Fa estona que la
matinada emplena el pis del viceconsolat. El Ventura acostumat a
aixecar-se a punta de dia, ha estat esperant que la Manuela sortís
de la seua habitació. Mentrestant enllaça somnis.
Cap soroll prové de
l'exterior. Aguaita per la finestra, després de pixar; ningú no es
veu. S'atansa a la porta de l'habitació d'ella, para l'orella:
silenci. Jau de nou al matalàs que li va preparar al costat de la
porta del celobert. No li costa gens tornar-se a dormir.
Quan es desperta la
Manuela és ja dutxada, i la teca a taula.
--Si alguna cosa bona
tenim ara amb aquesta situació és que no ens cal matinar.
L'esmorzar es més
lleuger del que acostuma, no es queixa pas, on siguis estiguis agraït
d'estar-hi. És un esmorzar molt femení, pensa, no hi ha pernil, ni
formatge, ni bull, ni vi.
Es veu a la
viceconsolessa molt animada, té un munt de pots de melmelada de
diferents colors, els hi ofereix al Ventura. Damunt de la taula també
té cafè, pa de vidre, sucre bru, llet i unes magdalenes allargades
com bescuits de la pastisseria local, per suposat no són del dia,
però sucades amb el cafè amb llet entren força bé.
No li permet ni que
reculli ni que netegi res, ja ho fa ella, insisteix. Està molt
activa, no para de fer coses. També li comenta que fins passades les
dotze no té res a fer. Després obrirà les comunicacions i
mitjançant la connexió directa amb el petit país, intentarà
enllaçar amb la mini xarxa local que ha aconseguit crear, amb
l'ajuda de la Clara i el noi de can Favero. Disposen de poc més
d'una hora diària perquè la gent dels pobles es comuniqui. A partir
de les catorze hores, ho diu així, com remarcant-li la importància,
ella centralitza tots els missatges, que a partir de llavors responen
amb les necessitats particulars de cada casa i que després
notificarà a l'alcaldessa o a la xarxa d'abastiments local.
--Per què no aprofites
i et comuniques amb Can Badià, et diria que et comuniquessis amb
casa teua, però no sé què em fa pensar de què no serà possible.
--No, des d'aquí estan
no, bé tampoc ho haig provat mai, però al poble ja hi estem
acostumats.
--Acostumats a què?
--Doncs a això, a no
preocupar-nos pas massa per tenir fil directe amb la gent que es
troba fora del poble, com se sol dir: ja hi faran cap.
--Ja m'ho van comentar,
no gens menys quan la gent d'aquí parlen del teu poble... sembla que
en el fons els embargui una gran ignorància, ja tracten
d'explicar-te la idiosincràsia pròpia d'Escalabornava, inclús
saben els noms d'algunes cases i les famílies que en són fills, per
això conec a cal Badià, aquí quan demanes alguna cosa per
Escalabornava, són ells els primers esmentats, tothom sap d'on
venen. En canvi si intentes esbrinar o aprofundir una mica més,
aleshores intenten fugir d'estudi, ficant pel mig algun amic o conegut que
en sap alguna cosa més, i que finalment sap el mateix que tothom:
ben poca cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada