El motorista l’espera, la porta fins a l’exterior. La Diana té fred, no hi ha taxis. Demana una tassa d’una melmelada calenta en una rulotte. Està força bona, agafa unes pastes de mill, també. Asseguda al mig del clan dels motoristes fa un resum de les entrevistes del dia. Ningú no és fixa en ella, escriu a la llibreteta: Sanaüja, persona menyspreable, sols interessada en els seus propis assumptes, el principal és entrar com a confident de la Seguretat. Lavansa: vell confús i lluminària, única persona que ha vist al Supun, les informacions estan barrejades amb opinions subjectives d’escassa rellevància. Montargull, demà? Aixeca el cap i continua escrivint: Si el Supun va caure en la xarxa de les congregacions, és possible que vagi fugir abans de la matança de renatos, acostumava a sortir se’n bé de situacions similars. A hores d'ara no sé si té massa interès seguir amb la investigació, els caps congregacionistes van ser detinguts; consultar si resta alguna connexió per establir, alguna peça del cas per encaixar, almenys per reomplir l’informe, és possible que l'arrest del Supun sigui innecessari per ineficàcia jurídica, i es converteixi amb un simple assumpte privat, cosa que no satisfarà als superiors. Deixa el bolígraf sobre el taulell, la mestressa aprofita per senyalar-li el taxi que l’espera aparcat sobre la vorera. --Motit noia, que si l’avisen d’un altre lloc, fotrà el camp.--
Avui s’ha aixecat una mica més lleugera, després del
mal de cap d’ahir al vespre. Potser li va anar bé que s’obligués
a sopar, malgrat el somni de la bombona que s’incendiava per la
canonada i no podien fer res per apagar-la, de seguida es van ficar tots a
córrer fugint ben lluny del magatzem, veient després com la bombona
sortia expedida cap al cel per l’explosió, i també com en la
seua caiguda anava directa a ella, caient-li sobre fatalment.
A mig fer, la confonen uns suaus cops a la porta. Qui
demana?-- Disculpi que la molesti senyoreta cap extraterritorial de
la Serralada, sóc el caporal del gran sector industrial, permet que
entri? Serà molt poca estona. --Un instant. --La Diana es posa
provisionalment un vestit prim d’estiu blanc d’estampats blaus,
que té penjat de l’armari, però encara no ha tingut ocasió de
dur; es retira els cabells enrere tot pujant la cremallera
lateral.
--Em sap greu molestar-la, però és l’únic
moment lliure de què disposo, d’aquí fins a què vostè se’n torni
a la serra, i el que li vinc a comunicar és summament important
per a tots.-- Ella elconvida a seure a la cadira, però ell amb les
seues mans enguantades rebutja la invitació.
--No merci, no vull abusar de la seua confiança. Bé,
començaré fen una curta introducció. Ahir a s’hora baixa
estava consultant els darrers informes sobre les congregacions. No es
preocupi, no hi ha res d’estrany, vostè té dret a consultar tots
els informes confidencials del meu sector, és més, em congratula
saber que potser ho va fer seguint les meues recomanacions, tot bon
investigador, i vostè ho és, sap rellegir un vulgar informe,
recercant alguna punta extraviada. Va localitzar alguna, diguem
discordança o falta de cura, en els informes que va revisar? Perquè,
potser degut a la seua magnitud, no els va poder estudiar en la seua
totalitat.--
--No, vaig apuntar un parell o tres de coses, per
ampliar-les durant el dia d’avui, però els informes em van semblar
molt brillants i acurats, i molt entenedors; vaig tenir una grata
sorpresa, estaven escrits per una mà experta.--
--M’agrada sentir-la senyoreta. Com ha comprovat la
nostra Dependència està conformada per elements altament
qualificats, tots ens hi sentim orgullosos de pertànyer. Jo com a
caporal, entre altres, tinc la missió, de fer que el nostre grup
aglutini personal eficaç. Actualment, després dels darrers èxits,
que vostè mateixa ha comprovat, estem en la conjuntura d’ampliar
el nombre d’agents. El nostre Cap Superior, m’ha encomanat
directament aquest procés de selecció. Com sabrà, el procediment
impedeix que cap detectiu nou format, entri de les dependències auxiliars per la via
directa, sense passar pels graus inferiors, el que dificulta una mica
més, si cap, la selecció. Llavors, la nostra proposta és: que
vostè entri a formar part del nostre grup amb un grau similar al que
ara gaudeix, el que equivaldria a ser cap de subsector. A mi m’encantaria
que fos del meu subsector, ja que vostè ja hi està treballant, però
això dependrà de la Superioritat, sincerament crec que no seria
massa difícil aconseguir-ho, però el que importa és que entri com
agent a la Seguretat Central i passi a ser un membre més del nostre
equip.-- El caporal parla ràpid i amb soltesa. Malgrat que la Diana
fa estona que és desperta, triga uns segons a reaccionar.
--Ara no cal
que digui res. Suposo que haurà de meditar la nostra oferta amb
tranquil·litat. Més tard, quan reflexioni i prengui una decisió, sols caldrà
que m’envií un missatge al meu codi i començarem treballar. Demà
mateix podria ser un dels nostres, amb tots els seus drets
corresponents. Pels petits problemes d’intendència, no s’ha de
preocupar, rebrà el meu assessorament personal en tot el que
convingui i disposarà de grans facilitats per establir-se en la
nostra societat.-- La Diana de peu, davant del caporal, comença a
preguntar-se algunes coses com per què a mi? Per què ara? Sense trobar
respostes, l’assalten les incertituds: serè capaç? Haig fet prou
mèrits? Estaré al nivell de treballar a la Central?-- Molt bé
la deixo amb els seus pensaments, m’agradaria disposar de més
minuts per aclarir-li els dubtes que pugui tindre, però m’és
francament impossible. Ho sento, les coses s’han precipitat una
mica, però crec que haig fet una gran elecció que ens satisfarà a tots pegats. Desitjo de tot cor
que accepti el nostre oferiment.--
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada