A.C.J. -----DEU (quart)

--Va resultar ser una dona senzilla, culta... sabeu? Sobre la tauleta de nit sempre té un llibre de Michaux.-- El personatge narrador es deté uns instants, la resta respecta l’emotiu silenci.-- Vam passar quatre mesos inoblidables compartint-ho tot. Ens vam avindre de seguida, érem la parella perfecta, és increïble la quantitat de coses que vam viure en només quatre mesos, cada dia era diferent, cada sentiment era nou, cada carícia, cada petó eren únics, em va donar alegria, lucidesa, amistat...—S’excusa per fer un bon glop del seu combinat.-- Una tarda a l'empresa em van encarregar una compra, llavors vaig tornar al lloc de costum, jo en perdre l'interès  feia un temps que no hi havia tornat, i sinó fos per ella no l’hauria ni reconegut, perquè jo estava en un mostrador esperant la comanda i sento dèbilment la seua veu que em saluda, miro i veig una noia extremadament prima, amb els ossos remarcant-li la cara, encara mostrava nafres a les galtes, uns grans i unes crostes que no acabaven de caure, però amb uns ulls ben vius i contents. Em va comentar que feia poc que li havien donat l’alta i que tenia ganes de veure’m. Jo li vaig contestar amablement, no li vaig voler preguntar massa per la seua malaltia, perquè era tant evident que em dolia, i ho vam deixar així. Quan se'n va anar la vaig mirar més bé, aquells pantalons que el seu cos no omplia.--

--Ho havia passat malament, llavors no et vas sentir culpable de la teua felicitat?--

--No precisament, però vaig estar pensant en ella, creia que podia donar-li la meua amistat.--

--No et vas tornar a amagar? Tant sols rebutjant anar a comprar et lliuraves d'ella una dona que segur només et portaria problemes.--

--Vaig anar a comprar quan em va tocar, no vaig fer res per escapar-me, i no m'era difícil fer-ho, potser si ho hagués fet ara no estaria aquí, qui ho sap? Segur que un una de les meues vides paral·leles, soc una persona feliç visquin amb una dona meravellosa, però en aquesta vaig actuar obeint la consciència, més et diré: vaig prendre de nou la determinació d’encarregar-me personalment de les compres, guiat això sí, més per la compassió que per altra cosa. Ella continuava presentant mal aspecte, la malaltia l'havia devorat fins al moll de l’os, va trigar setmanes a què la força vital esborres del seu rostre els esguerros del patiment, i encara va trigar més el seu cos en reeixir-se. La veritat sigui dita, com sabreu més endavant, el cercle no va arribar mai a tancar-se. En un inici quan anava a veure-la, era quasi com visitar una malalta, jo aportava les meues ganes de viure, en aquells temps desprenia joia per tots quatre costats, el que va passar és que vam anar agafant confiança i se'ns quedava curta l'estona que xerràvem al treball, com la cosa més natural del món quedàvem en plegar i després ens vam començar a veure per motius específics... l'acompanyava a anar de compres, o passejaven pel jardí botànic...

--I la teua núvia?--

--Res, jo estava amb ella, seguia estimant-la amb bogeria.--

--Amb la malalta només eren amics, que es pot ser més, amb un sac d'ossos rancis?--

--L'amistat.--S'atura un instant--En el fons, tampoc massa en al fons, jo sabia que estava jugant amb foc. Ella no se'n va amagar mai, diguem'ho així: sempre tenia que frenar-la. Evitava les converses que m'implicaven més directament en la seua vida, preferia uns punts de vista més generals. No li vaig donar cap facilitat, mai vaig insinuar ni suggerir cosa alguna. Però un dia va ser molt clara i m'ho va dir, em va dir que estava enamorada de mi i que volia estar amb mi el màxim temps possible.--

-- I tu vas ser tant sincer com ella? Per molt que li esmicolessis el cor reduint-lo a la mida de la pols del camí.--

--No.--

--Ja m'ho pensava, als homes us afalaga tant sentir-vos estimats! Mentiu per un no res, no mentiríeu per això.--

--Jo no la volia perdre, no va ser per no fer-li mal, vaig actuar de forma totalment egoista, estava enamorat d'ella.--

--Llavors l’estimaves a les dos a la vegada?--

--Sí.--
--I de la mateixa manera?--

--Sí.--

--És difícil de creure i més difícil també, de portar amb certes garanties d'equilibri mental.--

--Home, jo no ho vaig anar a buscar, pensa que va anar tot amb la suficient lentitud per què la meua vida no és vegues bruscament afectada, al final sí que una cosa així et revoluciona la vida; penseu que jo tenia una relació molt consistent amb la primera núvia, no tenia que justificar constantment els meus actes, tampoc ens passaven el dia junts. Crec que ho portava bastant bé.

--I els petons i les carícies d'aquesta també eren noves i úniques?--

--Sí, no em voldria repetir, però sí. Estava com tocant el país de les fades.-- Les pastilles que pren no el deixen descansar el suficient per la nit, s'hauria de prendre abans un protector.-- No sé per què vaig tindre que tornar al món mortal, suposo que va ser un rampell de culpabilitat mal paït, el que em va abocar a la necessitat de sincerar-me--

--Els de la capital no acostumen a en recordar-se de què són mortals, i nosaltres ho rebem, això que disposen de més temps que nosaltres per entendre-ho.--

--L'amor sobrepassa els credos, les conviccions i l'educació. Uns tant i altres tant poc, que mal repartit està el món!--

--Tu ets una bona persona, molts haguessin tirat pel dret sense dir res, i després de fer-ho malbé tot, haurien fotut brillo i si t'haig vist no me'n recordo.--

--No sé que dir-te, jo en el lloc d'elles... per una part sí que no està bé viure enganyada, però la veritat pot fer mal, i si ets feliç tal com estàs ...--