El motorista no l’ha volgut esperar, han quedat per
dintre mitja hora, quan acabi de dinar. Li ha demanat què es pot
menjar aquí?, el paio no té la més mínima idea. El mosso
entra al bar poc després de portar-li el segon plat. Du una
fotografia a mà, encara que no li cal, la Diana és l’única
persona que no coneix del local.
--Sóc en Raül Sanaüja, m’han dit que em buscava.--
--Hola, sí, segui un momentet si us plau, m’agradaria
que em contestés a un parell de preguntes. Estic cercant a una
persona que treballava per aquest sector.—L’home seu i escolta,
de ben segur sap de la condició de la Diana.-- El nom és Supun,
venia de fora, de la serralada, corpulent, no massa alt, ulls
sortints, cabells amb entrades, aquí tinc unes fotografies.-- Se les
mira
--Porto mitja vida allí dintre i li puc assegura que
per la Farmacèutica no ha passat mai.--
--Podria estar empleat en algun altre magatzem de la
zona?--
--Ben podria ser, la Farmacèutica és lo més net que
hi ha per aquesta zona, però tothom sap que per allà dintre volta de tot, per això van anar a
parar els congregacionistes. Ara no dic, però abans estava molt
esbarriat. Si em digués alguna cosa més, potser podria encaminar-la
en alguna direcció. Això és un com submón o més aviat un
infra-món, no hi ha ni lligams visibles, ni jerarquies, ni
afiliacions, però entre tot el batibull es poden distingir els diferents grups de
combregants. No sap quines apetències tenia, alguna debilitat, que
li agradava menjar, la seua cervesa preferida, com anava pentinat? Alguna cosa! --Abans que la Diana faci un llistat de records, el
confident continua xerrant: --Fixis, totes les persones que estan
aquí (9), semblen més o menys iguals, no? Doncs s’equivoca, no
n’hi ha cap que tinguin res en comú. Els seus hàbits sexuals?, per
aquí seria fàcil esbrinar alguna cosa...--
--Molt em temo que m’és una mica complicat donar-li les
dades que em demana, és una persona que no destacava per res en
especial, feia una vida del més normal.--
--Vostè el coneix personalment?--
--Sí, però ja li dic, se’m fa difícil... no parla
gaire, és un bon jan, evita ficar-se en problemes, abans li agradava
anar al bar després de treballar i no es feia estrany.--
--Bé, comenci per aquí. Aquí de bars en sobren.--
--Crec que ja m’he recorregut quasi la totalitat dels bars de la zona.--
--És clar!, després del desgovern, molts han canviat de
propietaris i de clientela, i als nous no els hi expliquis res.
Aquest és un que encara conserva els mateixos amos i gairebé la mateixa
clientela. La cuinera és una magnífica persona. --La cuinera que aleshores també actua de cambrera ha retirat els plats de la Diana i
a col·locat els coberts del Raül. --Però vet aquí que no desperta
la passió de cap home, ja veu no és que sigui un horror de
criatura, jo suposo que es deu al fet que les seues formes són massa maternals, però
només és una opinió, lo cert, és que ella té les seues
necessitats, i abans ja s’oferia, massa que s’oferia ella. És
que hi ha molt mal parit que campa sense fermar i la pobra va acabar
ben escaldada. Al cap i a la fi sap el que ha fet?, doncs, el millor que podria
fer: pagar. Ella treballa aquí cada dia menys el tercer
divendres de més, el tercer divendres és sagrat. A part les
vacances, de les que tampoc torna de buit. Li conto això com
a exemple, no es cregui que aquesta informació corre de boca en boca
pels magatzems, això ho sé jo i prou, i me’n guardaré
d’escampar-ho. Sap el que vull dir? --Mirant-se la Diana amb
complicitat. Ella fa l’acció de demanar el compte a la cambrera. --Ja se’n va, no es pren ni un cafè, ni una infusió?--
--No em ve de gust, tampoc sóc gaire de cafès jo. De
totes maneres haig de continuar, de seguida em vindrà a recollir el
motorista, i vostè encara ha de dinar.--
--Sento que no l’hagi pogut ser de més ajuda, però a
partir d’ara començaré a moure’m, no dubti què si es
destapa alguna cosa, li faré saber sense demora.--
--Li estaré molt agraïda, nosaltres vivim de la
comunicació entre les persones. Ho sento, és que el motorista ja ha
fet cap, me’n vaig a pagar a la barra, adéu i gràcies per tot.--
--Estarem en contacte.--
--Sí.--
--Quines paietes que et vénen a veure Sanaüja, qui és,
una nova admiradora?-- La mestressa ha esperat que la Diana marxés
per servir-lo.--
--No res, és una revenedora, en aquests temps tothom
s’ho ven tot.--
--I tu ho compres tot, no? Vés a saber el que ven aquesta.
No sabíem d’aquesta faceta teua Sanaüja, és potser per algun dels
teus afers?--
--No pateixis que si em surt una cosa bona, tu seràs la
primera a saber-ho.--
--Hui sí, mira com pateixo, a mi amb una vegada que em
fotin ja en tinc prou, tu i les teues grans idees. Encara espero que
m’avisis per veure, tan sols per veure, la col·lecció de plata
antiga que van trobar abandonada a les golfes de les antigues naus,
per no parlar de les franquícies exclusives de roba de marca o dels motors d'explosió interdits, segons tu: un caramel pels col·leccionistes. Fins i
tot el més ruc sap que si allí hagués hagut alguna vegada una mica
de plata, no s’haurien dedicat a explotar a aquells pobres
desgraciats.--
--Au deixem dinar amb pau, per favor. Un dia d’aquests
us penedireu d’estar sempre en-fotent-vos de mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada