A.C.J. -----DEU (dotzè)

--Segur que la Soledat ja s’imagina alguna cosa, després de tant temps i tantes evasives.--

--No ho sé, l’últim dia que la vaig veure va ser per dir-li que me’n anava uns dies a la serra a descansar, estàvem sols, a la Rosa la vaig trucar abans, la idea va ser del meu nebot...--

--Ell està al corrent de tot?--

--Més que menys, no sap els detalls, però vulguis que no, la situació ha transcendit a nivell familiar. A mi ja em tocava un període de vacances obligades, i ell havia acabat uns cursos i li quedava un temps per iniciar uns altres, i moltes vegades em parlava de viatjar, perquè amb el seus pares és impossible, són d’aquells de què com a casa no hi ha res, llavors em va proposar vindre cap aquí, és a prop i s’ho podia permetre, a mi m’anava molt bé, perquè l’espera em començava a desesperar i si m’enyorava tornava amb un cop de cotxe, elles ho vam trobar molt encertat.--

--Ara ets aquí, esperant que entre elles arreglin la situació, trencant els cercles viciosos que heu establert entre tots tres.--

--No, estic aquí per reflexionar amb l’ajuda de la distància i del canvi de ritme vital.--

--Evidentment tu no vols renunciar a cap de les dos.--

--Encara no ha quedat prou clar això!--

--Lo difícil, crec que és que es fessin amigues.--

--Ets tu, o el teu amic doble al que li ha passat tot això.--

--Té el testimoni del nebodet.--

--Cal que les històries estiguin avalades en aquest país?--

--Quan són vivències personals com la teua...--

--No em creus.--

--Jo sí, encara que les teues múltiples personalitats... se’t fica la mosca al nas.--

--Jo m’haig empassat tota la història.--

--Hi ha gent que només viu un dia a la vida.—L’amo del cafè es fica de peu, i es rasca el clatell. Els altres, el miren com si esperessin alguna cosa, quan veuen que no dirà, ni farà res més, reprenen la conversa --

--Seria la via menys violenta la que hauries de buscar.—

--Buscar? Esperar que algú et doni una solució, veure-la escrita en un llibre o en una pel·lícula. Encara que si esperes trobar-la, lo més probable és que no la puguis discernir entre tants paranys.

--Però si us plau Pere, no planifiquis més.--

--Per què simplificar l’amor a una relació a dos bandes havent altres fórmules? Sense anar més lluny, aquí a cada poble trobes al menys una casa comunal, i de diferents tipus.--

--Home, però són força inestables, jo mateixa va haver un temps que em pensava que era lo meu, en una hi vaig viure quasi bé tres anys. El que passa és que al final peten per les tensions que s’acumulen i no es trauen, perquè si dius alguna cosa els altres s’ho prenen malament o lo que és pitjor, penses que s’ho prendran malament, i calles fins que arriba un punt que la convivència es fa insuportable, jo al final me’n vaig anar a viure sola amb la meua filla.--

--L’altre dia la vaig veure a la Josefina, estava en un ball de festa major, fa molt goig, quina manera d’omplir les copes, vaig tindre que anar-me’n, m’estava ficant malalt.--

--Les copes? No sabia que feia de cambrera.--

--Un altre tipus de copes, més rodones, cadascuna al seu lloc.--

--Amb el que et fixes tu Chathusga! Ara reconec que els "pomelos" de la xiqueta són dignes d’admiració.--

--Ens enlluernen els "pomelos". Per altra banda tenim la mania d’enganxar-nos a una altra persona per sobreviure. Això és un gran error, les persones són volubles i inconstants, jo crec que no podem dependre d’un altre i agafar-te a ell, i dipositar en ell tots els nostres anhels. Arribarà un dia que ens defraudarà i el deixarem. Llavors ens sentirem fotuts i estafats, perquè les nostres il·lusions se’n van amb ell, i ens quedarem buits, però som tant torracollons que l’únic que se’ns acudirà per redimir-nos serà tornar a començar. Jo crec que és molt més... anava dir intel·ligent, coherent, enganxar-se a altres coses, activitats o l’art per exemple.--

--L’art és molt cruel.--

--Diga-m’ho a mi, que em vaig passar tres anys aprenent a tocar el clarinet baix i ho vaig tindre que deixar, perquè cada dia que passava era més paquet.--

--No em referia com a artista, sinó com a simple afeccionat, ser artista és un talent, una gràcia, no depèn de la nostra voluntat.--

--Saps que tu ets molt didàctic, hauries de donar classes a l’escola, a mi me’n haurien anat molt bé, no hauria perdut la primera joventut esborronant teles i papers .--

--Aquesta és una reunió d’incoherents.--

--Visca la incoherència.--

--Sí, un visca ben fort a la incoherència, que ens lliga curts a l’estaca de les nostres errades i aconsegueix congregar a una colla d’arreplegats, amb la insana intenció de recrear-se amb les incoherències alienes per no pensar en les més properes. I potser és aquesta experiència noctàmbula, adquirida en el decurs dels anys, que ens atorga el doctorat sense tribunal de la catàstrofe humana, gosant a qualificar pretensiosament als nostres proïsmes, que han vingut a nosaltres, cercant un bastó on sustentar-se, per acabar estavellant-se amb les inhòspites cingleres de l’escepticisme més egòlatra.--

--Maleïda crueltat humana que menysprea al que se’ns atansa amb la sinceritat a la mà, i es mostra impunement submisa amb els enganys del poder.--

--Ensopida la nit jeu groga / La drassana creà la droga / Embastats els jorns la cercaren / Poms de calç d'alfàbrega / Papers enrunats arreplega / Gripaus vermells se l'emportaren.

--Què més incoherent que la història del Pere?--

Es fa llarg esperar