Nous contes per un nou estat. - Segon: L'EXAMINADOR.(23)

Encén una vaporada de clasques, els calamars i els escamarlans a la planxa. Es foten una ampolla de xampangne ben fresc, de les que li envien de tant en tant en valisa diplomàtica, i a l’hora de les postres, que menyspreen, reprenen la conversa més favorablement.

--De totes maneres, encara t’hi estaràs força temps per aquí, podem instaurar aquests dinars com una tradició: cada cop que baixis al poble vens a dinar marisc a casa.

--Potser no em vindrà sempre de gust.

--Si no et ve de gust marisc, cuinarem una altra cosa.—Ja l’ha entès a la primera, però ho fixa amb el marisc.

--Potser baixaré i hauré de fotre el camp de seguida, perquè al cunyat li fa mal l’espinada, i no vol que trigui.

--Si fos així, posposaríem el dinar, no passar res.

--Com més temps passi, menys temps quedarà perquè marxi, me n’haig de fer a la idea. No ho sé si jo ja pertanyo més, allà dalt que no pas aquí.

--Com més temps passa, menys temps tenim tots.

--Jo parlo i parlo d’Escalabornava, però quan em sento semblo un paio qualsevol del fons de la vall. Als d’Escalabornava mal de cap els hi fot el temps, i quan volen saber alguna cosa ja saben aquí anar demanar.

--A sí, a qui?

--Cony, a un paio com jo.

--Un paio com tu?

--És clar.—Com si tothom sabés qui és o que és un paio com ell.

--És que encara hauràs de fer de meteoròleg?

--Qui ha parlat de l’oratge? En tota l’estona que portem aquí, a casa teua, qui ha parlat del maleit oratge? Si us plau!

--Perdona’m, ja sé que no estàvem parlant d’aquest tipus de temps, diguem ambiental, però jo que sé, ja em coneixes, jo sempre vaig per la via més senzilla. Parlar del temps, no ho sé, és aquí no? Nosaltres deambulem sobre ell o ell sobre nosaltres.

--No exactament.

--Veus! Per mi ja n’hi ha prou en saber quina hora és i a quin dia estem, o quan falta per plegar o per fer alguna altra cosa que em complagui.--La imatge de la seua amant d’esquenes, sense calces a quatre grapes, se li apareix com un llampec, és tan impactant, que li fa mal i tot.

--Pels d’allà dalt és a l’inrevés, l’oratge és lo que és o toca. El temps al qual em referia abans, com diuen ells: l’obvien. Lo important, lo realment important són determinats punts o segments, en aquest transcurs del temps que el condicionaran per l’avenir.

--El futur? Tu ets un futuròleg?

--No, no entens res, no vagis tant... no, dedueixis massa, escolta, escolta, aprèn. Aprèn com aprenem, o com hem d’aprendre tots de tot. Lo que a mi em queda ara per aprendre! Serà potser aquesta una feina millor dintre dels mals? Ara que ben mirat, no vindria a estar tan lluny a les endevinadores entabanadores dels pobles. Sí, tens raó, seré una mena de futuròleg, el que passa que a Escalabornava de futuròlegs no n’hi ha.

--No, només que ho deuen dir d’una altra manera.

--No, no, és una cosa totalment diferent. Jo no conec el futur, conec les repeticions i segons la tradició d’Escalabornava el màxim nombre de repeticions correspon a la solució més correcta, la més assenyada dintre de totes les opcions possibles. La que més es repeteix a l’infinit, és la millor. És així, fa força segles que segueixen aquesta llei física i no la pensen canvia, no senyor, ja saben ells allò que els hi convé, i aquesta és la fórmula de la repetició perfecta.

--Perdona, però no acabo d’entendre’t, que vols dir, que és això de les repeticions?

--Sí home, pensa una mica, hi ha cops a la vida que has de prendre una determinació, és el dia clau en què per continuar vivint has d’escollir una opció entre moltes altres, llavors és clar que per aquesta feta l’opció correcta sempre serà la més repetida.

--Repetida, repetida on?

--Doncs repetida cony, la que de totes les possibilitats possibles més cops es reitera, és que jo mateix no paro de repetir-me. Què no ho entens encara? Hi ha infinites realitats, no?, però les variables no són infinites, moltes es repeteixen, i de totes, la que més cops es repeteix es considera la millor, és a dir la decisió més encertada.

--Home si tens clar què són les realitats infinites, ja tens molt de guanyat.

--Però tu també et penses que ets únic i intransferible, i totes les punyetes que xarlatans i capellans prediquen des de l’inici de la història. Va home!, sé que tu no ets d'aquests, el primer dia que et vaig veure ja ho vaig saber, si no ho vols acceptar, és una altra cosa. Jo mateix, fins ara, no acceptava la meua capacitat per discernir la millor entre totes les decisions plausibles. No et facis més el borinot Enric, per poques ganes que tinguis a participar de la vida… almenys fes ho per respecte a la meua persona, i a la confiança que ens tenim.

     David Bowie - "Ashes To Ashes"