congènita a la condició de cambrer.--
--Fica pau Chathusnga, a tu, és a l’únic que fan
cas.--
--Estic fart que apel·leu a la meua suposada
respectabilitat per a qualsevol cosa, jo serveixo per a molt més.--
--T’estàs oferint una altra vegada? Aprofiteu noies
que això no es veu cada dia.--
--Podeu continuar dient bajanades, però lo que és
cert, és que aquest paio té dos dones magnifiques que l’estimen.--
--Ai, el nostre Supun, solitari empedreït.--
--Jo també em vaig enamorar una vegada, tenia tretze
anys i encara somio amb ella.--
--Això és lo millor.--
--Hui no.--
--Sí, tindre un amor per recordar, per sublimar tota la
vida, menyspreant les barataries que aguaiten amb falses lloances des
del futur.--
--No creieu que existeix una mena de llei de
compensació. Malgrat el que pensi la Diana, jo no sóc dels que es
queixen. Simplement hi ha gent que té unes facultats que altres no
posseeixen o les tenen menys desenvolupades. A mi em podrien assolar
algunes de les moltes carències que es veu que tinc, però allí
estan determinades qualitats per retenir-les, qualitats que m'aprecio molt.