Lentament,
els darrers que faltaven per arraulir-se sota l'escalforeta de les
mantes, comencen aclucar l’ull. Lentament, massa lentament, els
sorolls provinents de les lliteres minven, és com si mai
s’assolís un silenci complet. Els finestrals no acaben de tancar, condescendint rectilínies escletxes de pàl·lida llum
nocturna. A més a més, hi ha gent que ronca. La noia del costat
s’ha agitat després de treure’s el jersei, ell també se l’ha
tret. Ella jeu al seu costat, intentant dormir en un lloc estrany. A
molta gent li costa molt dormir fora de casa. A ell, va com va, de
vegades cau rendit i dorm com una soca durant hores, i altres no para
de dona toms tota la nit. Avui, pensa, serà una nit llarga, de totes
maneres allà per la matinada sempre acaba adormint-se. Si estigués
a casa, es posaria a llegir o a veure una sèrie o una pel·lícula,
que és el que fa quan vol escapolir-se, abans no
prendre alguna direcció tortuosa, dolorosa. S’emprenya a les
mitges parts, quan ha de pensar de canviar de canal, sense trobar res
prou interessant per entretindre's; i si la ment no es
distreu, malament rai, comença a pensar i llavors
sí que no hi ha forma de dormir. És que hi ha gent, molta gent que
no pensa mai, i viu tan contenta. Ell ha de vigilar, a la mínima la ment inicia la immersió. Aprofundint irremeiablement, davallant
pou a pou, amb una facilitat sorprenen. No, no en vol saber res, no vol
apreciar un lloc de bellesa extraordinària o una obra d’art del
tot subjugant, si per aquesta angúnia ha de passar. No, ni vol
pensar que està fent malament una feina. Fins que sí, ho fa.
S'adona que està malament, que ha estat sempre malament. D'antuvi veu clar el
camí que du a la solució, però no es veu capaç d’arreglar-ho
tot sol. Necessitarà ajuda, aquesta nit ha davallat tant que
l’ha vist: si continua per aquest camí, s’ensorrarà, ell, i tot
el que ha fet i ha estat fins ara. Què importa si està prou
instruït o no ho està?, o si hi ha molta gent que no ho veu, ni ho
veurà mai! Ell ja ho ha vist: és l’error, i el que és més
important sap com apariar-lo, i el que encara és més important,
està segur que ho farà i està capacitat per fer-ho. Dedueix que falca l'existència sobre una rampa
inestable sobre terreny tou i si no s’espavila, lliscarà i el
colgarà. Ha de tornar a començar, netejant des de dalt fins baix,
extraient les falses bigues, reforçant els muntants, sanejant tot
l’interior, apilant les runes a l’exterior amb compte que no
tornin a caure dintre. Romandre com quan era petit i es va trobar
aquella serp tan preciosa, se la va emportar a casa i la va guardar a
la seua habitació, fins i tot li preparà un cistell de vímet com
a cau. Com li agradava acaronar-li les escames i el seu ventre pla,
sentir-la sobre la falda. Fins al dia que la sa mare la va
matar. Histèrica el va abraçar després d’esclafar-la, plorava
ella, plorava ell, a raigs, una esgarrifança que ara torna a
envair-lo. Que llarga es fa la nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada