Faules contra muricecs

                       LES SEQÜELES

    
       Les millors mangranes són les que resten a l'arbre, ben bé fins que les fulles engrogueixen .

Elàstics grocs porta el meu enamorat, elàstics rojos del ben cagat. Escarransit, acollonit, ara ni la vanagloria l'obnubila, ni la vanitat l'entorpeix. Cagarro de paio, dies i dies, setmanes entaforat al cau, arraulit sense forces, com si fos el primer cop que la vida el maltractés. De l'hòstia que li van fotre amb una granera al bell mig de l'estiu, encara no se'n ha sortit; temorós es rebrega per marges i cairats. 
Passada tota la dolça tardor sense aconseguir recompondre's completament, ni carregar prou el pap, se'n ha vist amb la presa i obligació de cercar un nou cau. Del marfull estant albirava un millor raser, a la fi s'ha trobat el què ha trobat. Enyora l'escalfor d'antics esculls, penjat d'una biga de formigó abandonada en una nau a mig fer. Com estació intermitent, com un interludi entre dos peces, a quina més patètica. S'auto-enganya, creu propera l'espera definitiva pel sojorn del fosc hivern, entre tant cantusseja: "Oh que llarga que és fa sempre l'espera, quan s'espera que vindrà el pitjor i que trista..."
Una revolada cercant els darrers insectes voladors de temporada i tancar-se un altra vegada, escodrinyant un jaç encisador, enrecordant-se del darrer hivern ben escalfant a les entranyes de mama terra.

Il·lús, babau cagaelàstics, li sembla que tot tornarà ser com abans, com si d'abans fossi tant generós, tan excepcional... les vegades que ha penat tant com ara, o més, estant sa com una mangrana. Sembla que no tingui memòria, o que igualment danyada per la garrotada només funcioni selectivament, tràngol esgarrifós per qualsevol quiròpter.

Observem al nostre personatge: el Myotis, passar-les magres. Amb una llarga fama d'arrauxat, que ens semblava força contrastada, fins i tot respectada, reculant a l'hora de la veritat, però no s'ho veia venir? No veia que se li anava la pell!
           Eixelebrat de boca en fora, prudent en demesia de gola endins, ara l'hem ben clissat i sembla que no podrà assumir tot aquest desori. 
           Molt em penso que quan arribi el proper abril, no es podrà permetre ni una mísera astènia primaveral.