--Crec que ho hem
d'explicar una mica amb més claredat, el pobre fa cara de no
poder-nos seguir. El que hem fet és repartir-nos la feina entre els
que encara som disponibles. Nosaltres ens encarreguem de distribuir
els medicaments pels tractaments dels malats, també la Manuela, cop
cap d'aquesta casa, l'únic territori lliure fora del règim militar
que ens governa, s'ocupa de les comunicacions. La tieta i jo repartim
els paquets per les cases. L'alcaldessa s'ocupa de tantes coses, que
sóc incapaç d'enumerar-les totes.
--M'ocupo de les meues
obligacions sense més, i procuro coordinar una mica les coses tant
com de guardar un cert ordre per quan tot passi, perquè no tinc cap
dubte que això un dia passarà, el
retorn a la normalitat no ens resulti un xoc tremend.
--Però els militars van
acabar amb els assalts? Van fer fora als assassins?
--No, en aquestes estem,
ara ja no n'arriben de nous, han pres posicions en els accessos a la
vall, i com només n'hi ha un...
--A molts els van
enxampar amb el botí, mig colgats de neu.
--Quin botí? Si encara
es pensen que amaguem un tresor enterrat.
--Sí, després
dels primers assalts, poca cosa van arreplegar, encara que de mal sí
que en van fer, a mi em van entrar a casa cercant vés a saber què,
i no trobant-hi res, li van calar foc. Ara de moment visc aquí, al
pis del costat, que és propietat de l'ajuntament.
--Però hi ha
saltejadors actualment al poble? --El Ventura intenta retornar el
relat al camí principal.
--Jo crec que la
intenció inicial era d'efectuar un atac ràpid, com una ràtzia i
marxar tot seguit amb el botí, però no existint tal botí,
l'avarícia els traí.
--Llavors, els hi era
vital l'armer de la guàrdia municipal, els trets anaven que volaven,
havien de proveir-se de municions.
--Quan van vindre els
militars gairebé les havien exhaurit, ara diuen que disparen postes
de caça.
--Jo crec que els trets
que se senten són de les escopetes dels masos de l'altre costat de
riba. --La Clara expressa la seua incredulitat. --Crec que de
pistolers ja no n'hi ha, fa dies que van acabar amb el grup de la
furgoneta groga.
--Voltar per la Vall,
amb una furgoneta groga, també s'ha de ser passerell.
--Era un “groc”
perfecte.
--I tant!, com els
altres, els dels grans carros, aquest són els que es van quedar
tirats a les primeres marrades.
--Els que van tenyir de
roig la neu, poc després que els localitzés l'helicòpter de
“salvament”.
--El que hi ha ara són
els mili cocos i vés a saber per quant de temps. --Lamentació de la
senyora Elisa.
--També diuen que fora
al poble, hi ha un grup que s'ha fet fort. Que els assassins que
queden s'han ajuntat i no hi ha manera d'acabar amb ells.
--Sí, és correcte, són
a les termes, poc més enllà del turó escapçat, sembla que estan
ben perpetrats, el que està clar és que fins que no els detinguin o
acabin amb tots, tindrem als militars envaint el poble. --Malgrat la
seua destitució l'alcaldessa conserva les seues fonts.
--Doncs no han demanat
reforços, és més tots els que van anar a netejar la collada, no
han tornat.
--Això no sé si és bo
o dolent.
--Disculpeu, vaig una
estona a la saleta, que els tinc abandonats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada