Pont sobre el Segre.
>>>>>>>> ___________
>>>>------------
La Mitjana
____ITINERARI A PEU__________
Farem cap al pont
els tirants des de l'anterior itinerari, "Plaça Europa - Campanar de la Seu Vella", seguin el passeig sobre les
vies del tren des de la plaça Europa, que en el transcurs dels mesos
ha romàs igual, fins i tot les obres del voltant de l'estació
esperaven la bonança i el fluix del capital confiscat.Si més no, accedirem al punt de sortida, a la riba esquerra del Segre, des de qualsevol altre lloc de la ciutat. Si som forasters recent vinguts en tren ho tenim ben a prop. La nova estació d'autobusos també espera que les urpes es clavin fins colpir l'os i veure que és el primer que peta.
El pont dels
estirats, com a darrer en arribar és l'intrús que talla el passeig
superior, caldrà baixar de nivell de seguida per continuar. 
La competència de
les aus entre els cable superiors del pont dels tibants en
vers el cablejat del pont del ferrocarril a mercè de les
tribulacions: les successives vibracions produïdes pel sotragueig dels trens, els destorba el
descans, fugint, volant en conjuntada desbandada.
Els nius prefabricats buits de les cigonyes, en una ciutat plena d'elles, a ningú li agrada que li diguin on ha de viure.
Els nius prefabricats buits de les cigonyes, en una ciutat plena d'elles, a ningú li agrada que li diguin on ha de viure.
A les basses de les comportes i la resclosa del canal de Serós fan vida nombrosos ocells aquàtics, permanents com el martinet blanc, la polla d'aigua, la cuereta torrentera, el blauet, els cignes, l'ànec de coll verd, la xivitona o estacionals com les gavines, bernat pescaire o el corb marí gros que hi hivernen.
Passejarem pel passeig del Segre fins les comportes, elles marquen l'inici de la ciutat. L'aigua es robada pels canals de reg, si la prenguessin aigües avall, ja sortint de Lleida, gaudiríem d'un riu més respectable, però potser no tindríem mitjana.
L'alçada del mur ens permet aguaitar sobre la clamor de Cervià, que corre abans de desguassar al final del canal de Balaguer, just bans del canal de Serós.
Aquest paratge recollit ens ofereix alguns del millors racons del parc.
Abans haurem
d'entrar a la Mitjana per la discreta i directa porta del camí de
Granyena, la primera de la riba esquerra. El llarg preludi ens encebarà.
Una suau baixada ens convida a internar-nos.
Una suau baixada ens convida a internar-nos.
Canyissars per la
dreta, esbarzers i joncs ens franquegen per la pista que en du fins al
pont metàl·lic sobre el canal de Balaguer. Abans prendrem un senderó a l'esquerra per
albirar els marges de la Clamor de Cervià.
Després, just abans del pont, corre a l'esquerra un ampli camí de recorregut circular fins a un mirador a vora del riu, un boscam de verns (la Verneda) amb un sota bosc d'esbarzers i tamarius.
Després, just abans del pont, corre a l'esquerra un ampli camí de recorregut circular fins a un mirador a vora del riu, un boscam de verns (la Verneda) amb un sota bosc d'esbarzers i tamarius.
Les mitjanes
constitueixen illes embarrancades pels sediments, en trams d'aigües
planeres i madures. Són colonitzades acceleradament per la
vegetació, creixent a l'empar dels nutrients. Els fruits atrauen
ala fauna, als ocells d'antuvi, sobrevolant les bardisses, la
fullaraca, de seguida hi fan vida. Parlen de què un cop hi van fer cap uns
nàufrags, als que els hi va costar molt més sobreviure.
De regrés de la Verneda, situats al pont metal·lic el travessarem, però preferirem retornar per creuar-lo de nou i continuar el passeig per l'esplèndid senderó que remunta la riba esquerra del canal de Balaguer.
 |
| La Verneda |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada