A.C.J. -----TRETZE (disetè)

--Més que jo segur.--

--Ha dit que la Maria va fugir.--

--Sí, com no!, ella gaudeix d'un sisè sentit que se li activa quan les coses van mal dades. No és que hagués de patir per la seua persona, perquè pensant-ho bé, l’única relació que tenia amb les congregacions era la virolla que en treia del Ninot. Altres persones en la mateixa situació, diguem: col·laterals, com ella, van passar pel sedàs dels interrogatoris, i aquelles hores van ser molt confuses, després no, una cortina va tapar la ràtzia, i els culpables van ser ràpidament condemnats per la nova Junta. Va ser curiós observar que durant uns dies, a les penitenciaries coincidien detinguts i "detenidors", no estava gens clar qui manava i qui obeïa, fins que la cosa no es va solucionar tot va ser una mica com una olla de grills i qui va voler aprofitar-se de la situació va sortir ben escaldat. Tothom, va sortir mal parat, se'ls hi va canviar la pell. La Maria està controlada al seu poble, però que no es mogui massa, ara que amb la sort que ella té... Ella va fugir en el moment precís, si hagués trigat uns segons més, ja hagués fet massa tard i a hores d’ara estaria recollida temporalment en qualsevol centre apartat de la mà de Déu, i ara no sabrien que fer amb ella. Veurà aviat als seus caps de la Central per passar-los els meus informes? Jo ja els vaig enviant regularment, però no en rebo resposta, pel que fa a la resta no tinc cap tipus queixa, continuo com sempre en la meua posició, atent i alerta. Qui m’hagués dit a mi, quan em van destinar en aquest cul de sac infecte, que acabaria sent de vital importància!

--Haig de passar la resolució de seguida, el citaré a vostè com informador de gran ajuda.--

--Moltes gràcies, no voldrà pas alguna altra cosa de mi?--

--No, crec que ja és suficient.--

--Doncs permeti’m preguntar-li una cosa: No tindrà vostè, una germana actriu?--

--No, que jo sàpiga.--

--És que s’assembla molt a una actriu d’un serial, no cregui que l’estigui enredant, fixis bé.-- A la gran pantalla apareix el rostre d’una dona amb les faccions llunyanament similars a les de la Diana.

--Home, com pot veure, jo no porto escarificacions a la cara.--

--Bé, aquesta foto és recent, el seu personatge evoluciona i va canviant. Li posaré una altra en el que du els cabells com vostè.-- El Montargull recerca veloçment entre les imatges, fins que n’atura una.--Ho veu!--

--Sí, encara que du els cabells molt més arreglats que jo.--

--Perdoni si l’estic fen perdre el temps, però és que quan l’haig vist he tingut una forta impressió. Prego que em disculpi una altra vegada i no li doni més importància que la que té. Ja veu, aquí la soledat i la falta d’afecte, fa que un s’entretingui com bonament pot. No cregui que aquest servei sigui una bicoca. Alguns, allà als seus despatxos es pensen que amb poca cosa que facis ja compleixis. Mentida! Aquí sempre sents que estàs a un pas de l’abandonament. Fins que vostè m’ha visitat, feia mesos que no tenia cap contacte. Mai abans havia passat tant de temps isolat. Ara, la seua arribada, em dóna forces per continuar, veig que sóc productiu, que em guanyo les garrofes com un treballador més.--

Surt per l’entrada a la casa del confident. No fa més que fer dos passos baixant pel carrer i albira al Lavansa escombrant les polides lloses de la calçada. Ell la veu.

--Veig que ve de l’apartament del Montargull, així doncs, l’ha trobat per fi.--

--Sí, m’ha confirmat que l’home que busco és mort, tenia raó vostè.--

--Mort i enterrat, bé això és un dir, no crec que es molestessin... de totes maneres estan obligats a incloure’l al llistat de defuncions, és de llei antiga.--

--Vaig consultar les rúbriques necrològiques...--

--No, les rúbriques són pels morts estimats, ell com a desemparat només constarà en el llistat ordinari, no existeix cap empresa que faci rúbriques debades. Això pertany a les oficines de cens, però jo no m’entossudiria, aquell home és mort i a les oficines de cens renoven els llistats aleatòriament, a vegades triguen un any o més a publicar-les ficades al dia, mentrestant el mort que cerca resta soterrat en els arxius junt amb tants d’altres, esperant torn per deixar d’existir oficialment. De totes maneres, si encara persisteix en el dubte, té dret a demanar-los l’acta de defunció. Sé d’algú que ho ha fet, aquí quasi tots som molt vells, i s’ha donat el cas que un veí, més que res per motius d’herències; hi ha gent encara ara, que fins que no és totalment morta, no perd els drets d’una propietat o d’un terreny que ja ni se’n recorda que posseeix. Doncs com li deia, veïns que s’han vist obligats a anar expressament la capital, i cregui’m que no és una gestió corrent, normalment s’han d’esperar hores, això en el cas de difunts de rúbrica, imaginis en el cas del pobre Supun!--

--No, no crec que ho faci, gràcies per tot de totes formes, i ho sento si ahir vaig semblar un xic incrèdula.--

--No ho senti per mi, potser ho hauria de sentir més per vostè, perquè a mi tant em fa que em cregui o no. I ara si ja acabat la recerca, se’n podrà torna cap a casa. Jo ja no la veuré mai més.--

--La meua feina aquí quasi està enllestida, només resta redactar l’informe i entregar-lo.--

--Pensi amb aquell limitat contractista poca pena, al que un poderós li encarregà la construcció de la mansió pel seu fill gran. Aquell home es va passar tota la vida treballant a la mansió. El fill del poderós hi va anar a viure, es va casar, va tenir fills, i aquell paleta continuava enrajolant, sanejant, retocant, enguixant... inclús desfeia i tornar a fer una paret acabada, el que fos abans d’entregar l’obra finalitzada, i perdre els privilegis que li corresponien sent el paleta del poderós.-- Ella mai ha suportat bé les històries dels ancians, en què sempre han de dir la ultima paraula. Replica:

--A casa meua, entre els meus i els del meu clan, es conta la història d’aquell nen que tenia les mans plenes de berrugues, i una tarda va anar a enterrar unes boletes de ginebró, i mentre gratava un escorpí li picà la mà.--

--Allí anaven a morir.--

--Qui?--

--Els renatos, qui ha de ser, els ninots? Vol que li avisi un zem?--

--Un què?--

--Una moto taxi, en col·loquial: zem. Vol que l’acompanyi?--

--No merci.--

--Molt bé, quan arribi a la sortida trobarà al zem esperant-la.--

Ovidi Montllor - "Perquè vull"