El Montargull sobreviu en un petit pis molt deixat. La porta
de la cuina és oberta i no convida a entrar. El menjador és abarrotat
per un sofà estès en un lateral, davant d’una pantalla que ocupa
tota la paret. Unes menudes pantalles auxiliars, descansen en una tauleta al
costat del sofà. Ell és un home un xic rebotit que du els cabells
tallats al zero. Quan la veu, malgrat les ganes que hi tenia, es queda
una mica estorat, però de seguida pren el fil de la conversa:
--Ja era hora que apareguessin, fa mesos que els estic
esperant! Em tenien abandonat. Però passi, passi, i segui.-- El paio
agafa una cadira del passadís i la col·loca al costat del sofà. Ho
tinc tot a l’ordre del dia, puc informar-la de tots els moviments
que han hagut per aquí, i ja sap que no han estat precisament d'escassa rellevància.--
La noia pren posició de la cadira. --A mi m’estranyava la
tardança, encara que comprenc que els esdeveniments s’han succeït
de tal forma que potser han preferit esperar que tot plegat
s'assolés una miqueta. Crec que té interès per una persona que
vivia al barri i que circulava per l’àmbit de les congregacions,
res més fàcil, Demani.-- La Diana es pren encara uns instants
abans de preguntar, estudiant l’aparent excitació del Montargull.
--La persona en qüestió es diu Supun i no aparei...
--El Supun de la Maria? Un element d’ulls desperts,
mal pentinat, que vestia de qualsevol manera. No era el tipus
habitual de la Maria, però és que la pobra ja no és lo que diuen
que era. Digui’m que vol saber del Supun?--
--Tot, que feia, d’on venia, per on para...--El
Montargull mentrestant manipula un petit sensor i en un racó de la
gran pantalla sorgeix un primer pla recent del Supun.
--És aquest?.--
--Sí.--
--Bé, a veure, és que hi ha coses que no les entro
directament, les guardo aquí. --Senyalant-se la closca rapada-
--Per què són massa importants?--
--O perquè no valen la pena. El Supun va vindre rebotat
dels magatzems exteriors, abans havia viscut en diferents llocs de la
ciutat. No disposava de cap tipus de residència, però com era útil,
se li permetia l’estada a la ciutat, com passava aquells dies amb
tants d’altres. Aquí ja el va portar la Maria, es van conèixer a
la feina, segurament a negociats paral·lels. Ell venia de la
serralada, però això vostè ja ho sap. De parar no para per enlloc,
perquè va ser exterminat durant la matança de renatos. L’únic a
destacar en ell, era la situació semiclandestina en què vivia, a
part d’això les seues activitats eren del tot modestes. Va entrar
a les congregacions pels doblers, i allí, a la primera entrada de la
Seguretat, que sense encomanar-se a ningú van arrasar amb tot el que es
movia, va acabar la seua anodina vida, juntament amb la de tants
d’altres cobdiciosos com ell. Però d’això, n'hauria trobat
resposta només consultant els llistats de defuncions.--
--No hi surt el seu nom al llistat.--
--No és possible.--
--Comprovi-ho vostè mateix, els porto amb mi.-- La
Diana desplega la cartolina. De seguida el Montargull
reacciona.
--És aquí, fixi's. El que passa que es va inscriure
amb el seu mal nom, veu: Ninot. Ho feien molt, així es camuflaven
amb els renatos. No coneixia el seu mal nom?--
--No.--
--Com és possible? Vostè i ell vivien al mateix poble,
aquí al barri la majoria de gent no sabia ni que es deia Supun. En
tot cas no hi ha gran cosa més a dir referent a la seua existència.
Si li puc servir d’ajuda en alguna altra cosa?--
--La seua activitat a les congregacions seguia alguna
pauta especial? Vull dir, si es relacionava amb un grup més que amb
un altre o mostrava una tendència determinada.--
--No, allí es treballava tantes hores com aguantessis
dret, quan n’estaven tips, avisaven a l’encarregat de personal
i eren substituïts, generalment per un renato que quedés
disponible. Quan sortien d’allí anaven directes al llit. La
majoria trigaven uns dies a reenganxar a la feina, depenia dels
doblers que volguessin guanyar. No hi havia temps per fer vida
social.--
--Però gran part dels treballadors eren renatos, no?--
--En un principi sí, però aquells maleïts no duraven
gaire. Quan ho van tenir tot en funcionament, es van trobar que a poc
a poc anaven perdent obrers, llavor es van haver d'espavilar i
reclutar a tot tipus de gent. Entengui que el negoci ja estava en
marxa i els beneficis eren massa grans per deixar-lo corre, poc es
devien pensar de què anirien per ells, suposo que si hagués
durat poc més temps, els renatos finalment els hi haguessin fet
nosa, però... A més a més el Ninot es devia a la Maria, que és
una dona de manteniment car. No és que no disposi de possibles, tot seguit de fugir d’aquí es va instal·lar al seu poble on
encara conserva la casa familiar, els doblers del Ninot li servirà
per aparentar, ara que coneixent-la de seguida en cercarà més,
sempre és així amb aquest tipus de dones, per velles i porques que
es facin, mantenen innates les seua males arts per atrapar incauts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada