divendres, 16 d’octubre del 2015

Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (4)

            Assegut a una taula propera al taulell, espera l'esmorzar llegint un vell diari de la capital. És de fa una setmana, però li ve tot de nou, al mas de la família del Damiano s'escolta la ràdio matinal, però les dones de la casa no suporten els informatius, i només escolten música o programes d'humor.
L'amo surt amb el plat en una mà i ampolla de vi a l'altra.
--Vos no sou pas d'aquí mestre.
--No, avui haig baixat de la muntanya.
--Ja me n'haig adonat, en feu la pinta, si no fos així, no us haguera servit pas, en aquest local ja no se serveix a qualsevol.
--La porta és oberta.
--Això sempre, és lo poc que mantenim igual com abans. Crec que és l'únic local del poble que continua amb la porta sempre franca. Ara, no m'agafaran desprevingut. --El Romero torna a la cuina, es renta les mans sota l'aixeta, s'eixuga i torna al menjador. --Sou valent també vos, baixar de la muntanya amb aquestes circumstàncies...
--Bé, ja estic acostumat, és la meua feina, a la neu se l'ha de conèixer, si la saps llegir com cal, no te'n donarà mai de problemes, has de jugar-li sempre a favor.
--No és a la neu al que feia esment. D'on veniu vos, si no és molt preguntar?
--Ara baixo del mas del Badià, encara que sóc de més lluny d'Escalabornava,
--Home!, ben arribat, feia molt de temps que no en sabia res, d'ençà que vaig sentir que el fill de cal Badià se n'hi anava, i tampoc és que sigui una persona que xerri gaire, quan baixava al poble passava com ànima en pena. Això que es van fer molt amb aquell noi, el vicecònsol, Enric crec recordar que es deia, llàstima de nano, amb ell encara aquí, una altra cara faríem. Era un bon jan, jo no el tenia de client habitual, però les vegades que venia ja se'l veia com un paio ben ferm. Collons si es va notar la seua mà en el poc temps que va estar amb nosaltres! I vos mestre, feia temps que no baixava?
--Home no massa, vaig baixar a buscar al Damiano, en els dies que vosaltres anomeneu: gran judici. --Silenci, el Romero té presents els llunyans dies del vicecònsol Enric, però com gairebé tot el poble, sent molt distants les setmanes del judici que mai se celebrà.