Fa bé, a la cuina no hi
cap tanta gent, hi ha dos dones fen paquets i la Clara preparant te. Ella el presenta, les senyores amb gran educació el saluden, se
sent afalagat. De seguida li demanen per Escalabornava, es veu que
estan intrigadíssimes, fan grans escarafalls a tot el que els hi
conta, que realment són quatre generalitats, ell només és un
recader, i encara que sembli rar, no està avesat a crear tanta
expectació. La viceconsolessa fa per entrar a la cuina, ve a buscar
unes pastetes pel te, de seguida les dones li fan cinc cèntims
de la condició del Ventura. Igualment representa una gran notícia
per ella, abans que res el que fa és presentar-li a les persones
congregades a la cuina, a la resta ja els anirà coneixent, li
comenta a sotto voce. Una, la que ja coneix, és la Clara, la més
jove. Nascuda al poble, estudiant de física teòrica la capital del
país, retinguda temporalment degut a l'estat de setge que pateixen.
La senyora dels cabells grisos és una tieta llunyana de la Clara,
treballa a l'oficina de telecomunicacions estatals, actualment
tancada per la força armada, que en canvi permet el funcionament de
l'única companyia privada que opera a la Vall, coses de les lleis de
la lliure competència, a més a més si algú ha de guanyar diners,
ha de ser el qui té la paella pel mànec. La senyora espectacular
de cabells bruns és la batllessa, no cal dir-ho, apartada
momentàniament del seu mandat. I ella: viceconsolessa recent, des
que la darrera que ocupà el càrrec va ser assassinada.
--Conec la història.
--Respon el Ventura
--Així doncs no cal
insistir.
--El que no sé, és el
que ha pogut passar perquè hàgiu arribat fins aquesta situació. No
sé si obro correctament esmentant-ho, perquè em fa la impressió de
com si ningú en volgués parlar.
--Ho has de comprendre,
vosaltres a Escalabornava segurament conviviu amb més normalitat amb
situacions d'inseguretat, però la resta del món estem fets a una
certa forma de vida més emparada o més conseqüent o no sé, més
com cal. Nosaltres hem apostat per la seguretat davant certa
incertesa, tu ja m'entens. --No és el primer cop que el Ventura sent
comentaris semblants sobre el seu poble de la gent de la Vall, i com
totes les altres vegades, no acaba de comprendre el que volen dir.
--Jo no sóc de la vall,
ni tan sols de la província. --Prossegueix la viceconsolessa. --i
crec que allà d'on vinc, aquesta addicció per la seguretat és
encara més notòria. --El Ventura continua esperant que li contin
alguna cosa.
--A mi no em fa res
explicar-li, no és pas tan complicat. --L'encantadora jove, se
la veu un xic nerviosa, un pèl desassossegada, farta ja del seu
empresonament. La reprimida impaciència l'obliga a relatar els fets
estructuradament, no obstant amb certa indecisió inicial:
--Les casualitats van
desfermar el monstre.--
La senyora alcaldessa
li dóna un cop de mà puntualitzant acuradament, no l'origen, que ja
tothom suposa (potser el Ventura no) conegut, sinó l'arrencada:
--Quan es va enfocar l'atenció dels mitjans sobre el nostre poble, i
es va concentrar una gernació de gent recercant informació sobre el
fet que van trasbalsar la nació sencera, a més a més de patir les
conseqüències d'un conflicte diplomàtic de primer ordre, van
atraure també als indesitjables que volen treure profit de les
aigües tèrboles.--
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada