La comissió d’intendència era composta pels
treballadors a sou de l’ajuntament: la brigada i un parell
d’escrivents, que sols tenien que seleccionar del dipòsit
municipal, mantes, conserves i capells, allí emmagatzemats per si de
cas, i ficar-los en uns sarrons.
Al poble, qui més que menys tenia la seua feina;
vivien prou bé, i no podien deixar les seues ocupacions per una
quimera dels batlles. Els estudiants estaven en ple període
d’exàmens. Els vells que sempre parlaven de les seues correries
per la muntanya, i se sabien els noms dels clots i comellars, només
podien fer això. Com tampoc havia guerrers... tenien noves pels
mercaders de les invasions i les guerres del continent. De tant en
tant els sobtava un brusc canvi de fisonomia dels mossos o unes robes
estranyes, però el seu territori no era pas ni massa gran, ni massa
ric, ni massa prop d’enlloc per atraure la cobdícia de cap faltat.
Ells, abans de molestar al Consell de Savis Ancians, arreglaven els
seus litigis a cops de puny. Vull dir que no va caldre fer una gran
tria per escollir el primer grup d’avançada. L’alcaldessa havia
pensat fer un grup d’atac que sortís abans possible, i prepara un
segon grup de recolzament que partiria a l’endemà, si la
climatologia encara ho permetia. No volia esperar a cap equip dels
altres municipis, ja que naturalment trigarien com a mínim un parell
d’hores més.
Doncs eren allà a la Porta Oest: una jove pastora de
cabres que com a molt pasturava pels prats que hi ha als límits del
bosc de pi negre, i que ni tant sols coneixia cap dels primers graus
que accedien al plató, on herbejaven les vaques fins a mig setembre.
Un altre era un pobre paio sense massa enteniment, que s’apuntava a
totes, fos organitzar una festa popular o neteja l’ermita de la
Bòfia. La seua ocupació diària consistia en fer corre les noves
entre els pobles, lo que avui en dia seria un barreja de
carter-missatjer-periodista. Més confiança oferia una senyora
trementinàira que es coneixia els boscos com casa seua, i també una
parella de recol·lectors de sal de llop. Malgrat un d’ells, amb
acusada inflamació en un genoll, no s’incorporaria al grup i es
quedaria treballant al forn de vidre. El darrer en arribar va ser el
cap de pastors, home respectat per la totalitat de la comunitat, que
no parava d’escopinar al terra i de mirar al carter amb les celles
obliqües i els ulls enfonsats. Després guaitava a la gent, els
curiosos que es congregaven a la Porta Oest, i tornava a escopinar al
terra. L’alcaldessa els va abraçar i quan encara el capellà ea
mitja benedicció van començar arriar.
El cap de pastors va marcar un fort pas, tot fent saber
als companys la seua intenció de fer nit a la ultima borda. Total
que disposaven d’unes quatre hores i mitja de sol i no es podien
despitar, a més ell sabia que allí trobarien roba i llenya que
havien deixat preparada, quan van pujar a buscar les vaques, a punt
pel proper estiatge. A més a més, si per la nit queia la cegallosa
planera, restarien per sobre d’ella.
Deurien caminar pel fressat senderó habitualment
freqüentat per boletaires, casadors i llenyataires, quan van arribar
un grup provinent des el poblat del sud. Eren set carboners
acostumats a passa llargues temporades als boscos de les Serres
Baixes. Ells no tenien apamada l’alta muntanya i tot i que duien un
planell força acurat on estaven senyalats els passos, amb els camins
principals i secundaris, van demanar que algú que sortís pel matí
s’enganxés amb ells, més que res per fer-los de guia i avançar
via. L’agutzil que va quedar de guàrdia esperant per si arribava
algun grup, estava desolat: --Jo mateix els acompanyaria, sinó fos
que el meu càrrec i el meu lloc de responsable de coordinació
d’expedicions m’ho impedeix.—Contrariats els set carboners no
van perdre més temps. Tres quarts més tard va fer cap un nombrós
grup dels altres dos pobles, aquests portaven un parell de senyores
trementinaires com a guies. Ràpidament van fer via, ja que volien
passar la nit a una de les bordes del bosc de pi roig. Abans, van
donar avís de què a primera hora de la matinada arribaria un segon grup
menys nombrós, encapçalat per una de les alcaldesses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada