Un
menja-pols qualsevol.
Els gossos corren
desesperats buixint a ran de la tanca, escarbant els marges amb les
ungles premudes, aixecant bromes de pols, per la burla dels pocs
ocells que els aguaiten. Els gossos borden: menja-claus, més
menja-claus, mal parit. Ell, amb un picat ras els transmet:
menja-pols, menja-pols, palanganes capdeconys.
Ell, que ni tants
sols tolera un ínfim sarpat de pols a la lleixa d'una escletxa,
evita esquerdes amb ferum de florit i culs de sac mal ventilats, ha
patit un estiu en una contrada seca i polsegosa. La sequera ha
penetrant a les entranyes de la serra convertint el fang en pols i
l'aire calent en fred. Els mosquits no s'ha pogut reproduït a
convenientment, menys mal de les aigües podrides, de nitrits surant.
En canvi, enguany
va ben servit, l'estació se li ha donat força bé, una mica intensa
i concentrada, potser. Una oportunitat el va portar a una altra en un
frenesí curt i agut, però és el que té aprofitar l'oportunitat i
no poder triar. Per l'última femella inseminada, només hi havia
unes gotetes de descremada baixa en calories.
Més tard s'ha
retrobat amb el vell amic Pipistrelus, arrogant com el que més. El
paio viu en aquella edat en què quan més li fots, més en vols; el
nostre Myotis és just a abastar l'edat en què quan menys fas, menys
vols fer. Doncs el paio amb les consagrades converses d'inici de
tardor: que amb aquella una cosa descomunal, amb l'altra fen
volta-relles en ple vol, amb la de més enllà cap per avall... El
Myotis de començament el seguia, àdhuc se li esgoten les
contrarèpliques i resta mut, just l'hora de acomiadar-se per sopar.
Una mica deprimit
ha eixit tard del forat, desganat, es topa amb un banc de mosquits
fen el papallona prop d'un punt de llum. Desconfiat ( a gat
escaldat...), triga en llençar l'atac. Lluny de graneres i
camallargs! Defuig de l'arquitectura amb paranys enganxosos i
cantells punxeguts! Una ratona petita l'adverteix del perill, malgrat
tot, el ruc es tornava atansar a un finestró obert. Revola mentre es
cruspeix tot el que pel camí es troba, després anirà per la ratona
i se la farà, cap per avall o cap per amunt tan li val. Enveja la
competència del bandarra menja-figues del Pipistrelus i la seua
estúpida vanagloria.
Veiem que el
Myotis pateix de bipolaritat, a l'hora abraonat que cagacalces,
generós tan com envejós, de cop amb un empenta que li surt pels
porus en forma de rauxa, igual que atordit faltat de coratge. Mes
quan més confós es veu, carn d'hospitals i psicòlegs menja-polls,
un bon amic li explica amb una paràbola la realitat de la vida. "La
vida és una murga", aposti-la com conclusió de qualsevol frase
premonitòria. La paràbola és aquella tan coneguda del voliac
africà menja-formigues, amb el inesborrable record adolescent d'uns
excel·lents tèrmits mai més tastats, que persistia en la fal·lera
de trobar un termiter igual a aquell en la immensitat de la sabana,
"si n'hi ha milers algun serà repetit, coincidiran". Pobre
dèria d'il·lús menja-culs, imaginar-se que l'enginy de les
termites és autocomplaent.
--Escolta
xiquet, en una comunitat repartida entre gualdrapes i matussers, hem
de mirar els uns pels altres. Vine,-- Li diu el bon amic
Ferradura el Gran -- anirem cal Ferradura del Mig, és un savi entre els
savis. L'avi és capaç de desxifrar a quilometres el més esquifit
dels ultrasons i malgrat la seua vellesa, es belluga amb una eficàcia
envejable.--
Continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada