--Una mica, tampoc tant.-- Com no hi ha ningú que
pregunta res més, l’home continua la seua narració.--Va ser una
cosa quasi automàtica, quan més m’atansava al meu origen, el
record d’aquella última nit anava creixent, i amb ell el desig de
tornar a veure aquella noia. Llavors, potser quan tornes de viatge
estàs més receptiu, i coses que normalment són al comú de cada
dia, les veus d’una altra forma, com si fossin noves, sé que és
una sensació perible, de seguida la rutina ho simplifica tot i et
converteix amb un rellotge humà. Doncs, suposo que això va deure
d’influir, perquè un dels primers dies vaig tindre de fer unes
compres per una feina, en un establiment comercial on tenim compte
obert i allí vaig veure a una noia esvelta que duia uns pantalons
cenyits amb un suèter lila de llargs cabells fins, que atenia a un
client. No la recordava d’abans, vaig suposa que era nova o era
potser només que mai m’havia fixat amb ella. Des d’aquell dia
feia tots els possibles per encarregar-me de les compres, cosa que
abans ni em preocupava, i vaig desenvolupar l’habilitat d’evitar
als altres venedors i anar a parar sempre a la mateixa noia. Tot va
anar estranyament bé, de seguida vam connectar, era una noia una
mica altiva, però encantadora, els companys em deien que era molt
reservada i que sempre mantenia les distàncies, la veritat jo no
vaig tindre cap dificultat, ans el contrari, la nostra relació
s’inicià amb bon peu, suposo que li vaig caure bé d’entrada i
després tot va ser molt senzill. Jo no tenia presa i m’ho vaig
pensar molt abans de donar un pas més del conte. Una tarda,
aprofitant que estava anunciat un concert que pensava, pels seus
gusts musicals, la podria interessar, vaig gosar a comentar-li, que
sinó tenia ningú més amb qui anar, podríem anar-hi junts.
Llastimosament ja havia quedat amb un amic, però a l’hora de
marxar em va acomiadar amb un prometedor: ja ens veurem aquesta nit.
Va ser difícil estar amb ella aquella nit, el paio que l’acompanyava
no la deixava un moment sola, al descans em vaig deixar veure
saludant-la de lluny, llavors ja estàvem situats, tenia la sensació
de notar les seues mirades des de l’altre extrem de la sala. No ho
sé? Hi ha gent que no sent aquestes coses, jo els asseguro que noto
quan una dona està interessada en mi, sol amb la intensitat de la
seua mirada.--
--No cal que ho juris, que ja ens hem adonat, pel moment
aquesta és una història d’esguards.--
--A mi em sembla molt interessant, i sorprenent. Reconec
que sóc totalment incapaç de discernir entre una mirada i una
altra, sinó és que són clares i descarades i saps el que volen
dir. Sentir una mirada en una sala plena de gent a un munt de metres
de distància... com ho sents, que sents?-
--No és tant rar Xamil, per una dona és lo més normal
del món, se sent i ja està.--
--Sí Xamil, els homes acostumeu a ser més obtusos i se
us escapen aquests acurats tipus de sensibilitat.--
--A mi quan em miren amb mala llet, ja ho crec que ho
reconec, ja.--
--Veus, no hi ha tanta diferència, si adverteixes
l’agressió en la mirada, hauries de saber distingir també
l’atracció.--
--Però, quan ni tant sols l’estàs mirant?--
--Sense mirar, sol entrant en una sala, una dona sap
sempre a quina de les persones allí congregades atrau, eròticament
parlant vull dir. Per què no és pot donar el cas en un home? A més
a més, amb la complicitat de la distància i segura de no ser
sorpresa, ella és mostrarà més franca encara, tenint en compte a
més a més que l’home desitjat, segurament ni se’n
assabentarà.--
--Llavors, quina gràcia té?--
--La gràcia del moment, i l’esperança del futur.--
--No li demanis massa explicacions a una dona
enamorada.--
--Però vas arribar a fer alguna cosa més amb ella
aquella nit?--
--Sí, al final vam parlar una estona...--
--Amb el paio al costat?--
--Si no al costat, per allí voltava. Jo no em vaig
separar d’ella, ni ella es va separar de mi fins que vam marxar.
Llavors ens vam dir adéu i cadascú va agafar un taxi.--
--Ella amb el paio.--
--Sí, havia vingut amb ell, era lògic que l’acompanyés
a casa.--
--Malament, jo hagués estat més directe, i hagués
desplegat tota l’ofensiva.--
--No tothom és un mascle dominant i caçador com tu
Xamil, potser ell considerava que aquell no era el moment més
adequat.--
--Segur que no li vas dir ni lo guapa que estava, ni lo
molt que t’agradava.-- Amb desgrat l’amo del cafè expressa la
seua decepció.
--No, vam parlar de moltes coses com sempre fèiem,
d’una cosa anàvem a una altra, rèiem, ni se’m va passar pel
cap...--
--Segur que ella ho estava esperant, una dona que et
mira tal com has contat i més si riu amb el que tu li dius.--
--Em sap greu dir-li, però crec que ell té raó,
conscient o inconscientment, ella ho estava esperant.--
--Tampoc està tant malament anar-se’n a casa amb la
mel als llavis.--
--Amb la mel, i el melindro per sucar.--
--I tu que saps! Una dona enamorada és molt fidel, més
i tot durant els primers llucs de la relació, quan són tant tendres
i delicats que un simple bri de marinada se’ls pot en dur per
sempre més.--
--Què vols dir amb això? Què quan la relació és més
afermada, "una dona enamorada" por fer de més i de
menys?--
--Ai, no m’enredis tu ara.--
--Jo no sé si haig estat mai així d’enamorada,
sempre haig anat d’un home a un altre per impulsos.--
--Tens un bon historial, per això.--
--Sí, però l’amor de veritat crec que se’m
resisteix, és que no suporto està sola, haig de tenir algú al
costat, i clar això comporta certs riscos.--
--Això és una mancança xiqueta, les mancances sigui
per un lloc o altre sempre acaben surtin. Per mi són quasi bé tant
doloroses com les pèrdues, les pèrdues de debò, i com elles, n’hi
ha de dos tipus: les que te’n adones conte a l’instant, i de les
que et vas donant conte en el transcurs del temps. Personalment sé
que aquestes són les pitjors, les primeres fan mal al moment, però
se superen o s’obliden, les altres no, sempre t’acompanyaran.--
--Carències, mancances, adolescències; són referents
a tot bitxo vivent, no és una entrada de diccionari, però podria
ser-ho.--
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada